JUDICIALITZACIÓ
Política 20/03/2017

L’Estat apunta al TC contra la llei antidesnonaments

La Generalitat va rebre divendres un document que qüestiona la legalitat de 10 dels 18 articles

Ara
2 min
La consellera Meritxell Borràs  durant una intervenció a l’hemicicle del Parlament.

BarcelonaEl 22 de desembre del 2016, per unanimitat, el Parlament va aprovar la segona llei contra els desnonaments amb l’objectiu de superar el veto del Tribunal Constitucional (TC) a la primera que havia impulsat la cambra l’any anterior. Ara el govern espanyol amenaça de tornar a recórrer al TC per evitar que s’apliquin 10 dels 18 articles de la nova norma. Segons va informar ahir l’ACN, l’executiu estatal va fer arribar divendres passat a la Generalitat una carta en què mostra els seus dubtes d’inconstitucionalitat i insta el Govern a iniciar un procediment de conciliació abans de decidir si torna a optar per la via dels tribunals. L’Estat considera que la llei catalana estaria envaint les seves competències en la matèria.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En declaracions a l’ACN, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va lamentar que el govern espanyol faci pagar als ciutadans les conseqüències de la seva estratègia contra el procés sobiranista. “No té cap sentit que el govern de l’Estat ens ataqui a través de les persones més vulnerables”, va criticar. En tot cas, “el Govern està tranquil” respecte a la viabilitat de la normativa, que compta, entre d’altres, amb l’aval del Consell de l’Advocacia i del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Borràs hi veu una “amenaça clara a les competències de Catalunya” i recorda que l’executiu estatal només anul·la la legislació catalana, sense ser proactiu a l’hora de regular una problemàtica de la qual diu que té totes les competències. “Si ells creuen que no són les nostres competències, ¿per què no han desenvolupat una llei que protegeixi les persones més vulnerables?”, va qüestionar.

Llei de consens

Més de la meitat dels articles de la nova llei estan en perill si no hi ha, abans, un acord entre executius. El govern espanyol veu inconstitucionals les prerrogatives que la llei atorga a la Generalitat en lloguer social, cessió temporal de l’ús dels habitatges i també en mediació. “El govern de l’Estat torna a protegir les entitats bancàries i els que més tenen, i no pas els més vulnerables”, va lamentar la consellera.

Borràs va garantir que el Govern “no farà ni un pas enrere respecte al que es va aprovar per unanimitat al Parlament”. Caldrà veure si el PP a Catalunya hi coincideix. Al desembre, Fernando Sánchez va ser l’encarregat de defensar el vot a favor de la llei i, aleshores, es va mostrar molt contundent: “Es podia fer propaganda i buscar el xoc, o buscar una solució real per als més vulnerables. Han triat el segon camí, i per això hi estem a favor”.

Els articles que l’Estat vol suprimir de la nova norma catalana

Mediació

Tot i que la llei preveu que la mediació entre bancs i famílies per resoldre el sobreendeutament sigui “voluntària”, el govern espanyol considera que la Generalitat no té competències per regular-ho.

Reallotjament

L’executiu estatal vol tombar la clàusula que atorga a la Generalitat la capacitat de fixar un lloguer per a un termini de tres anys (ampliables) si ho considera necessari pel context social i econòmic.

Cessió obligatòria

La llei regula l’expropiació entre 4 i 10 anys de l’ús d’habitatges dels bancs i grans propietaris per a finalitats socials. Una opció menys ambiciosa que en la llei anterior, però que tampoc agrada a l’Estat.

stats