L'esquerra valenciana, partidària de reconèixer el dret a decidir de Catalunya

ValènciaEl Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha aconseguit reunir al voltant d'una taula els cinc partits amb representació a les Corts Valencianes per parlar sobre el futur de Catalunya i el seu procés d'independència. Com ja fes a Madrid, Sevilla o Saragossa, el Diplocat ha organitzat un col·loqui a València amb l'objectiu de parlar sobre l'existència o no del dret a decidir del poble català.

Sota el títol 'Hi ha un dret a decidir a la Constitució espanyola?', el representants del PP, PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem han exposat els seus plantejaments respecte a la possibilitat de convocar un referèndum a Catalunya per decidir si el seu futur ha de ser independent o ha de seguir lligat a l'estat espanyol. Tal com era previsible, els partits de l'esquerra valenciana s'han mostrat favorables a una hipotètica consulta tot i que amb matisos, mentre que els populars i C's han apostat per fomentar un futur comú per a Espanya i Catalunya i respectar el marc constitucional.

El primer en intervenir en el debat –l'ordre s'ha seguit d'acord amb la representació parlamentària– ha estat el membre de Podem, Ferran Martínez, que ha recordat que la plurinacionalitat d'Espanya és un concepte que per primera vegada ha plantejat arreu l'Estat la seva formació. A pocs dies de començar la campanya, Martínez ha aprofitat per reivindicar que davant el bloqueig dels independentistes –que "no saben com tirar endavant la independència"– i del govern espanyol –que no dóna resposta a les aspiracions d'una bona part de catalans– la gent d'En comú podem és la que ha plantejat buscar una solució per celebrar legalment la consulta que també ells defensen.

Un plantejament que ha rebutjat del tot el representants de Ciutadans Emigdio Tormo. El diputat a les Corts Valencianes ha assenyalat durant la seva intervenció que el seu partit defensa el "present junts com a espanyols i sobretot el futur que és molt". Tormo ha negat la possibilitat de celebrar una consulta i ha criticat durament els "principis de la independència que defensen alguns catalans" en considerar aquests plantejaments "tremendament insolidari". "Crec que és molt insolidari dir 'si ens independitzem, viurem molt millor' o 'com Espanya ens roba, marxem'", ha afirmat Tormo.

La secretària d'Organització de Compromís i recent proclamada coordinadora nacional del Bloc, Àgueda Micó, és la conferenciant que més obertament s'ha mostrat partidària del dret a decidir i respectuosa amb el procés d'independència engegat a Catalunya. Micó ha dit que en cas d'haver de resoldre l'encaix del Principat a Espanya, els dirigents espanyols hauran de fer-ho amb una ment "molt més oberta", ja que considera que els actuals líders polítics de l'Estat s'equivoquen no acceptant que la plurinacionalitat de l'Estat és una "realitat".

La responsable de Compromís ha qualificat de "molt bonic" allò que està succeint a Catalunya, on des de fa anys "milers i milers persones reivindiquen en manifestacions pacífiques que volen un futur millor per als seus fills". Amb tot, Àgueda Micó ha assenyalat que el concepte d'estat-nació tal com era entès fins ara és caduc, per la qual cosa ha assenyalat que una Catalunya independent "hauria de fer servir un concepte d'estat-nació líquid" i no com el que empra l'Espanya actual.

"Dret a decidir sí, però d'acord a la legalitat"

El secretari general de Joves Socialistes del País Valencià i actual diputat del PSPV a les Corts, José Muñoz, ha afirmat que és "una errada partir de la premissa de què una Catalunya independent pel fet de ser-ho seria un país millor" que amb un futur conjunt amb Espanya. Amb tot, ha defensat donar una sortida al moment actual de xoc entre els governs català i espanyol. Aquesta proposta passaria, segons ha explicat per reconèixer el dret a decidir però sempre i quan es fes "dins de la legalitat".

Muñoz ha explicat que allò que defensen els socialistes per a Catalunya "va més enllà del propi dret a decidir". "Primer apostem per una reforma constitucional que reconegui la singularitat catalana, amb majors quotes d'autogovern i determinant les competències reconegudes a Catalunya. I, després, creguem en la necessitat d'aprovar un nou estatut" que contempli aquest nou encaix que proposa el PSOE.

Per últim, la diputada del Partit Popular María José Ferrer Sansegundo, ha defensat que l'actual Constitució espanyola de 1978 ja "va fer un esforç no solament per reconèixer la plurinacionalitat sinó també per reconèixer singularitats d'alguns territoris" com Catalunya. Un text legal que, ha recordat, va tenir un índex d'acceptació a Catalunya superior al d'altres indrets de l'Estat.

Sansegundo ha negat que l'actual Constitució doni encaix al dret a decidir i ha afirmat que la consulta que planteja el govern i alguns partits catalans per decidir el futur del Principat presenta molts dubtes jurídics. La diputada del PP ha assegurat que "el dret a decidir és una invenció política" i que des del punt de vista jurídic és un concepte molt discutit.