Madrid / BarcelonaMADRID
Rajoy i Sánchez es conjuren per aturar la llei
La reactivació del Procés, amb la presentació de la llei de transitorietat per part de les forces sobiranistes, va tornar a unir ahir Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Com ja va passar en la reunió que van mantenir a la Moncloa el mes passat, la distància entre el president del govern espanyol i el líder del PSOE es va esborrar en la resposta al Procés, que és l’únic tema -juntament amb la lluita antiterrorista- en què el PSOE i el PP tanquen files. En una conversa telefònica, els dos líders van acordar coordinar-se per intentar aturar la llei, mantenint una “comunicació fluïda” i una “postura comuna”, segons va explicar el portaveu de l’executiva socialista, Óscar Puente.
Rajoy, doncs, es veu reforçat en la seva estratègia pel principal partit de l’oposició i també per Ciutadans. El front comú del que Rajoy anomena partits constitucionalistes va continuar funcionant, i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va mantenir una conversa telefònica amb el secretari general del partit taronja, José Manuel Villegas, en la qual també van expressar-se la sintonia contra el Procés. Aquesta estratègia inaugura una nova tendència del govern espanyol, que vol corresponsabilitzar els seus dos aliats en la defensa de la unitat d’Espanya de les decisions que prengui en relació amb Catalunya.
El PSOE aparta les crítiques
La trucada va servir també perquè els socialistes rebaixessin la pressió que van inaugurar arran d’aquella reunió, en la qual Sánchez li va prometre suport al combat legal al Procés, però a la vegada li exigia més diàleg amb les institucions catalanes. Les crides al diàleg van quedar apartades en la roda de premsa d’ahir, tot i que els socialistes encara tenen previst presentar la setmana que ve una bateria de mesures, entre les quals una proposta de reforma de la Constitució, per mirar d’encaixar Catalunya a Espanya, i que no té el suport del PP.
Fonts de l’executiu espanyol no van aclarir com actuaran davant de la nova llei, però van recordar que l’estat de dret “ha respost” a cada pas de l’independentisme i “ho seguirà fent”. Cal esperar, doncs, una continuïtat en la resposta, que fins ara ha passat invariablement pel Tribunal Constitucional. L’executiu espanyol ha esperat que cada pas endavant de les forces sobiranistes tingués un text aprovat pel Parlament per presentar un recurs davant de l’Alt Tribunal i, previsiblement, aquesta vegada seguiran la mateixa estratègia. Les mesures més expeditives ja estan en estudi i podrien ser comentades amb els líders de l’oposició en les pròximes setmanes.
De moment, el PSOE manté que no donarà suport a una intervenció de l’autonomia, un extrem que Rajoy també ha aparcat, per la seva lentitud. Això sí, a l’executiu continuen insistint que l’1 d’octubre no hi haurà referèndum i que la llei de transitorietat “no entrarà mai en vigor”. A més, la veuen com una nova demostració de la seva teoria que el Procés està en mans dels “radicals de la CUP”.
ELS CONTRARIS A L’1-O
PP, Cs i PSC ho veuen com un pas que no porta enlloc
Una hora després que Junts pel Sí i la CUP haguessin presentat públicament la llei de transitorietat jurídica, PP, Ciutadans i PSC van sortir per censurar una vegada més el pas que havia fet el sobiranisme. El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, va ser el primer a llançar una advertència als grups independentistes: el govern espanyol “no permetrà que es violenti la democràcia i l’estat de dret i, per tant, va assegurar, tampoc deixarà que entri en vigor la llei de transitorietat jurídica. El líder popular va avisar que l’executiu espanyol té un ventall “molt ampli” d’opcions per aturar qualsevol llei que aprovi l’independentisme i va tornar a posar sobre la taula l’article 155 de la Constitució -que preveu la suspensió de l’autonomia- com l’opció “extrema” a recórrer, tot i que fa unes setmanes el portaveu del PP espanyol, Rafael Hernando, el va descartar per falta de temps. Sigui com sigui, Albiol va ser clar: “Després de l’1 d’octubre, Catalunya continuarà sent Espanya mal que els pesi”.
Tant PP com Ciutadans van criticar que Junts pel Sí i la CUP haguessin presentat la llei just dos dies després de la manifestació contra el terrorisme. Inés Arrimadas (Cs), que va titllar la llei de “barbaritat jurídica”, va assegurar que ho havien fet “a corre-cuita” per camuflar les estelades que es van exhibir dissabte a la mobilització. “Han volgut tapar la vergonya del comportament dels independentistes”, s’hi va sumar Albiol. Ciutadans només hi veu aquest objectiu darrere, perquè considera que la llei no es podrà aprovar perquè el Tribunal Constitucional la suspendrà abans.
Una tesi que també va defensar ahir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va qualificar la normativa “d’un nou engany” del Procés. “Ni el dia 1 d’octubre tindrem un referèndum efectiu, vinculant i amb garanties, ni el dia 2 tindrem una república”, va avisar. Per això, va insistir que qualsevol “maniobra” de l’independentisme “no porta enlloc”. Això sí, ahir Iceta va anunciar que el PSC participarà en el debat previ de la llei de transitorietat, però no en la votació. El PP ja va anunciar fa dies que abandonaria el ple on es debatés la norma.
COMUNS
CSQP creu que la norma no tindrà efecte
Catalunya Sí que es Pot (CSQP) va preferir no valorar ahir en calent la llei de transitorietat jurídica. Fonts de la coalició van explicar a l’ARA que, malgrat haver convocat inicialment una roda de premsa, finalment van decidir no precipitar-se i sortir avui un cop els seus responsables ja han pogut repassar la llei en profunditat. Al Parlament, però, els comuns no s’han mostrat mai receptius a participar d’una llei de desconnexió com aquesta i avui -expliquen les fonts- tornaran a definir-la com una nova “escenificació” dels grups independentistes que no tindrà cap efecte real. Fa unes setmanes, però, Podem va afirmar que estudiava votar diferent que CSQP en una de les lleis de desconnexió: la del referèndum.
