Publicitat
Publicitat

L'Estat ja ha excarcerat una trentena de presos d'ETA malalts

El cas de Iosu Uribetxeberria és l'últim d'una llarga llista de membres de la banda terrorista que han demanat quedar en llibertat al·legant patir una malaltia greu. La llei recull que els presos amb malaltia incurable poden ser classificats al tercer grau i ser excarcerats

El govern espanyol té damunt la taula l'excarceració del pres d'ETA Iosu Uribetxeberria Bolinaga, ingressat a l'Hospital Donostia de San Sebastià per ser tractat d'un càncer. L'entorn del malalt assegura que el càncer és terminal. En les properes hores s'han de conèixer els últims informes mèdics.

El membre d'ETA ha accedit a sotmetre's a unes proves perquè Institucions Penitenciàries estudiï la seva evolució per decidir què fa. El pres, condemnat per participar al segrest del funcionari de presons Ortega Lara, va començar aquest dimecres una vaga de fam per exigir la seva excarceració. S'hi han sumat 108 presos d'ETA i també Arnaldo Otegi.

Què diu la llei sobre aquests casos? 

La llei obliga a excarcerar presos malalts . Els jutges de vigilància penitenciària ordenen les excarceracions en casos de malaltia greu perquè la llei orgànica general penitenciària, recollida al Codi Penal, així ho obliga. Concretament, l'article 104.4 del Reglament Penitenciari afirma que els presos "molt greus amb patiments incurables", quan així consti en un informe mèdic, "podran ser classificats al tercer grau per raons humanitàries i de dignitat personal, atenent a la dificultat per delinquir i a la seva escassa perillositat".

Quins són els antecedents?

Els governs espanyols han posat en llibertat abans d'hora 32 membres d'ETA per malaltia greu, sobretot per càncers o per malalties cardiovasculars.

Durant els governs del PP, van ser excarcerats 22 presos: 2 el 1996, 7 el 1997, 6 el 1998 (l'any que va començar la treva), 3 el 1999, 1 l'any 2000, un més el 2001 i dos el 2002.

Amb l'entrada del PSOE al govern espanyol, s'ha concedit aquest règim especial a 10 presos més: 1 el 2006, 2 el 2008, 3 el 2009, 3 el 2010 i 1 aquest 2012. Alguns dels membres d'ETA excarcerats per malaltia són:

Esteban Esteban Nieto: Company de De Juana Chaos al comando Madrid, va ser condemnat a 3.150 anys de presó per 21 assassinats. Va ser excarcerat l'abril del 1999 durant la treva al·legant un càncer terminal. Va morir el setembre del mateix any.

Mikel Sarasketa: Condemnat a 95 anys pels assassinats de tres policies. Va ser excarcerat durant la treva després de patir un vessament cerebral.

Sabino Álava: Condemnat a 70 anys de presó, va sortir en llibertat quan n'havia complert 13. Va ser excarcerat per malaltia greu.

Santiago Díez Uriarte: Portava 4 anys a la presó dels 46 als quals havia sigut condemnat quan se li va detectar un tumor i va quedar en llibertat durant la treva d'ETA. Va morir pocs mesos després de sortir de la presó.

Patricio Goyeneche Tellechea: Condemnat a 27 anys de presó, va sortir-ne després de cinc anys per patir una patologia psiquiàtrica durant el període de treva.

Pedro Guinea Gorriti: Col·laborador del comando Bizkaia, va obtenir la llibertat per malaltia cardíaca el 1997, després de vuit anys a la presó.

Julián López Rozas: Condemnat a cinc anys de presó, va obtenir el tercer grau per un procés tumoral l'abril del 1997. Va morir el mateix any.

Casos polèmics

Alguns dels casos més controvertits de membres d'ETA que han quedat en llibertat al·legant alguna malaltia són els de Juan Mari Mendizabal i Juan Pablo Diéguez, condemnats a 13 i 12 anys, respectivament, que van ser posats en llibertat per patir apnea del son, un trastorn que afecta el 4% de la població.

El cas De Juana Chaos

Després de successives vagues de fam, el membre d'ETA De Juana Chaos va començar-ne una de nova el dia abans de rebre una nova condemna a finals de 2006. L'Audiència va ordenar el seu trasllat a la Unitat de Nutrició a l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid. Dies després va començar a ser alimentat en contra de la seva voluntat amb una sonda nasogàstrica.

El gener de 2007, els metges que l'atenien van assegurar que es podia morir en qualsevol moment. Es va decidir, però, que continuaria a la presó perquè la seva situació havia sigut provocada lliurement i voluntàriament.

A petició de la Fiscalia, l'any 2007 el Tribunal Suprem va rebaixar-li la condemna de 12 a 3 anys, però De Juana Chaos va dir que no abandonaria la vaga de fam fins que no fos posat en llibertat. Setmanes més tard, el ministeri de l'Interior va concedir-li la presó atenuada i el van traslladar a un hospital del País Basc i després al seu domicili. Va acabar abandonant la vaga de fam.

Més continguts de