L’expulsió de Rus desestabilitza el PP de cara al 24-M

ValènciaLa suspensió de militància del ja expresident del Partit Popular a la demarcació de València Alfonso Rus va eclipsar ahir qualsevol acte de precampanya organitzat pels partits valencians. Tothom parlava de les cintes emeses en exclusiva per la Cadena SER en què se sentia l’encara president de la Diputació de València comptant bitllets amb el que va ser un dels seus col·laboradors a la institució, Marcos Benavent, que està sent investigat per un jutjat per un presumpte cas de desviament de fons públics de l’ens a través de l’empresa pública Imelsa, de la qual va ser gerent.

Aquesta prova de so va ser suficient perquè el president del PP valencià, Alberto Fabra, sol·licités dissabte a la direcció del partit l’expulsió de Rus. Una petició acordada prèviament i atesa amb rapidesa que va suposar apartar cautelarment Rus de tots els càrrecs orgànics fins que es resolgui l’expedient disciplinari que hauria d’acabar amb l’expulsió definitiva del PP del que també és alcalde de Xàtiva.

Un cop presa la decisió de fer fora del partit una de les persones amb més pes de l’organització -amb tots els problemes que això pot comportar a nivell intern-, tots els esforços del PP valencià es concentren a mirar de convèncer Alfonso Rus que deixi la presidència de la Diputació de València i l’alcaldia de Xàtiva, i que renunciï a liderar la candidatura municipal del PP en aquesta localitat com ha fet des del 1995.

“El pas l’ha de fer ell”

I és que la voluntat de Fabra i del mateix Mariano Rajoy no poden fer res en el terreny institucional més enllà de pressionar-lo. Si Rus deixa de ser diputat provincial o regidor de Xàtiva serà perquè ell ho decideixi, ja que les actes són personals i el PP no pot expulsar-lo de les corporacions. L’única via que tindria el partit perquè Rus almenys deixés els càrrecs que ostenta en aquestes dues institucions seria plantejar mocions de censura perquè tant el grup del PP a la Diputació de València com el de l’Ajuntament de Xàtiva retirin el seu suport a Alfonso Rus com a president i alcalde, respectivament, i confiïn aquests càrrecs a altres persones fins que es constitueixin les noves corporacions després de les eleccions del 24 de maig.

Aquesta via, però, està sent estudiada ara mateix perquè la proximitat de les eleccions podria invalidar-la. Ho va insinuar ahir la coordinadora general del PP valencià, Isabel Bonig, que va reconèixer que Rus podria acabar la legislatura com a president de la Diputació i com a alcalde de Xàtiva gràcies als vots que en el seu dia li van donar els seus companys del PP. “Des de la convocatòria d’eleccions la llei marca el reglament de les celebracions i la gestió ordinària, i hi ha uns terminis que no sabem si podríem complir”, va dir Bonig sobre la possibilitat de presentar mocions de censura.

Amb aquest escenari tan poc propici quan falta menys d’una setmana per encetar una campanya electoral decisiva per al PP valencià tant a escala municipal com autonòmica, Fabra fa el que pot per intentar resoldre ben aviat l’afer Rus. I com que no pot fer res més que pressionar l’expresident del PP de València, va reiterar que els àudios de Rus comptant bitllets dins d’un cotxe “van ser vergonyosos” i que “en l’actual PP no hi caben”, i va apel·lar a la “responsabilitat” de l’exdirigent per deixar els càrrecs institucionals ara que ja no representa els votants del Partit Popular. “Hauria de deixar pas a altres persones [...], gent que vol seguir treballant amb una idea de Comunitat Valenciana diferent i que no generi cap vergonya”, va assenyalar el president de la Generalitat. En tot cas, va recordar que ell ja ha fet tot el que podia fer apartant-lo dels llocs de responsabilitat del PP, i que en el cas de la Diputació i l’Ajuntament de Xàtiva és el mateix Rus “qui ha de fer el pas”.

Tot i que Fabra i la seva número dos al partit, Isabel Bonig, van instar-lo ahir a fer un pas enrere, Rus va manifestar al seu grup de col·laboradors més pròxims moments després d’assabentar-se que estava suspès de militància que entre els seus plans no hi ha deixar ni la presidència de la Diputació ni l’alcaldia de Xàtiva, i que si res no ho impedeix esgotarà les tres setmanes de legislatura que queden, segons expliquen fonts pròximes a l’exdirigent del PP.

Un sector del partit, descontent

Alberto Fabra haurà de pagar un peatge pel cessament fulminant d’Alfonso Rus. El president del PP valencià n’és conscient, però ha preferit tallar l’hemorràgia que hauria significat el degoteig constant d’informacions que relacionessin Rus amb un cas de corrupció, encara que se li posi en contra un sector del partit pròxim a l’expresident provincial. I és que la gent pròxima a Rus considera “desproporcionada” la decisió de Fabra i apunten fins i tot la possibilitat que al president l’hagin mogut també motius personals a l’hora d’expulsar-lo, tenint en compte la tibant relació que mantenen els dos dirigents des de fa anys. A més, aquest entorn critica que Fabra no ha actuat amb Rus com amb altres persones del partit -posen els exemples de l’exconseller Rafael Blasco i l’alcaldessa de Novelda, Milagrosa Martínez, a qui es va expulsar dies abans de ser jutjats- i recorden que Alfonso Rus no està ni imputat.

L’adéu a un dels homes forts del PP valencià

La contundència de les proves que sembla que vinculen Alfonso Rus amb una presumpta trama corrupta no va donar cap altra opció a Fabra que prescindir d’ell, però aquesta no és ni de bon tros la decisió que menys li ha costat prendre, pel pes que el xativí tenia dins del partit. Com a president del PP a la demarcació de València va anar expandint la seva àrea d’influència des de la Costera cap a la resta de comarques fins a controlar-les totes. Un poder, l’orgànic, al qual calia sumar el que li conferia el càrrec de president de la Diputació de València, institució de la qual depenen unes 260 localitats.

Des del partit i la Diputació, Rus es va acabar convertint en la persona amb més seguidors del PP valencià i amb més capacitat de mobilització. La direcció provincial que dirigia i el mateix Rus eren els encarregats d’omplir autobusos perquè els mítings del PP estiguessin plens, i de garantir que el dia d’eleccions, almenys als pobles de la seva circumscripció, totes les meses electorals tinguessin apoderats i interventors. Això fa que hi hagi persones que no amaguen la seva preocupació per la possibilitat que la maquinària perfectament ajustada que abans era el PP en aquesta ocasió no funcioni com un rellotge.