Publicitat
Publicitat

RELACIONS ESTAT-GENERALITAT

L'Estat modula la via de judicialitzar el procés

Sáenz de Santamaría promet frenar els recursos al TC si el Govern s’asseu a dialogar

L’ operació diàleg amb Catalunya encetada per Mariano Rajoy amb l’inici de la nova legislatura ha modulat en poques setmanes la resposta immediata a nivell judicial del govern espanyol als passos endavant del Govern i el Parlament en el full de ruta cap a la independència. Si fa només dos mesos la Moncloa va córrer a demanar al Tribunal Constitucional l’anul·lació de la resolució del referèndum previst per al setembre del 2017, aquesta setmana ha anat amb peus de plom a l’hora de valorar la partida de 5,8 milions d’euros per a la consulta inclosa en els pressupostos de la Generalitat.

L’executiu anteposa trobar una solució política al conflicte amb Catalunya -sempre que no inclogui el dret a decidir- a la judicialització del procés. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va mostrar-se ahir esperançat que el diàleg i la negociació evitaran la impugnació dels comptes al TC. “S’obrirà un procediment ordinari de col·laboració per abordar la discrepància”, va dir a RNE. Tot i això, va advertir que, si els pressupostos s’aproven en els termes actuals, correran a presentar-hi un recurs.

Aquest gest va en sintonia amb el temps inusualment llarg que s’està prenent el TC per suspendre el pla per al referèndum del 2017, després que el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, aposti ara per reduir la judicialització del procés. El tribunal s’ha reunit fins a tres vegades des que el consell de ministres va aprovar l’incident d’execució el 14 d’octubre i encara no l’ha admès a tràmit, quan acostumava a fer-ho en el primer ple. Dilluns passat, el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, també es va comprometre a retirar tots els recursos contra les comunitats que no havien complert amb la Lomce.

L’estratègia és deliberada i la va posar ahir sobre la taula la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, durant la compareixença a la comissió constitucional del Congrés. La Moncloa es compromet ara a rebaixar els litigis si el Govern s’asseu a dialogar. L’altre dubte és en quina taula de negociació. Madrid proposa “potenciar” les comissions bilaterals o les conferències sectorials, on coincideixen govern espanyol i comunitats, i convertir-les en un “instrument per fomentar la negociació abans de recórrer a recursos al TC”.

L’altra taula de diàleg que vol catapultar el govern espanyol és la conferència de presidents autonòmics. Els pròxims dies el govern espanyol convocarà per carta a la reunió prevista per al gener perquè arrenqui el curs polític del 2017 -el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha avançat que no té intenció d’assistir-hi-. Tant ERC com el PDECat van reiterar ahir que es tracta només d’un canvi de to en les declaracions i no pas en els fets. Sáenz de Santamaría va presumir de la descentralització d’Espanya i va defensar que les autonomies gestionen un 53,4% de les competències. El portaveu dels nacionalistes catalans al Congrés, Francesc Homs, li va retreure, en canvi, que Madrid es quedi amb la majoria del finançament i el dèficit. “Ni descentralitzat ni punyetes”, va dir.

Reforma constitucional

Segons dades de la Moncloa, els últims anys s’han resolt un 40% dels litigis competencials amb Catalunya negociant. Fonts del Govern assenyalen que això ho porta una subcomissió normativa bilateral integrada per gabinets jurídics. Santamaría repta ara el seu interlocutor, Raül Romeva, a apujar el percentatge fins al 60%. Ahir també es va comprometre a treballar per reformar la Constitució, però amb “molta prudència”. El Govern, però, ho considera una operació de maquillatge, tenint en compte que el cas d’Homs ja és al Suprem, que s’està a les portes del judici pel 9-N i que Carme Forcadell s’enfronta a una inhabilitació.

Més continguts de