L’independentista fet a Europa
Europeista convençut malgrat tot, ecologista i independentista dels anomenats pragmàtics, Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) és possiblement el paradigma del canvi de mentalitat política que l’última dècada ha experimentat una part important de la societat catalana i que ha portat a la configuració d’una majoria social sobiranista. Dels que s’hi han tornat, diu, en constatar la inexistència de cap altra opció factible. Del federalisme espanyol ha passat a l’europeu.
Explica que va despertar del somni de l’Espanya plurinacional en un ascensor del Parlament Europeu. Hi va coincidir amb l’eurodiputat del PSOE Miguel Ángel Martínez que, ras i curt, li va venir a dir que no calia que s’esmercés en l’oficialitat del català a l’Eurocambra perquè això no passaria mai. Que era una cosa reservada als estats. I a cop d’acumular frustracions, Romeva va acabar concloent que a Espanya no era possible trobar-hi el respecte i el reconeixement nacional mínims exigibles per a Catalunya.
Eurodiputat hiperactiu
Romeva ha destacat durant els 10 anys d’eurodiputat que ha passat a cavall entre Sant Cugat del Vallès, on resideix, i Brussel·les, per ser dels representants a l’Eurocambra més actius. Defensor desacomplexat de la unitat d’acció dels europarlamentaris catalans des de la pluralitat ideològica quan es tractava de defensar qüestions nacionals, començant per la llengua i passant pels drets fonamentals, entre els quals hi ha el dret a decidir. És doctor en relacions internacionals i llicenciat en econòmiques per la UAB. Testimoni en primera persona del drama de la Bòsnia i Hercegovina de postguerra, Romeva ha investigat al voltant de la pau i el desarmament. És autor de títols com Sayonara Sushi, Retorn a Shambala i Som una nació europea (i una carpeta incòmoda). Als despatxos de Palau, de CDC o d’ERC el seu nom atreu. Si vol tornar a la política, podrà fer-ho.
