L’esquerra abertzale fixa un pla cap a l’estat propi

VitòriaA l’ombra de l’acceleració sobiranista que ha viscut Catalunya des de la Diada del 2012, l’esquerra abertzale empeny perquè el País Basc avanci en la mateixa direcció. El president de Sortu i portaveu d’EH Bildu, Hasier Arraiz, al costat d’Ana Lopepe, representant d’EH Bai -coalició anàloga al País Basc francès-, va presentar ahir un nou pla sobiranista en un acte a Irun. La proposta pretén ser oberta per facilitar els consensos necessaris amb els agents polítics i socials bascos.

La Via Bascaque suggereix l’esquerra abertzale passa per un procés constituent en tres fases cap a la creació d’un estat independent. El camí parteix d’una primera fase d’“autoafirmació”, en què cada àmbit territorial -Euskadi, Navarra i el País Basc francès- hauria de reivindicar l’exercici del “dret a decidir”. En una segona fase, d’“autoorganització”, caldria crear majories socials i polítiques per situar les institucions actuals al servei de la sobirania basca, sense estar “subordinades” a l’estat espanyol. Finalment, el tercer moment consistiria en decidir el model polític i jurídic del nou estat. Per tant, tres eixos fonamentals: donar valor a les actuals institucions, el dret a decidir i la creació d’un estat basc com a estació final.

Unilateralitat per poder avançar

L’esquerra abertzale no vol esperar a tenir el permís de Madrid i París per començar a caminar, sinó que el procés recaurà en la voluntat popular expressada a través del dret a decidir, eix central del pla abertzale. “Fins ara hem sol·licitat el reconeixement del dret d’autodeterminació per poder decidir però no ha sigut possible. Ho ha impedit l’obstinació dels estats. Ara ens disposem a decidir per poder assolir el dret a fer-ho”, s’afirma en la proposta.

Però al costat del respecte a la voluntat popular, la unilateralitat es converteix en el pilar sobre el qual descansa l’estratègia del sobiranisme d’esquerres, perquè “pensar i caminar sense demanar permís suposa, en si mateix, assolir sobirania progressivament”. La iniciativa presentada ahir preveu que, pel camí, el procés topi amb l’hostilitat dels estats espanyol i francès. Davant d’això, s’assenyala que “s’obrirà el temps de la confrontació democràtica” entesa com l’enfortiment de la participació ciutadana, l’acumulació de forces, “incloent l’instrument de la desobediència”.

La proposta reconeix tres realitats territorials diferents: la comunitat autònoma basca, Navarra i les tres províncies basques sota jurisdicció francesa. Per resoldre aquesta qüestió territorial també serà una peça clau el dret a decidir. “Tres punts de partida diferents, tres ritmes i velocitats particulars, però un sol objectiu: que tots els ciutadans bascos siguin amos del futur polític d’Euskal Herria”. Abans de resoldre la relació de la comunitat autònoma basca i de Navarra amb l’estat espanyol es prioritzarà que la ciutadania dels dos territoris decideixi quin tipus de relació volen tenir per sortir de dubtes abans de qualsevol negociació amb Madrid. L’esquerra abertzale mou fitxa.