Publicitat
Publicitat

Qui són els ministres de Rajoy?

El nou govern espanyol pivotarà al voltant de Soraya Sáenz de Santamaría, que ocupa l'única vicepresidència

Soraya Sáenz de Santamaría Antón (Valladolid, 1971). És la nova vicepresidenta primera del govern espanyol, ministra de la Presidència i portaveu de l'executiu, confirmant totes les travesses. Advocada de l'Estat, la seva carrera política s'ha forjat al costat de l'avui president. Va ser assessora jurídica de Rajoy quan ell era ministre. La seva projecció ha sigut vertiginosa i s'ha convertit en el rostre de la renovació ideològica del PP (buscant el centre reformista que Aznar va abandonar durant la majoria absoluta) i generacional (40 anys). A les eleccions del 2004, va ocupar el lloc 18 a la candidatura de Madrid i no va ser elegida diputada. Va entrar, però, quan Rodrigo Rato va deixar l'escó. El 2008 ja ocupava la cinquena plaça i el 2011, la segona. Experta en temes territorials, la seva primera gran responsabilitat al PP va ser justament ocupar-se d'aquests temes, fet que li va permetre teixir una forta xarxa arreu de l'Estat i mantenir una bona interlocució amb els partits nacionalistes, que sovint valoren la seva capacitat de diàleg i de buscar acords. Rajoy la va confirmar com la seva mà dreta quan, en el procés de renovació interna el 2008, la va situar de portaveu parlamentària, i va guanyar la carrera a l'altre gran aspirant, l'exministre valencià Juan Costa. Això li ha permès entrenar-se dialècticament a les sessions de control amb María Teresa Fernández de la Vega, Alfredo Pérez Rubalcaba i Elena Salgado. Afable de tracte, tossuda i a vegades inflexible, de conviccions dretanes, els seus col·laboradors diuen d'ella que té una capacitat ingent de treball. De fet, acostuma a ser de les primeres diputades a arribar al despatx i de les últimes a marxar.

Cristóbal Montoro (Jaén, 1950). El nou ministre d'Hisenda i Administracions Territorials ha bastit durant els últims tres anys l'alternativa econòmica que ha defensat Mariano Rajoy durant la campanya electoral, basada en la recuperació de les receptes liberals i recentralitzadores de José María Aznar. És a dir, baixada d'impostos selectives per afavorir els emprenedors i mesures per harmonitzar la legislació econòmica i comercial arreu de l'Estat espanyol. Diputat des de 1993, va arribar a secretari d'estat amb el seu padrí polític, Rodrigo Rato, i ministre d'Hisenda, on torna ara. Amb un agut sentit de l'humor, aquests últims anys s'ha envoltat d'un equip jove, amb Álvaro Nadal i Fátima Báñez al capdavant. És diputat per Sevilla, circumscripció on no va poder vèncer l'històric socialista Alfonso Guerra.

Luis de Guindos (Madrid, 1960) és el nou ministre d'Economia i Competitivitat. Va ser secretari d'estat amb Rodrigo Rato i era un dels principals noms que sortien a totes les travesses. Suposa la incorporació d'una persona que no ha estat al dia a dia de l'acció política del PP durant aquests últims anys i reforça la idea d'un perfil més tecnòcrata al capdavant d'un ministeri clau. De Guindos va ser membre del consell assessor per a Europa de Lehman Brothers, la fallida de la qual es considera l'inici de la crisi econòmica.

Alberto Ruiz-Gallardón (Madrid, 1958). El nou ministre de Justícia, fins ara alcalde de Madrid i expresident de la Comunitat de Madrid, té una llarga trajectòria a les files conservadores. Mentre que alguns joves que, anys més tard, serien primeres espases d'Aznar militaven a la UCD, Gallardón ja ho feia a l'Aliança Popular de Manuel Fraga, el seu padrí polític. Com Rajoy, va ser partidari de l'efímer líder del partit Antonio Hernández-Mancha, a qui la nit electoral Rajoy va convidar a la seu del carrer Génova. Ara deixarà l'alcaldia a mans d'Ana Botella, la dona d'Aznar.

Ana Pastor (Cubillos del Pan, Zamora, 1957). Metge de professió, exvicepresidenta del Congrés durant l'anterior legislatura i exministra de Sanitat del 2002 al 2004 amb José María Aznar, ara torna per ocupar el ministeri de Foment. De perfil discret, forma part del pinyol gallec marianista, malgrat haver nascut a Castella i Lleó. Lleial al seu amic i cap de files, Pastor ha estat fent costat a Rajoy durant tots aquests anys, sobretot el 2008, quan els sectors més ultres del partit en qüestionaven el lideratge. També ha tingut un paper actiu a l'hora de consolidar el vot de l'emigració gallega, sobretot a Sud-amèrica. És una dona de conviccions clarament conservadores en temes socials. Durant la campanya va prometre que el PP "derogarà la llei de l'avortament per injusta i innecessària". Rajoy va haver de sortit del pas per aclarir que només tenia previst suprimir-ne alguna part. Ara haurà de gestionar les inversions en infraestructures en temps de crisi.

