Política 01/12/2014

L'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra ingressa a la presó

El govern espanyol n'havia denegat la petició d'indult, i entra al centre penitenciari d'Aranjuez amb una condemna de quatre anys

Efe / Ara
3 min

Aranjuez / ValènciaL'expresident de la Diputació i del PP de Castelló Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per quatre delictes fiscals, ha ingressat aquesta tarda a la presó madrilenya d'Aranjuez. Carlos Fabra no ha canviat els seus plans inicials de complir condemna en una presó madrilenya i passades les quatre de la tarda ha ingressat de manera voluntària a la presó d'Aranjuez, segons han confirmat a Efe fonts penitenciàries.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fabra ha començat a complir condemna avui malgrat que fa més d'un any que va ser condemnat a quatre anys de presó per defraudar a Hisenda 693.000 euros entre els exercicis 1999 i 2003. Durant aquests últims 12 mesos, l'exdirigent del PP ha evitat el seu ingrés a la presó primer perquè va recórrer la sentència al Tribunal Suprem i després, una vegada l'alt tribunal va confirmar la condemna, perquè l'Audiència de Castelló va suspendre temporalment l'execució de la condemna mentre el consell de ministres no resolgués la seva petició d'indult.

Va ser el 21 de novembre passat quan el govern espanyol va decidir denegar l'indult a Carlos Fabra i, per tant, va començar el compte enrere per al seu ingrés a la presó. Dimecres passat, l'Audiència de Castelló –que és el tribunal que el va condemnar– va lliurar-li la notificació amb l'ordre d'ingrés a la presó després de rebre la confirmació de la denegació de l'indult. Fabra ha esgotat el termini de cinc dies que li va donar l'Audiència per entrar de manera voluntària a la presó.

L'expresident del PP de Castelló va decidir no recórrer la decisió, ja que havia assumit que abans o després hauria d'ingressar a la presó, segons van explicar la setmana passada fonts del seu entorn. Tan poc confiava Fabra a evitar la presó que ni va fer servir un recurs que podria haver paralitzat l'execució de la condemna. I és que, com que queda un recurs plantejat davant el Tribunal Constitucional, Fabra podria haver sol·licitat l'ajornament de l'ingrés a la presó.

Vol escriure les seves memòries

Des de la setmana passada s'especulava amb la possibilitat que l'expresident de la Diputació i del PP de Castelló triés una presó de la Comunitat de Madrid per complir la condemna. Fonts del seu entorn així ho van confirmar a Efe, i van assegurar que la seva primera opció sempre hauria estat aquesta, ja que la seva família i moltes de les seves amistats resideixen a Madrid.

De la mateixa manera, hauria pesat en aquesta decisió el fet que l'equip mèdic que li va trasplantar el fetge l'any 2010 i que l'ha tractat posteriorment també resideix a la capital espanyola. A banda de les raons mèdiques, el fet que la seva filla Andrea Fabra –diputada del PP en el Congrés– visqui a Madrid seria una de les principals raons que l'haurien portat a triar ingressar en una presó de la Comunitat de Madrid.

Les mateixes fonts van assegurar que Carlos Fabra tenia fins i tot pensat com ocupar part del seu temps entre reixes. Així, l'expresident de la Diputació de Castelló –que va romandre al càrrec durant 16 anys– tindria pensat escriure les seves memòries des de la presó.

Condemnat per frau i no per corrupció

La secció primera de l'Audiència de Castelló va condemnar el 25 de novembre de 2013 l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra a quatre anys de presó per la comissió de quatre delictes contra la hisenda pública. Els magistrats encarregats de jutjar l'anomenat cas Naranjax van considerat provat que Fabra va cometre quatre delictes fiscals entre els anys 1999 i 2003. Per aquest motiu, el tribunal li va imposar el pagament d'una multa de 693.000 euros i l'obligació d'indemnitzar Hisenda amb la mateixa quantitat en concepte de reparació dels diners defraudats.

La sala, però, va absoldre Carlos Fabra dels delictes de tràfic d'influències i suborn que se li imputaven i que van donar origen al cas. I és que l'exdirigent del PP estava acusat de corrupció per haver fet de mitjancer de diversos ministeris per beneficiar l'empresa del seu amic Vicente Vilar i aconseguir unes llicències que l'empresa Naranjax necessitava per comercialitzar productes fitosanitaris. El nom de l'empresa de Vilar va donar nom a un cas que va trigar nou anys i onze mesos a resoldre's i pel qual van passar nou jutges i quatre fiscals.

stats