L'alcalde socialista de Blanes s'ofereix al Govern per trobar la "fórmula" que permeti votar l'1-O
Miquel Lupiáñez fa uns mesos va dir que ell permetria que a Blanes hi hagués urnes i el PSC el va desautoritzar i li va demanar que rectifiqués
BarcelonaL'alcalde de Blanes (Selva), Miquel Lupiáñez (PSC), ha enviat una carta a la Generalitat en la qual s'ofereix a treballar amb el Govern per fer possible la votació de l'1-O. Lupiáñez ha respost al correu que l'executiu català els va fer arribar a tots els alcaldes la setmana passada en relació amb la convocatòria del referèndum assegurant que tenen la voluntat de "facilitar els processos de participació política i ciutadana" i, a la vegada, "garantir la seguretat jurídica dels funcionaris i treballadors municipals".
Lupiáñez va generar certa polèmica quan es va mostrar favorable a col·laborar amb el referèndum en una entrevista a Onda Cero, i posteriorment va ser desautoritzat pel secretari general del PSC, Salvador Illa.
En aquest sentit, el batlle ha comunicat que el secretari general de la corporació va emetre un informe divendres en el qual anunciava que, atesa la suspensió de la llei del referèndum, el consistori "no pot posar a disposició de la Generalitat cap local perquè s'efectuïn les votacions". Malgrat això, ha proposat al Govern estudiar "la fórmula adequada" per facilitar-ho.
Blanes diu, doncs, que facilitarà la votació del referèndum de l'1-O però ha demanat a la Generalitat treballar conjuntament per trobar la "fórmula adequada" que permeti fer-ho amb garanties. Segons ha explicat l'alcalde, el secretari de la corporació va emetre divendres un informe en el qual alertava que, arran de la suspensió de la llei del referèndum, l'Ajuntament no pot posar a disposició locals municipals per fer les votacions.
D'altra banda, l'alcalde ha explicat que en una reunió mantinguda amb el delegat de la Generalitat a Girona es va comprometre a facilitar un llistat dels locals d'ús públic que no són de titularitat municipal. A la missiva enviada aquest dimarts ha informat al Govern que en les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre del 2015 es van utilitzar 19 locals com a col·legis electorals, 14 dels quals són de propietat municipal, 1 és de la Generalitat i 4 més són de titularitat privada.
