L'informe mèdic obliga a alliberar Uribetxeberria
Amb els resultats clínics a la mà, el govern espanyol es veu forçat a deixar en llibertat condicional Iosu Uribetxeberria, en vaga de fam des de fa deu dies. Interior ha de prendre avui la decisió.
MADRID.L'executiu de Mariano Rajoy no té cap pressa per posar en llibertat el pres d'ETA Iosu Uribetxeberria, que pateix un càncer terminal de ronyó, tot i que la llei n'avala l'excarceració. Ara els informes que l'Hospital Donostia, on està ingressat, ha fet arribar a Institucions Penitenciàries determinen que la malaltia és "irreversible", i això obliga el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, a moure fitxa avui.
La pressió ha crescut en les últimes hores. El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va demanar ahir oficialment a l'executiu espanyol que estudiés la possibilitat de concedir el tercer grau al segrestador del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, un pas previ a la llibertat condicional. En el seu escrit apel·la a l'article 104.4 del reglament penitenciari, que permet prendre aquesta mesura per motius "humanitaris i de dignitat personal, atenent a la dificultat per delinquir i a la seva escassa perillositat". Segons els metges, el reclús està "clínicament estable".
Madrid sap que la decisió que ha de prendre no és fàcil, sobretot perquè el pas dels dies ha fet créixer les mostres de suport a Uribetxeberria a les presons, amb prop de 300 presos d'ETA i de l'esquerra abertzale, com Arnaldo Otegi, que s'han solidaritzat d'alguna manera amb la vaga de fam que ell va començar la setmana passada.
Interior vol evitar que aquest col·lectiu presenti l'aplicació de la legalitat vigent com una victòria de la seva pressió. Per això, Fernández Díaz va començar ahir a embolcallar la previsible progressió de grau penitenciari amb una retòrica dura, una manera també d'apaivagar els sectors més a la dreta, que temen cessions a ETA per haver deixat definitivament l'activitat armada.
La decisió final, dilluns
"Evidentment, vagues de fam o qualsevol altre tipus d'iniciatives ni ens han afectat ni ens afectaran", va subratllar el ministre en declaracions a TVE. I va emfasitzar: "Ni l'esquerra abertzale ni ETA ni el mateix [Uribetxeberria] Bolinaga han tingut la més mínima compassió en aquests moments cap a José Antonio Ortega Lara, que durant 532 dies va estar enterrat en vida". Segons va explicar, la junta de tractament de la presó estudiarà aquest matí la situació del pres, i a la tarda ho farà Institucions Penitenciàries. Un cop presons s'hagi pronunciat, l'expedient arribarà dilluns al jutjat central de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional, que és qui tindrà l'última paraula.
El cap de setmana serà, doncs, intens, perquè, a falta d'una resolució definitiva, la plataforma de suport als presos Herrira ha convocat per a dissabte al migdia una manifestació pels carrers de Bilbao. L'Associació de Víctimes del Terrorisme ja va demanar ahir al jutge que ordeni investigar si entre els promotors hi ha alguna associació il·legalitzada, i si és així que la prohibeixi. Per l'AVT, Herrira és la continuació d'Askatasuna, perquè les reivindicacions "coincideixen en l'essencial".
Mentre la tensió va en augment, el pres d'ETA va enviar ahir un missatge de calma als que li donen suport a través del diari Gara i la pàgina web Naiz. Segons va dir la seva advocada, Uribetxeberria fa "una petició clara a tothom": "Sisplau, surti com surti jo d'aquí, que no es faci cap bogeria. Enlloc". El procés de pau, que va començar fa 10 mesos amb l'abandonament de la violència, és encara molt tendre i els diferents actors no volen que la corda es trenqui. El missatge, segons la informació publicada a Naiz, conclou: "Els passos que s'han fet en els últims mesos, i la situació que tenim a Euskal Herria, són molt positius, els veig molt bé. Sóc optimista amb la situació política i amb el procés, anem molt bé".
Els partits polítics bascos, immersos ja en un clima preelectoral, han aprofitat la situació per marcar perfil davant de la ciutadania. La candidata d'EH Bildu a la Lehendakaritza, Laura Mintegi, va visitar ahir els familiars del pres a l'hospital, on va acusar el govern espanyol d'aplicar "la llei del Talió al centre d'Europa", i va reclamar l'excarceració de tots els reclusos malalts que "per llei" haurien d'estar fora de la presó.
Tambors preelectorals
En aquesta polèmica els socialistes bascos han marcat distàncies amb la duresa discursiva del PP, alliberats els uns i els altres del pacte de governabilitat a Vitòria. Els populars van deixar de donar suport extern a Patxi López al mes de maig.
Representants de les diverses famílies del PSE van coincidir que cal alliberar un malalt terminal. El conseller basc d'Interior, Rodolfo Ares, és d'aquest parer, però va carregar contra l'esquerra independentista per haver instrumentalitzat el cas. El més contundent va ser el diputat al Congrés i exalcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, que va dir en una piulada a Twitter: "El PP és el millor aliat per cohesionar i mobilitzar abertzales. Quina poca visió en el cas del pres [malalt] de càncer. Llegeixin la llei, inútils, i decideixin!". Retreia a Fernández Díaz la lentitud amb què ha gestionat la crisi. El diputat d'IU Gaspar Llamazares també va exigir al govern espanyol que l'excarceri per "justícia i humanitat".
Avui Madrid mourà fitxa.
