Kofi Annan se suma a les veus que demanen diàleg

Barcelona / LoncresEl Govern continua la recerca d’un mediador que aconsegueixi fer seure en una taula de negociació l’executiu espanyol. Tot i els múltiples oferiments dins l’Estat -des de la proposta encapçalada pel Col·legi d’Advocats de Barcelona fins a la del lehendakari Íñigo Urkullu-, l’opció encara és trobar algun dirigent o institució de prestigi internacional. L’executiu insisteix que els passos han de ser “necessàriament discrets” i evita noms, però el cap dels observadors internacionals, Daan Everts, va proposar després de l’1-O buscar mediadors com l’expresident nord-americà, Barack Obama, o l’ex secretari general de les Nacions Unides Kofi Annan.

Annan va referir-se ahir a la situació catalana en un comunicat del grup de líders globals retirats que capitaneja, The Elders. El text demana “diàleg” i una resolució “pacífica” del conflicte entre el govern espanyol i la Generalitat, i en cap cas apunta a una mediació. Tot i això, el comunicat ha estat ben rebut a la Generalitat, que ni confirma ni desmenteix contactes amb el grup, tot i que fonts de l’executiu remarquen que cap pronunciament “és casual”.

L’entitat fundada per Nelson Mandela i de la qual formen part, a més d’Annan, Ban Ki-moon (també ex secretari general de l’ONU), Jimmy Carter (expresident nord-americà) i l’arquebisbe Desmond Tutu, lamenta la “violència” que es va viure l’1-O i mostra la seva “profunda preocupació” per la situació a Catalunya. El mateix Annan, en una frase que recull el comunicat, remarca que els executius han de seure a dialogar: “Urgeixo el govern espanyol i el català que renovin el seu compromís amb una resolució dialogada. Han de trobar una sortida pacífica a aquesta crisi”, exposa l’exsecretari general de l’ONU.

Abans de començar la setmana en què el Parlament pot proclamar la independència i la Moncloa respondre amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, The Elders exigeix “aparcar el llenguatge i les accions divisòries i inflamatòries”.

El lobi de líders globals assegura que ha “aplaudit” el “progrés” que ha fet l’Estat des de la Transició i creu que aquest “èxit” no es pot “posar en risc”. “El potencial econòmic i les repercussions socials d’una crisi prolongada no s’han de subestimar”, conclou.

Escòcia s’afegeix a la crida

La crida al diàleg també va arribar ahir des d’Escòcia, on la presidenta, Nicola Sturgeon, va proposar el que sembla la quadratura del cercle: respecte a la llei però també al dret a decidir dels catalans. Tot amb una “mediació internacional” independent de la UE. En una entrevista a la BBC, Sturgeon, que protagonitzarà des d’avui el congrés del Partit Nacional Escocès amb la demanda d’un altre referèndum en segon pla, va demanar que “el diàleg reemplaci la confrontació” i va tornar a condemnar la “inacceptable violència” de l’1-O.

Sturgeon no va mullar-se sobre què farà Escòcia en cas que dimarts el Parlament proclami la independència: “Reconeixem les decisions i declaracions que fem nosaltres. No és la meva feina dir quin és el millor futur per a Catalunya”. La seva via és una resolució “per a les dues parts” i va demanar al govern espanyol que es plantegi com hi pot haver “un referèndum legal a Catalunya perquè la gent s’expressi”.