Política 31/08/2014

L’expresident de les Balears Cristòfol Soler deixa el PP perquè discrepa amb la línia actual del partit

Considera insalvables les diferències amb la política popular dirigida per José Ramón Bauzá i aquest dilluns formalitzarà la baixa

A. Artigues/j. Perelló/ara
3 min

PalmaL’expresident del Govern balear Cristòfol Soler ha decidit plegar del Partit Popular de les Illes Balears i ho farà formalment aquest dilluns. Ja feia temps que s'oposava a la política de l'actual president, José Ramón Bauzá, tot i que fins ara eren del mateix partit. Soler era partidari d'un PP més regionalista que no posava en dubte la unitat de la llengua catalana ni, segons el seu parer, la identitat de les Illes Balears. També s'havia declarat en contra del decret del Tractament Integrat de Llengües, el TIL, que ha retallat la presència del català a les escoles.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Soler esperava a veure algun canvi de rumb en la política del Partit Popular de Bauzá. No l’ha vist, ni tampoc ha detectat que algú dins el partit es mogués ni un centímetre d’unes polítiques que ell entén que ataquen valors essencials que el PP d’abans tenia clars i assumits i per això ha decidit plegar. Ja no vol ser d’aquest PP de Bauzá. Soler té previst lliurar demà dilluns la carta amb la qual es dóna de baixa com a membre del PP. La donarà a l'alcalde d’Inca (Mallorca) i president de l’agrupació local del PP a la capital del Raiguer, Rafel Torres.

País, llengua i cultura

La renúncia de Soler no és una gran sorpresa a les Balears -era públic que no combregava amb les polítiques i maneres de Bauzá-, però sí que ho és la certificació que el rumb del PP que presideix José Ramón Bauzá avança per un camí que no té res a veure amb el PP dels primers anys d’autonomia de les Illes. Per Soler, temes com la identitat de país, la cultura i la llengua pròpies de les Illes Balears han estat atacats o tractats amb una absoluta falta de sensibilitat per part de l’actual direcció del PP balear.

Qui va ser president de les Illes Balears durant gairebé un any entre el 1995 i el 1996 assegura que ha intentat ser pacient, ha esperat veure algun canvi, però tanmateix ha arribat a la convicció que res no canviarà respecte d’aquests temes en el PP que dirigeix Bauzá.

A més a més, Soler fa el diagnòstic d’un PP balear en el qual ningú no es mou ni qüestiona o presenta alternatives a aquestes qüestions. Per això creu que ha arribat el moment de marxar-ne. La direcció actual, insisteix Cristòfol Soler per reafirmar que la decisió d’anar-se’n és la correcta, "ha fet malbé" coses per les quals ell ha lluitat durant molts d’anys. Les discrepàncies -apunta Cristòfol Soler- amb l’actual direcció del PP balear "són insalvables", perquè s’ataquen qüestions que el PP sempre havia respectat i compartit.

El moment en què Soler abandona el partit no és casual. S’acosten les eleccions autonòmiques i locals i veu impossible donar la cara per aquest PP. De fet, Soler va rebutjar recentment una oferta per anar en les llistes d’Inca, municipi en el qual milita. Difícilment -es diu Soler- un pot fer campanya per un partit que tira endavant actuacions que atempten contra els valors essencials de la indentitat del poble pels quals ell ha lluitat.

Llei de normatilizació

Cal recordar que Cristòfol Soler va veure néixer l’autonomia i va participar en el desenvolupament dels pilars legislatius de les Balears com, el 1986, la Llei de normalització lingüística que Bauzá ha modificat. Soler sempre ha recordat la voluntat de consens d’aquells anys i no s’ha cansat de repetir en els darrers temps que de cap manera no entén com un executiu té com a objectiu reduir la presència de la llengua pròpia en l’ensenyament i la funció pública.

Era impossible continuar. Soler no vol ser còmplice d’aquestes polítiques i es diu a ell mateix en veu alta que si es manté en el partit realment ho estaria sent. És com la dita aquella de "qui calla consent". I Soler no ho vol fer.

Demà dilluns Soler ja no serà del PP. Deixa el partit i es pensa embarcar en els moviments socials.

stats