L’hora de Puigdemont

El no de la CUP té una virtut: clarifica l’escenari i demostra que la majoria independentista que hi ha al Parlament no és políticament operativa. No almenys en els termes que l’entenia una de les parts, que és Junts pel Sí. Ara, per tant, s’obren dos escenaris possibles: o bé es torna a convocar la ciutadania a les urnes amb l’objectiu de configurar una altra majoria o bé Junts pel Sí fa el cor fort i confia que la CUP, ara sí molt debilitada i al caire de l’escissió, ho posarà més fàcil per als comptes del 2017. La sensació, però, és que alguna cosa s’ha trencat definitivament dins del bloc sobiranista. Els pròxims dies a Carles Puigdemont li tocarà exercir de comandant en cap del procés i decidir cap a on dirigeix la nau. I el primer objectiu serà evitar que el pànic s’apoderi de la tripulació.