Desestimada la demanda civil del cas de seguiment policial als jutges pro consulta
Tot i la publicació de les seves fotografies del DNI al diari 'La Razón', l'Agència de Protecció de Dades arxiva el cas perquè la instrucció penal no ha aconseguit esclarir el responsable de la filtració
BarcelonaEl març de 2014 va transcendir que 33 jutges manifestament a favor del dret a decidir havien estat objecte de seguiment policial. El cas, que va acabar als tribunals tant per la via penal com per la via civil, s'ha acabat arxivant. Si bé recentment el jutjat de Madrid que estudiava el cas va tancar-lo provisionalment per la impossibilitat –va argumentar el jutge– d'identificar el culpable, també s'ha arxivat el cas per la via civil, per part de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.
Ara fa dos anys es va publicar al diari 'La Razón' el contingut de les investigacions de la Policia Nacional en què es recollia la trajectòria professional dels jutges però també les activitats que duien a terme en la seva vida privada. A la vegada, la informació en aquest diari va ser acompanyada de les 33 fotografies dels magistrats, algunes d'elles del DNI.
Els jutges pro consulta van interposar una denúncia penal per revelació de secrets i una demanda civil a l'Agència de Protecció de Dades per la publicació d'unes fotos a les quals només podia haver tingut accés la Policia (només l'institut armat pot obtenir dels seus arxius les fotografies del carnet d'identitat). Si bé el passat 17 de març ja es va desestimar el cas per la via civil, l'advocat del cas, Josep Cruanyes, va interposar un recurs que ara també ha sigut rebutjat.
Un cop arxivat el cas per la via penal, l'Agència de Protecció de Dades espanyola s'acull a la jurisprudència per tancar el cas també. En la resolució dictada assegura que la decisió del tribunal de Madrid d'arxivar la causa penal obliga també a desestimar el procediment administratiu.
En tots casos, s'utilitza el mateix argument: tot i que existeix delicte (la revelació de secrets), no es pot determinar l'autor de la filtració als mitjans de comunicació. Un argument que no comparteixen els advocats dels jutges pro consulta, que critiquen que no s'hagi cridat a declarar el cap de la Brigada d'Informació de la Policia de Barcelona, qui en teoria va donar l'ordre de fer el seguiment als jutges.
El nucli del cas ha estat investigar quin agent de l'institut armat va poder passar l'informe policial al diari 'La Razón', ja que els seguiments policials als magistrats han estat reconeguts i avalats per la mateixa justícia espanyola.
