Juan Carlos Girauta: “Un grup de catalans pot legítimament voler acabar liderant Espanya”

BarcelonaJuan Carlos Girauta (Barcelona, 1961) és un dels homes forts d’Albert Rivera. Després d’haver passat pel PSC i el PP, ara, com a candidat de Ciutadans (C’s) a les eleccions espanyoles del 20-D, veu a tocar l’opció d’arrabassar-los la Moncloa.

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias discutien en el debat d’ El País sobre si vostès són de dretes o “del que faci falta”. Vostès de què són?

Nosaltres som, en l’espai ideològic europeu, liberaldemòcrates. És aquest centre que, per alguna raó, a Espanya fa molts anys que s’ha considerat que no existia.

Però és difícil treure’s de sobre la idea que C’s ha tranquil·litzat l’Íbex-35.

Tranquil·litzar l’Íbex-35 no és una cosa dolenta. És una virtut. No caurem mai en l’error de satanitzar aquestes empreses. A més, al mateix temps hi ha molta gent modesta, treballadora, que també confia en nosaltres. La prova és que el 27-S vam guanyar en el cinturó roig.

Vostè el 2003 i el 2004 anava a les llistes del PP. Per què en va marxar?

Creia que el PP eren els únics que podien articular un discurs que no fos tributari del nacionalisme. Però no va ser així. Després, el senyor Rajoy va dir: “Els liberals que se’n vagin al partit liberal”. Exigia una mena d’adhesió a ell més enllà de qualsevol ideari. Un senyor, com després s’ha demostrat, a qui no li agrada la política: li agrada la gestió.

Ho diu pel que ha fet a Catalunya?

El senyor Rajoy no ha fet res, ha deixat podrir les coses. I, en l’últim moment, a punt d’eleccions, de sobte vol capitalitzar el fet de ser el president. El PP ha estat absent i, el que és pitjor, l’Estat ha estat absent.

Abans també havia militat al PSC. Què tenen en comú PSC, PP i C’s?

Que en els moments en què jo hi he participat suposaven un nou projecte per a Espanya amb la voluntat de fer canvis molt radicals però salvant el que és fonamental.

Veient la seva trajectòria, no vol dir que C’s sigui el seu últim partit.

[Riu.] Mai se sap.

Per què creu que el PP continua guanyant a les enquestes?

Perquè el PP, com el PSOE, és un partit molt clientelar. Tot i això, el 2011 tenia un 45% dels vots i ara les millors enquestes n’hi donen un 27%-28%. Des que hi ha democràcia, ningú ha governat amb tan poc suport. Hi ha l’aritmètica. Pot guanyar, sí. Però pot governar?

Això depèn de vostès.

Doncs, si depèn de nosaltres, ho tenen pelut.

¿Deixaran escapar l’oportunitat d’ocupar poder i ser influents?

Solemnement, li dono la meva paraula que si no tenim la presidència del govern espanyol no hi entrarem.

¿Pretén que Rivera sigui president sense guanyar les eleccions?

Naturalment. En un sistema bipartidista guanyar les eleccions ho és tot, però en un sistema amb quatre partits, guanyar les eleccions només et garanteix entorn d’un 25% dels vots. Si tens un 25%, felicitats. Has guanyat. Però si jo sóc capaç d’aglutinar un 50% en una majoria parlamentària, ¿qui ha de governar?

On situa una quantitat decent de diputats per considerar la investidura de Rajoy?

Si té 150 escons ja no depèn de nosaltres. Pot governar perquè hi ha petits partits que et van donant suport puntualment. Però les majories absolutes s’han acabat. Ve una Espanya de diàleg, de pacte, de consens, de mirar de millorar la teva posició però no d’imposar-la.

D’aquesta etapa de diàleg, Catalunya se’n beneficiarà? Millorarà el finançament?

Ens en beneficiarem tots els ciutadans perquè la nostra visió de la qüestió del finançament passa per assegurar que amb un únic fons estatal, que en tot Espanya, l’educació, la sanitat i els serveis socials de qualitat estan garantides.

¿S’ha plantejat mai si el nacionalista és vostè?

Sí. I sempre he arribat a la conclusió que no ho era. Em preocuparia molt ser-ho. Jo el nacionalisme el veig com una ideologia destructiva. No així el patriotisme, que seria “l’amor a allò que és teu”. El nacionalisme és “l’odi a allò que és d’altres”.

A Espanya hi ha nacionalistes?

I tant.

Quan en un partit de seleccions toquen els himnes, ¿és nacionalisme?

No. Els himnes són símbols que aglutinen molta gent i se’ls ha de respectar. A mi mai de la vida se m’acudiria xiular un himne de qualsevol país del món.

Ha cantat mai Els segadors?

Moltíssimes vegades, des de la Marxa de la Llibertat el 1976, fins al dia que va venir Tarradellas i jo era a la plaça Sant Jaume. Fins a mil vegades en diversos actes d’aquella època.

D’aquella època? Dedueixo que fa molt que no el canta.

Quan existia el catalanisme polític. Un catalanisme polític que tenia molt a veure amb la voluntat de liderar Espanya.

Cal preguntar-se si Espanya vol ser liderada per Catalunya.

Catalunya pot voler liderar legítimament Espanya. I un grup de catalans pot voler legítimament generar un projecte comú per a Espanya i acabar liderant-la.