El llegat de l’Avi Macià enfronta el propietari i l’alcalde d’Alcarràs

LleidaSi el 31 de gener del 1897 Agapito Lamarca hagués previst l’estat actual en què es troba la construcció de Vallmanya -nucli agregat a Alcarràs-, de segur que no hauria dedicat tants esforços a la redacció de les seves últimes voluntats. El testament, recuperat pel documentalista Vicent Lladonosa, és un epíleg a l’alçada del particular caràcter d’aquest prohom lleidatà en què fa constar, entre altres coses, que la finca, de més de 200 hectàrees, l’heretarà la seva filla gran, Eugènia Lamarca, i el seu consort, l’aleshores enginyer militar Francesc Macià. Avui, però, la finca ja no pertany a la família Macià i la construcció que l’acompanya està en estat de semiruïna.

Els primers a llançar el crit d’alerta, ara fa un any, van ser els del grup CUP Ponent-Pirineus, que després d’una reunió amb ERC, que governa a Alcarràs, van acordar demanar a la Diputació de Lleida una intervenció urgent. L’administració provincial va derivar el requeriment a l’Ajuntament, que l’any 2011 ja havia declarat el conjunt arquitectònic Bé Cultural d’Interès Local. Així, el consistori ha anat programant reunions amb el propietari, encara que aquest, com reconeix l’alcalde, el republicà Miquel Serra, no té cap intenció de destinar diners a la rehabilitació. Serra explica que han intentat trobar alternatives i fins i tot s’ha proposat al propietari una permuta del terreny de 2,7 hectàrees que ocupa el conjunt de la casa pairal. El propietari, segons fonts municipals, només acceptaria una permuta de tota la finca, això sí, amb el mateix sistema de reg, però Alcarràs no disposa actualment de cap terreny amb aquestes característiques. “L’única opció és que la Diputació es faci càrrec de la permuta, però el president Joan Reñé s’hi nega en rodó”, declara l’alcalde.

Aquesta setmana l’Ajuntament d’Alcarràs ha enviat un requeriment al propietari en què se li exigeix que rehabiliti la casa. En cas contrari, se li proposarà un contracte de compra del conjunt arquitectònic. Si no hi ha acord, el consistori es planteja una expropiació de la casa pairal i els seus annexos. Tanmateix, durant l’última visita a la finca a càrrec d’alguns membres de la CUP, l’actual propietari -un pagès l’Almacelles que vol mantenir l’anonimat- els va advertir: “Jo no visc de la història”.

Sigui com sigui, l’únic estudi arquitectònic fet sobre la casa de Vallmanya data de l’any 2002, quan Hèctor Límia, un jove estudiant d’arquitectura tècnica de la UPC, proposava en el seu treball de final de carrera tot un seguit d’intervencions per tal de rehabilitar-la. L’estudi, matrícula d’honor i primer premi de la seva promoció, establia una classificació de les lesions de l’edifici, entre les quals destacava els múltiples casos de disgregació i erosió de l’estructura vertical de la casa, amb humitat per capil·laritat als murs i les cobertes, que tenien goteres, i abundants corcs a la major part de les bigues de fusta.

La ruta Macià

El projecte es completava amb una proposta d’intervenció segons la qual s’habilitaria a la primera planta una mostra dels objectes i documents de Macià a Vallmanya, es reconstruiria la forma original de les façanes i es tornaria a habilitar la segona planta com a habitatge unifamiliar. La idea va en la línia de la intenció de l’Ajuntament, que confessa que molts veïns del poble conserven bons records de l’edifici perquè va funcionar durant alguns anys com a escola municipal. La CUP lamenta, amb tot, que “en un país normal ja hi hauria una ruta Macià amb tots els llocs de referència de la seva vida, i Vallmanya en seria un dels més destacats”.