L'Espanya de Julio Iglesias ha tornat per quedar-se
MADRIDL'Ignasi Riera es queixa, i amb raó, a De vell escèptic a jove independentista, que els que viuen a cavall del Pont Aeri sovint confonen el petit Madrid del poder amb el sentiment que es respira als barris de la gran ciutat, on la gent viu amoïnada per problemes que tenen poca cosa a veure amb el xoc Catalunya-Espanya. El fet, però, és que milers de madrilenys de classes mitjanes i baixes fa anys que amb el seu vot enforteixen Esperanza Aguirre, l'avantguarda de la dretanització dels que ara menen el govern de l'estat espanyol.
Ahir, 2 de maig, festa de la Comunitat de Madrid, la presidenta va tornar a desplegar el seu poder de convocatòria -amb desfilada militar inclosa- per demostrar a Mariano Rajoy que, com el 1808 contra els francesos, la capital espanyola marcarà el pas de la recuperació de la "nació". Gràcies al ministre Cristóbal Montoro ja sabem des de fa uns dies que l'única autèntica és la seva; la nostra és "artificial", un record simpàtic de l'Edat Mitjana.
A la Real Casa de Correos, seu del govern autonòmic, empresaris, polítics, sacerdots, membres de l'exèrcit... feien cua pacients per al besamans a l'amfitriona, envoltada d'un grupet vestit amb estètica goyesca . Un cop dins el lluminós edifici -que un dia va servir de negre escenari al feixisme per torturar el president Companys- un refrigeri que també ha notat la tisorada de l'austeritat.
El gruix dels assistents saben que allà hi ha la gent que talla el bacallà al Madrid del poder. Un comentari a la persona adequada arribarà, segur, al despatx ministerial que toca. I això que Rajoy va optar per delegar la representació només en el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que es mou bé en aquests ambients. "Fa 25 anys que hi vinc", recorda. I, hàbil, aprofita una conversa amb periodistes per col·locar el missatge: les retallades desgasten el PP però en faran fins al final.
El fracàs del cafè per a tothom
Aguirre, com peix a l'aigua, carrega contra els sindicats (els titlla de "piròmans") i s'envolta amb la bandera per qüestionar de nou l'estat autonòmic perquè no ha servit per "integrar" Catalunya i Euskadi. A l'acte, la condecoració, entre d'altres, al cantant amic d'Aznar, Julio Iglesias, que no hi va ser, i al "magnífic patriota" Manuel Fraga, a títol pòstum. És l'Espanya de sempre que ara vol tancar el model d'estat amb pany i clau i mani qui mani.
