Publicitat
Publicitat

Bustos rebutja que el padró municipal serveixi de cens per a la llei de consultes del Parlament

El president de la Federació de Municipis de Catalunya creu que podria ser objecte de denúncia per part de l'Agència de Protecció de Dades

El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, ha comparegut aquest matí a la comissió parlamentària de la llei de consultes no refrendàries i ha explicat que "genera inquietud" entre els municipis de la seva associació el fet que la norma estableixi que el cens de la consulta sigui el patró municipal. Per l'alcalde de Sabadell, això "no pot ser" perquè el marc jurídic no ho permet i a més deixa els batlles en inseguretat jurídica, perquè podrien ser objecte de denúncia per part dels ciutadans. Davant els diputats de la comissió és va demanar que "no situïn els ajuntaments davant del dilema d'haver de triar entre no cedir el padró, cosa que seria fer insubmissió al Govern, o cedir-lo i situar els alcaldes en situació d'indefensió jurídica".

La intervenció de Bustos ha estat contestada pel diputat d'ERC, Pere Aragonès, que li ha llegit textualment la Llei de Portecció de Dades, que segons la interpretació del republicà, no estableix cap objecció a cedir dades com el nom i el domicili. L'alcalde de Sabadell ha respost que demanaria un informe a l'Agència de Protecció de Dades i "si ens diuen que no donem les dades, no les donarem". També va defensar que les consultes d'àmbit local figurin a la llei de governs locals que s'està discutint i no a la de consultes.

A continuació ha intervingut el secretari general de l'Associació Catalana de Municipis, Marc Pifarré, i el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d'Abadal, que s'han mostrat favorables a la llei de consultes perquè aprofundeix la democràcia però han demanat respecte per la llei dels ens locals i també han presentat "dubtes" de que el padró pugui ser el cens d'una consulta.


Més continguts de