Publicitat
Publicitat

28-N

Presenten un programa molt semblant i es disputen el mateix electorat

RCat i SI assetgen el Parlament, però avui constataran els efectes de la desunió

Joan Carretero porta més temps treballant en la seva candidatura, però les enquestes donen a la formació de Joan Laporta més possibilitats d'entrar al Parlament

Les coincidències entre Reagrupament (RCat) i Solidaritat Catalana (SI) són gairebé plenes: un independentisme transversal i argumentat en termes econòmics i de benestar; voluntat de regenerar la política; dirigents i afiliats principalment provinents de les files d'ERC, CiU i de l'organització de les consultes sobiranistes; declaració unilateral de Catalunya com a Estat lliure com a objectiu principal de la legislatura; i el ple convenciment que les formacions parlamentàries actuals han abandonat tota temptativa de trencar amb l'Estat espanyol. És per aquest motiu que encara molta gent desconeix els motius que van impedir als seus líders, Joan Carretero i Joan Laporta, pactar una candidatura conjunta. Durant la campanya, a més, s'ha vist clara la dificultat d'ambdues formacions per fer-se un lloc en uns mitjans de comunicació en què l'espai està molt cotitzat i les relacions entre elles s'han enrarit encara més fruit de la disputa d'un electorat comú.


Segons les enquestes, tot apunta a què una llista única hauria entrat amb relativa facilitat al Parlament, però la realitat no és aquesta i les possibilitats que tenen per separat són una incògnita. Tanmateix, SI parteix amb cert avantatge i els sondejos li pronostiquen un diputat, una possibilitat més remota per a RCat. En tot cas l'objectiu confés d'ambdues candidatures és aconseguir esdevenir la setena força de la cambra, malgrat que encara somnien en un grup parlamentari propi, que s'aconsegueix a partir dels cinc escons. I, per aconseguir-ho, s'esforcen en vendre's com el vot útil de l'independentista descontent amb Esquerra. Joan Laporta ho va fer explícit divendres, quan va assegurar que “votar Rcat és impedir que l'independentisme entri amb força”.


Aquests mesos, però, han servit per visualitzar les petites diferències que presenten ambdues candidatures. Així, RCat s'ha presentat com un projecte més sòlid, amb un any i mig com a partit independent i tres assembles a les espatlles, un programa polític més concret i una major implantació territorial. De la mateixa manera, les declaracions de Joan Carretero i els perfils dels seus caps de llista han situat la formació més propera a tesis liberals. Així, s'ha mostrat favorable a alguna fórmula de copagament sanitari, a buscar l'amistat de països com EUA i Israel, a l'energia nuclear i a no ajudar els joves que no estudien ni treballen.


Per contra, Laporta s'ha definit com un candidat liberal-progressita, però la seva formació rebutja el copagament sanitari i propugna incrementar les pensions dels jubilats i els salaris dels treballadors, a la vegada que redueix els impostos a les empreses, tot i que el seu manifest electoral és força ambigu en temes socials i econòmics. Igualment, SI ha salvat la manca d'implantació territorial amb el carisme d'un candidat mediàtic i la feina i experiència dels antics militants d'Esquerra i CiU Uriel Bertran i Alfons López Tena per tal de fer arribar el seu missatge.


Una altra diferència entre RCat i SI és que, mentre els primers s'han mostrat favorables a investir a Mas com a president, per tal que no repeteixi Montilla, els segons no votaran a cap candidat que no es comprometi amb la independència de Catalunya. Igualment, i de forma més o menys anecdòtica, Laporta va apostar perquè, després de la secessió, els equips de futbol catalans impulsin una lliga ibèrica amb els clubs espanyols i portuguesos, mentre que Carretero prefereix optar directament per una competició europea.

Més continguts de