Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

PP i PSOE volen mantenir la imatge d'una ETA activa per impedir una victòria electoral d'Amaiur

L'Estat contra l'esquerra abertzale

L'Estat contra ETA va ser la fórmula de fiscal de pel·lícula americana en els anys en els quals el terrorisme era indiscutible. En els temps de l'independentisme probable i la violència arxivada, l'Estat segueix anant contra ETA. Però també contra l'esquerra abertzale.

Aquest raonament me'l feia una font dels poders de l'Estat al nivell més alt, moguda per la incomoditat que això li produïa. Tothom que té una enquesta fiable de les pròximes eleccions basques n'extreu els mateixos resultats: empat tècnic entre el PNB i l'esquerra abertzale, amb tendència a l'alça dels hereus de Batasuna. L'independentisme pot guanyar i amb Arnaldo Otegi de cap de llista, el sorpasso al PNB seria ampli. El Tribunal Suprem ho ha impedit, i el recurs al Constitucional en marxa podria deixar en suspens la condemna, encara que no la inhabilitació, que suposa la seva absència de les candidatures. "Otegi podrà estar al carrer, però no ser lehendakari", em deia, prou informada d'un recurs que considera molt ben trenat.

Por als 'incontrolats'

La conclusió d'una font que coneix el funcionament dels poders de l'Estat, perquè en forma part, és una temença amb sentor agra: que els anomenats incontrolats no intentin també sabotejar el procés de pau basc ressuscitant la kale borroka . Al costat del que anomena la teoria dels GAL invertits : la infiltració a ETA d'ultradretans ben entrenats camuflats de radicals (ho havien fet ja a la mateixa ETA i a la CNT) i la realització d'alguna acció espectacular que, sense produir víctimes, tiri per terra la credibilitat del cessament definitiu del foc del 20 d'octubre i faci emergir el clam de l'alarma social per a la il·legalització d'Amaiur i Bildu.

El PP, explica, va amb molt de compte amb el respecte estricte a la legalitat i a evitar un remake dels GAL, que va fer servir contra els socialistes. Com ho són els socialistes, que saben, en fi, que el PNB va contribuir a impedir que el cas fes el rebombori de processar el suposat senyor X . Ningú no està ara com ara per remoure clavegueres des de la política. Però tothom, PSOE i PP els primers, recela d'una extrema dreta que va per lliure i s'escapa de la cadena de comandament oficial.

El veto a Amaiur i després a ERC per entrar a la comissió de secrets oficials del Congrés s'explica també en aquesta clau: deixar els abertzales al marge de la informació classificada en moments molt sensibles. Ells, però, estan preparats per a la prudència i fins i tot per condemnar qualsevol atemptat que transgredeixi el comunicat d'ETA de cessament de l'activitat armada.

Si aquesta és una temença, la realitat és una altra: "La línia del govern del PP és moure tots els fils per evitar que l'esquerra abertzale guanyi, que es confegeixi una majoria nacionalista i que Espanya, PP i PSOE, quedi desplaçada dels centres de decisió". La idea que ETA perviu és fonamental, i la detenció de dos militants ha desenterrat la bola de neu del periodisme antiterrorista en la mateixa direcció. L'esmentada font, que coneix bé la sinergia mediàtica, fa un mix entre justícia i periodisme: "Determinats jutges tradueixen al llenguatge jurídic els atestats de la Guàrdia Civil, i determinats periodistes els tradueixen al llenguatge de la premsa".

Les últimes detencions han seguit el protocol: els detinguts no són de base sinó el número 1 de l'aparell militar i el seu lloctinent, i tenien explosius. Uns dies abans, ja s'havia dit que ETA tenia diversos comandos, amb uns vint efectius, i que continuaven captant militància.

Dividir els presos

El capítol més delicat dels presos registra, segons la mateixa font, "una estratègia amb dues tàctiques". D'una banda, no moure res en els termes que demanen l'esquerra abertzale i el Grup Internacional de Verificació, màxima generositat per als malalts i abolició de la doctrina Parot , que associen a una cadena perpètua encoberta. De l'altra, intentar dividir el col·lectiu de presos amb la via Nanclares o la nova fórmula més relaxada però que implica igualment un component que entre ells pot ser considerat deserció o traïció. "La via Nanclares ha estat un fracàs rotund, i la reinserció des de la dissidència és tècnicament impossible, perquè aquestes persones estigmatitzades no podrien tornar mai més a l'entorn que les hauria d'acollir", afirma.

Un polític que havia tingut un paper essencial en el desmantellament dels GAL i que assessorava Zapatero sobre Euskadi ens va dir a un polític català i a mi mateix el 13 de gener del 2006, arran de la fi d'ETA, que ja es veia venir: "L'exèrcit i els serveis d'intel·ligència estan en la tessitura de la dreta i dificulten el procés de pau".

Més continguts de