OPERACIÓ LEZO
Política 28/04/2017

L’oposició xoca i demostra debilitat davant Rajoy

Podem planteja una moció de censura a corre-cuita i el PSOE i Cs se’n desmarquen perquè hi veuen “mala fe”

D.s. Ugart / M.f. Fornells
4 min
L’equip de Pablo Iglesias i totes les confluències presentant ahir al Congrés la proposta de moció de censura contra Mariano Rajoy.

MadridUna jugada inesperada de Podem, que va anunciar ahir al matí que buscarien suports per a una moció de censura contra Mariano Rajoy, va acabar tenint un efecte inesperadament balsàmic per al president espanyol. Minuts després de l’anunci, tant el PSOE com Ciutadans, imprescindibles perquè la moció tirés endavant, van rebutjar donar-hi suport, i van considerar el moviment oportunista i fet “amb mala fe”, en paraules del portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando. Entre tots, van acabar palesant que, tot i els escàndols de corrupció que ofeguen el PP, la descoordinació de l’oposició fa impossible una majoria alternativa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i així, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va dir que presentarà la moció, encara que només l’acabin votant els seus diputats i els de Compromís (els únics que ahir li van donar suport sense embuts). Així, serà la primera moció de censura a la democràcia espanyola en 30 anys, i correrà la mateixa sort que la que va presentar el 1987 l’aleshores líder d’Alianza Popular, Antonio Hernández Mancha, contra el president del govern espanyol del moment, el socialista Felipe González.

Tot i que Compromís havia posat sobre la taula la possibilitat de presentar la moció dimecres, en vista del creixent malestar pels escàndols del PP, Podem havia mantingut l’ambigüitat sobre el tema fins ahir. Delerosos de fer un cop d’efecte, els d’Iglesias van mantenir en secret els seus plans fins just abans d’explicar-los en una roda de premsa. Ni tan sols van trucar -o, en alguns casos, enviar SMS- als líders de la resta de formacions de l’oposició fins pocs minuts abans de convocar la compareixença en què van desgranar els seus plans. I això va ser, justament, el que va acabar d’irritar la resta. “No es pot anunciar una cosa així havent trucat al principal partit de l’oposició 10 minuts abans”, va lamentar Hernando, que fins i tot va absentar-se de la junta de portaveus en què es decidia l’ordenació del debat de pressupostos de la setmana que ve per donar una resposta ràpida -i contundent- a Iglesias.

Les formes de la roda de premsa de Podem van recordar al PSOE les que va fer servir Iglesias fa un any, després de reunir-se amb el rei a la Zarzuela: van convocar els mitjans a la mateixa sala de premsa per proposar un govern d’esquerres en què el líder de Podem assumia la vicepresidència, sense ni tan sols parlar amb els socialistes abans. “És idèntica, amb la mateixa mala fe i falta de rigor que fa un any”, va considerar Hernando. De la mateixa opinió és Susana Díaz, que va acusar Podem d’estar remant “a favor de la dreta”: “Quan algú vol una moció de censura la pacta primer”.

La indignació per les formes va venir acompanyada per la constatació que l’oposició és incapaç de bastir una majoria alternativa a la de Rajoy. Ho van dir Hernando i Díaz, que encarnen el PSOE de l’abstenció, el que va justificar el viratge per fer possible un govern del PP amb l’argument que no hi havia un altre candidat possible a la presidència. Però fins i tot Pedro Sánchez, l’aspirant a liderar el PSOE que teòricament és més procliu a pactar amb Podem, va admetre la inexistència d’una majoria alternativa en una entrevista a la SER. Sánchez va recordar que les mocions de censura en l’ordenament espanyol són constructives, cosa que vol dir que requereixen d’un candidat alternatiu, i no hi ha cap nom que pugui assolir un consens. Això permet respirar tranquil al president espanyol.

Des de Ciutadans la contundència amb què es van desmarcar de la proposta de Podem va ser encara més expeditiva. “No participem de cap número de circ”, va dir el secretari general de la formació taronja, José Manuel Villegas. L’única via, en cas de viratge del PSOE, serien els independentistes, que van posar la seva condició: el referèndum.

Així, en poc més de 10 minuts, l’oposició va deixar clara la seva incapacitat per construir un relat en positiu. Fins ara havien sigut capaços de posar-se d’acord en el no i en la crítica a Rajoy, fent tirar enrere lleis del govern espanyol com la de l’estiba i forçant compareixences o comissions d’investigació incòmodes per al PP. Però les diferències entre els tres partits són massa extremes per bastir majories constructives. La precipitació de Podem va accelerar la visualització d’aquesta realitat i, de retruc, va robar el protagonisme als casos de corrupció del PP que fa dies que copen els titulars. De nou, Rajoy sense fer res, ni pràcticament referir-se a l’assumpte, ha vist com els altres li feien una part de la feina.

“Problemes de credibilitat”

Podem té previst registrar la moció a finals de la setmana que ve, després del debat a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat. Llavors hi ha dos dies perquè la resta de partits presentin mocions alternatives, i tres més perquè es fixi una data de debat. Els càlculs d’Iglesias és que acabi votant-se pocs dies abans de les primàries del PSOE, previstes per al 21 de maig. Paral·lelament, continuarà avançant el calendari cap a la citació de Rajoy en comissió per explicar la corrupció al seu partit, que podria acabar sent també a finals de maig.

La moció, però, no només va obrir la ferida entre els partits de l’oposició, sinó que també va posar de relleu les dues ànimes dins de Podem. L’opció d’una moció de censura feia temps que rondava entre els plans del partit lila per a aquesta legislatura, i feia dies que estava sobre la taula, segons fonts de la formació, tot i saber des del minut u que estava condemnada al fracàs. Hi ha unanimitat dins el partit i les confluències sobre la decisió, però no pas amb les formes. Els pròxims a Íñigo Errejón lamentaven ahir el “problema de credibilitat” que estan tenint tant amb la resta de formacions com també amb els ciutadans pels múltiples inputs que han llançat en només deu dies -del Tramabús a plantejar un ple monogràfic al Congrés sobre corrupció en només 48 hores.

Amb aquesta moció Podem utilitzarà el penúltim cartutx d’aquesta legislatura. Per registrar-la cal la firma d’almenys 35 diputats, un 10% de la cambra. Si fracassa, cap d’ells podrà tornar a demanar-ne una altra. Sí que ho podran fer la resta de diputats d’un total de 71 que formen el grup parlamentari de Podem i les confluències. Però l’equilibri de forces seguirà sent el mateix, incapaç, per ara, de plantejar una alternativa a Rajoy.

stats