L'independentisme, el coronel Alamán, els 'indignats' i les 'dues Espanyes', a la BBC

BarcelonaLes paraules del coronel Alamán Castro dient que la independència de Catalunya hauria de passar "per sobre del seu cadàver" no han passat desapercebudes al món. Un complet article de la BBC, titulat 'El malestar arrossega Espanya cap a veritats incòmodes enterrades' arrenca una anàlisi de la situació a l'estat fent-se ressò de les amenaces d'aquest coronel, de les quals diu: "És una opinió. Una convicció molt ferma només a la dreta a Espanya sinó també al centre-esquerra".

La cadena britànica il·lustra la situació amb una inevitable mirada enrere, al 'pacte de silenci' de la transició, i relaciona els fets actuals –declaracions incendiàries de militars i protestes multitudinàries, reprimides durament, als carrers de Madrid– amb un passat enterrat. "Durant els primers anys de la democràcia espanyola, oblidar-se de la guerra civil no només era una necessitat psicològica –era una elecció política", escriu Paul Mason, l'editor d'economia del programa 'Newsnight'.

"El 'pacte de silenci' instituït després de la caiguda del General Franco va ser vist com un preu que valia la pena pagar per una transició ràpida i pacífica cap a una democràcia", continua, i explica que aquesta decisió es va incorporar en la Llei d'Amnistia del 1977, que garantia la immunitat al sospitosos de crims contra la humanitat durant el franquisme i la Guerra Civil. "Amb Espanya avui trontollant per l'austeritat, els seus antidisturbis dispensant cops de porra i pilotes de goma contra manifestants i vianants, el 'pacte de silenci' cau a trossos", afegeix.

"Les imatges de violència -no totes arriben a les televisions, però internet fa la funció– estan forçant els espanyols a confrontar la memòria històrica d'una manera en què les diverses campanyes i demandes sobre el franquisme no ho han fet", prossegueix. Està clar, ara, diu, que "aquestes dues cultures dins d'Espanya -tan viscerals i arrelades com la 'del sud' i 'liberal' dels Estats Units– mai no han marxat.

Les 'dues Espanyes' encara hi són

Però aquesta "guerra cultural", diu l'article, semblava que havia estat suprimida per la riquesa: "l'economia en ple 'boom', la liberalització de la societat, i la inversió massiva en infraestructures modernes els van permetre coexistir". Fins i tot, quan l'economia va començar a caure en picat i es van implantar els primers plans d'austeritat, l'acord polític i social semblava mitigar-ne els efectes, explica: "Malgrat les dades d'atur del 50% per als joves, les famílies van absorbir-ne els efectes: els joves anaven a viure amb els pares, demanaven prestat el cotxe de la seva àvia", etc.

Abans de la crisi era impensable, apunta el periodista, que les divisions de la Guerra Civil es tornessin a obrir, o que els militars pretenguessin intervenir en la política, per exemple. "Però moltes coses impensables ja estan passant: l'estil de vida efervescent associat al miracle espanyol s'ha dissipat", diu. "Milions de joves super 'cool', que se suposava que eren 'apolítics, van prendre els carrers al maig del 2011 en una protesta que va inventar la tàctica 'Occupy'.

Catalunya: "ara va de debò"?

L'article també es fa ressò, és clar, de la reivindicació independentista catalana, com un d'aquests fets 'impensables' fa uns anys i que avui amenacen l'Estat. Els experts, diu, estan dividits al voltant de la qüestió: els cínics creuen que el "flirteig" amb la secessió només busca un millor acord fiscal amb Madrid, i altres, "sobre el terreny, diuen que 'aquest cop va de debò'".

El reportatge també analitza el contrast entre el context grec i l'espanyol –en el segon cas la comunitat internacional va girar l'esquena i va donar suport implícit o explícit al franquisme– i a la corrupció imperant a diferents esferes de l'Estat, així com a la seva cultura política.