L’ANC condiciona el seu suport municipal als partits que signin per l’estat propi

BarcelonaQuan el 22 de maig del 2011 CiU va obtenir una àmplia victòria en les eleccions municipals, l’ANC encara no existia. Quatre anys després, l’Assemblea pot tenir un paper transcendental a l’hora de dibuixar els resultats als 947 municipis de Catalunya. L’entitat que ha capitanejat el procés sobiranista des de la societat civil demanarà el vot per als partits que signin un manifest a favor de la independència de Catalunya.

L’ANC vol implicar el territori i insuflar ànims a la militància de cara a un any crucial per al procés sobiranista. Per això “demanarà el màxim compromís” dels partits en l’àmbit municipal, segons fonts de la direcció consultades per l’ARA. L’estratègia passa per condicionar el seu suport a les formacions que signin un document a favor de la independència. Això, segons les mateixes fonts, inclou de facto CDC, ERC i la CUP. L’Assemblea també pressionarà ICV, Unió -en el cas que concorregués en algun lloc per separat de CDC- i també partits independents o agrupacions d’electors amb l’objectiu que facin el pas de donar suport a l’estat propi. Aquest manifest, que s’ha d’acabar de perfilar, podria anar acompanyat d’actes en què l’ANC escenifiqui el seu suport a les candidatures que, “de manera irrenunciable”, es posicionin a favor de la independència.

Quan arribin les eleccions municipals del 24 de maig, Carme Forcadell ja no serà la presidenta de l’ANC. L’entitat celebrarà l’assembla general entre el març i l’abril i, com que els estatuts de l’ANC limiten a tres els mandats, fins a 22 dirigents hauran d’abandonar el seu càrrec. Signifiquen una mica més de la meitat del comitè permanent -l’òrgan executiu- i un terç del secretariat nacional. Estan en aquesta situació les cares més visibles de l’entitat: a banda de Forcadell, també deixaran la direcció el vicepresident, Jaume Marfany; el responsable de projectes, Josep Colomer; els organitzadors de les mobilitzacions, Ferran Civit i Ignasi Termes, i l’encarregat de la secció internacional de l’entitat, Ricard Gené, entre d’altres.

Tot i que per evitar aquestes baixes l’ANC podria modificar els seus estatuts i permetre que la direcció actual es mantingués fins després del 27-S com a mesura excepcional, el comitè permanent “no té cap voluntat” de canviar-ho. I això que admeten que des del territori empenyen perquè el lideratge de Forcadell no desaparegui en l’etapa crucial del procés. Però la direcció actual afirma que és una decisió “que cap campanya popular pot canviar” i esgrimeix dos arguments per deixar la primera línia: que “ningú és imprescindible” i que si l’ANC exigeix regeneració democràtica als partits la direcció “ha de ser un model i predicar amb l’exemple”.

El procés per escollir nou líder

“La Carme ha dit a tort i a dret que no repetirà”, recorda un membre del comitè permanent. Això vol dir que el seu nom no es podrà ni votar en la pròxima assemblea general. El procés per escollir nous representants es durà a terme a través de llistes obertes, de manera que es votarà la persona i no una candidatura. De fet, l’ANC té prohibit fer campanyes internes per promocionar-se. El que també prohibeixen els estatuts és que l’entitat es transformi en partit, perquè això atemptaria contra la seva pròpia transversalitat. Tot i que abans de l’acord es va anunciar que s’organitzaria una consulta interna per definir el grau d’implicació de l’Assemblea en unes plebiscitàries, la tria d’una data a la tardor (27-S) ha fet que s’aparqués aquest debat.

La marca ‘Ara és l’hora’, en hibernació a l’espera de nous actes unitaris

La marca paraigua que va organitzar la multitudinària V a Barcelona -que va omplir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona-, Ara és l’hora, “no desapareixerà”. L’Assemblea i Òmnium han deixat en hibernació aquest projecte, com a mínim, per després de les municipals. “Ara caldrà veure quan ho reactivem”, afirmen des de l’ANC. Quan falta mig any per a una nova Diada, cada entitat per separat està impulsant processos de participació per rebre idees de com ha de ser la mobilització del pròxim Onze de Setembre. No es descarta gens ni mica que Ara és l’hora es recuperi per fer una “gran acció unitària un altre cop”, seguint el model de la gran cadena humana del 2013 o la V del 2014, tenint a l’horitzó, aquesta vegada, les eleccions plebiscitàries del 27-S. Tal com va avançar l’ARA aquesta setmana, l’Assemblea ja ha començat a rebre alguns suggeriments. Segons expliquen els organitzadors de la cadena humana, “les idees que primer poden semblar de bomber són les que acabem impulsant al final”. El termini acaba el 28 de febrer.