L’esquerra veu en Aguirre una candidata dretana i del passat
MadridUn dels arguments de Mariano Rajoy per ajornar l’anunci dels candidats a Madrid era que, d’aquesta manera, l’oposició no tenia una diana clara. Això ha sigut així en el cas de l’Ajuntament, on l’aspirant del PSOE, Antonio Miguel Carmona, habitual de les tertúlies televisives, no sabia a qui dirigir els dards. A la Comunitat, però, el cap de llista socialista, Ángel Gabilondo, gairebé no ha tingut temps de combatre dialècticament, davant la incertesa de qui seria el seu rival. Ahir, un cop es va saber l’elecció d’Esperanza Aguirre per substituir Ana Botella i la de Cristina Cifuentes per ser el relleu d’Ignacio González, l’oposició va posar a tota potència els motors de precampanya per als comicis del 24 de maig.
D’entrada, les crítiques més dures van anar dirigides a l’expresidenta madrilenya, més popular entre la ciutadania i amb un ampli currículum polític, que a poques persones -en un sentit o en l’altre- deixa indiferent. Carmona va identificar la seva contrincant amb el “passat” i amb la corrupció que ha sacsejat amb força la política madrilenya: “Els seus principals col·laboradors són a la presó o en cerca i captura”, va apuntar, en referència a l’exconseller i exsecretari general del PP de Madrid Francisco Granados, detingut en el marc de l’operació Púnica.
El candidat d’IU a la presidència del govern espanyol, Alberto Garzón, també va acusar la presidenta del PP de Madrid de ser la “promotora de la corrupció” a la comunitat que va presidir durant nou anys. La formació va instar els madrilenys a no fer-li costat perquè, a parer seu, ha sigut “el braç executor de les privatitzacions”. Antonio Hernando, el portaveu parlamentari del PSOE, va acusar Rajoy d’haver optat finalment per “la candidata més conservadora, la que representa l’ala més dretana” de la formació.
A Cifuentes, l’oposició li retreu la seva duresa com a delegada del govern espanyol, per exemple multiplicant el nombre de multes per la participació en manifestacions no comunicades o autoritzades. De fet, l’any 2012 IU ja va presentar una querella contra Cifuentes -que va ser arxivada- per identificacions “indiscriminades” i unes 300 sancions -que en alguns casos van arribar als 500 euros- a persones que havien assistit a una mobilització contra els pressupostos generals de l’Estat. L’esquerra veu en l’aspirant a liderar l’executiu autonòmic una persona de la màxima confiança de la Moncloa per retenir el poder.
Durant les últimes hores, a les files populars han intentat fer pinya amb les dues candidates, un tàndem que, segons el partit, combina bé la renovació -una cara nova a la Comunitat- i l’aposta segura -Aguirre és el nom del PP que més ben parat sortia a les enquestes-. La formació assegura que no ha prescindit del president actual, Ignacio González, pel cas del luxós àtic a Estepona (Màlaga), que aquesta setmana ha tornat a estar d’actualitat. Dimarts el PP de l’Assemblea de Madrid va sortir en defensa d’ell -que encarnava l’aposta de l’aguirrisme- però ahir ja es va posar a disposició de la futura cap de llista autonòmica. El portaveu del grup, Íñigo Henríquez de Luna, que volia la continuïtat de González, va qualificar d’“excel·lent i irreprotxable” la gestió del president.
Les dues aspirants populars encara no tenen definits tots els seus contrincants al 24-M. A les autonòmiques, Podem intenta tancar una llista “tan plural com sigui possible” que pugui incloure l’excandidata d’IU Tania Sánchez. Fa uns dies, les dues plataformes van coincidir que no hi havia possibilitat d’arribar a un acord global per convergir en una candidatura unitària. Ara es busquen noves vies d’entesa, que el consell ciutadà de Podem Madrid analitzarà en les pròximes hores. Al consistori de la capital espanyola, hi ha un pacte entre Podem i Guanyem i caldrà veure si Esquerra Unida s’hi suma. Se sabrà dissabte que ve, quan ho decidiran en referèndum.