Miguel Arias Cañete (Madrid, 1950). El nou ministre d'Agricultura és un home adinerat, amant de la bona vida i amb capricis cars, com la col·lecció de cotxes antics. Manté una estreta relació amb Rajoy i des de fa mesos, fins i tot abans de guanyar les eleccions, ja es mou per Europa teixint aliances internacionals, conscient que bona part de la feina del ministeri passa per Brussel·les. Arias Cañete té a favor que domina diversos idiomes i en contra una tendència a una certa imprudència molt poc diplomàtica. Per defensar el contracte d'integració que el PP defensava el 2008, va criticar els cambrers d'ara amb nostàlgia, dient que no eren capaços de servir amb rapidesa i sense equivocar-se quan els demanaven "una torrada amb manteca colorada, tocino i una de seitons amb vinagre". També va ser una de les veus més actives a l'hora de defensar el Pla Hidrològic Nacional. El seu gran repte: els fons estructurals europeus.

José Manuel García-Margallo (Madrid, 1944) serà el nou cap de la diplomàcia espanyola. Actualment al Parlament Europeu, és vicepresident de la comissió d'Afers Econòmics. El seu perfil encaixa, tal com ja va apuntar Rajoy durant la campanya, amb la idea de prioritzar la inversió a l'estranger en la nova diplomàcia del PP. Això fins i tot va donar peu a especulacions sobre una eventual fusió dels ministeris d'Afers Estrangers i d'Economia. Margallo és un home poc conegut pel gran públic, tot i que darrerament ha participat més sovint en programes divulgatius, explicant les receptes econòmiques de Rajoy. De la màxima confiança de Rajoy, té un llarg currículum acadèmic i polític.

José Manuel Soria (Las Palmas de Gran Canaria, 1958). El nou ministre d'Indústria és el líder del PP a les Canàries, comunitat on Rajoy té la segona residència. Ha sigut alcalde de la seva ciutat, president del Cabido i ministre d'Economia de l'anterior govern, format per regionalistes i populars. Durant la campanya electoral, els militants del partit a l'arxipèlag van reclamar directament a Rajoy que el fes ministre. El president els va respondre que abans havien de treballar fort per guanyar els comicis. I justament a Las Palmas va ser on els populars van punxar a l'hora d'omplir el recinte. Soria és un polític amb fama de pactista i proper a Rajoy. Ell i la presidenta del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, van redactar la ponència política del congrés del PP a València que va precipitar la sortida de la primera línia política de María San Gil, que considerava el document poc espanyolista. Com a anècdota, els seus incis laborals són al ministeri d'Economia quan el dirigia el socialista Carlos Solchaga.

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950). La quota catalana al govern del PP. Home lleial a Rajoy, diputat per Barcelona, catòlic i mal vist pels sectors més ultres de l'espanyolisme, que el veuen massa moderat en temes com la immersió lingüística, serà ara titular d'Interior a les files dels populars. Tothom donava per fet que el nou cap de l'executiu premiaria la seva fidelitat –i el control que ha exercit durant anys del PPC– amb la presidència del Congrés dels Diputats. Finalment, no ha sigut així i s'ha mostrat obert el camí cap a la Moncloa. Al PP de Catalunya, fa setmanes que estan convençuts que estava predestinat a tenir una funció governamental que posés en valor l'augment de vots i diputats a Catalunya el 20-N respecte del 2008. Fernández Díaz té experiència de govern: va ser secretari d'estat d'Administracions Territorials, d'Educació i de Relacions amb les Corts.

Ana Mato (Madrid, 1959). La nova ministra de Sanitat i Afers Socials prové de l'aznarisme. Ella va començar a la política al costat de l'expresident espanyol i ha ocupat càrrecs de responsabilitat que l'han portat al Parlament Europeu i ara al Congrés espanyol. Amb el temps s'ha guanyat la confiança del nou president com a cap de campanya de les últimes eleccions generals, en què el PP ha obtingut la majoria absoluta. Afable de tracte, al partit valoren la seva tenacitat i discreció. El cas Gürtel la va esquitxar de rebot perquè apuntava al seu exmarit, Jesús Sepúlveda. Mato ha tingut algunes polèmiques com, per exemple, quan va qüestionar la qualitat de l'educació andalusa.

Fátima Báñez (San Juan del Puerto, 1967) ha fet una carrera meteòrica. Rajoy ha premiat la seva feina al grup parlamentari durant l'anterior legislatura a l'equip de Montoro, com a responsable d'assumptes econòmics. Andalusa, va encapçalar amb èxit la candidatura de Huelva, una de les províncies espanyoles amb més atur. Ara Rajoy l'ha premiada amb la cartera de Treball. En canvi, deixa fora de les carteres ministerials Álvaro Nadal, l'altre integrant de l'equip de Montoro.

Pedro Morenés (Getxo, 1948). És la quota del PP basc al nou executiu. Va ser secretari d'estat de Defensa amb Eduardo Serra, i de Seguretat amb Jaime Mayor Oreja. Després va passar per la secretaria d'estat de Ciència i Tecnologia. Ara, passa de director gneral de l'empresa fabricant de míssils MBDA a rellevar Carme Chacón al capdavant de Defensa.

José Ignacio Wert (Madrid, 1950). Sociòleg, llicenciat en Dret, és una de les sorpreses del nou equip de Rajoy. De perfil discret, poc conegut pel gran públic, s'haurà de fer càrrec d'Educació, Cultura i Esports, que es fusionen. El gran repte del nou ministre, que va ser director tècnic del CIS, serà la reforma educativa.



Etiquetes

Més continguts de