Publicitat
Publicitat

LES FINANCES PÚBLIQUES

La Generalitat inclou els 211 milions de l'addicional tercera al pla d'ajust que ha fet arribar a Hisenda

Madrid allunya ara la intervenció a les comunitats

El govern espanyol està convençut que no haurà de fer passar cap comunitat autònoma pel tràngol d'intervenir-li les finances. No caldrà. Amb una mà, el ministeri d'Hisenda les ha collat per garantir que aquest any retallaran 20.000 milions d'euros; amb l'altra, els ensenya la llei d'estabilitat pressupostària, que entra en vigor avui, i que permet a la Moncloa amonestar els governs que es desviïn del camí que marca Madrid. En un moment en què el crèdit internacional va molt escàs, ser assenyalat en públic com un mal alumne és un càstig prou sever per evitar, a més, haver de ser intervingut.

En el cas de Catalunya, el ministeri d'Hisenda està satisfet amb el pla d'ajust que va presentar ahir la Generalitat, com la resta de comunitats, per garantir que els pressupostos s'adapten als comptes estatals i que es tancarà l'any amb un dèficit de l'1,5% del PIB. Fonts del departament que dirigeix Cristóbal Montoro asseguren que el conseller Andreu Mas-Colell "ha corregit molt i en la bona direcció". Tot i les bones paraules, però, el Govern manté al seu pla els 211 milions (els primers càlculs eren de 219) de la liquidació de l'addicional tercera de l'Estatut del 2009, que Mariano Rajoy es nega a pagar. Un xoc que s'haurà de resoldre a tot estirar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) previst per al 9 de maig.

Les comunitats, sense excusa

"No tenen excusa per incomplir la llei d'estabilitat", va avisar ahir desafiant el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, als governs autonòmics. L'exconseller d'Economia d'Esperanza Aguirre, ara número 2 de Montoro, va assegurar que l'executiu del PP "no deixarà caure" cap autonomia, però va recordar que això implica obeir, ara més que mai, les directrius que marca Rajoy, que, segons va dir, és qui té la responsabilitat última de coordinar la política econòmica espanyola. "Cal arreglar les desgovernances internes perquè a fora no interessen, ens veuen com un sol país", va alertar la secretària d'estat de Pressupostos, Marta Fernández Currás. El govern espanyol diu que ara les comunitats tenen "capacitat real" per complir el dèficit. Beteta va recordar-los que, a banda de les retallades que han ordenat en educació i sanitat, Madrid ha desplegat el sistema de finançament autonòmic, ha ajornat les liquidacions negatives, ha agilitzat les positives i ha creat mecanismes que alleugereixin les finances, com la línia ICO per a proveïdors. Amb això, diu, n'hi hauria d'haver prou.

Malgrat tot, Madrid preveu que hi haurà governs que "en algun moment no tindran capacitat per complir amb les obligacions financeres". Arribats a aquest punt, podran demanar "ajuda voluntària" a l'Estat, que prendrà mesures per retornar-les a la via de la consolidació fiscal. És a dir, es tracta de sol·licitar una intervenció encoberta per evitar les conseqüències dràstiques que comportaria el fet que fos el ministeri qui iniciés el procés. De moment, encara cap govern ho ha "demanat".

L'executiu de Rajoy creu que les administracions amb problemes greus prendran abans la iniciativa per evitar l'impacte "reputacional" que suposaria una intervenció, l'última etapa prevista a la llei. Tot i això, ahir fonts del ministeri van reiterar que tenen la capacitat i la voluntat política per fer-ho, si cal.

El 'problema' català

Segons la nova normativa, si Madrid detecta risc d'incompliment, farà una advertència i el govern afectat haurà corregir el rumb en el termini d'un mes. Si no ho fa, Hisenda prendrà mesures correctives com la reducció d'emissió de deute o la no autorització de convenis i subvencions per part de l'Estat. Si malgrat tot l'administració -una comunitat o un ajuntament- segueix sense complir o no presenta algun dels plans que se li requereixen, començaran a aplicar-se les mesures coercitives que portin de facto a la intervenció. Segons admet el ministeri, per a això caldrà esperar al setembre.

Si ara Hisenda allunya aquest escenari extrem, però, és perquè ja ha fet la feina: ha deixat clar als mercats que no li tremolarà el pols i ha aconseguit que les comunitats presentin plans d'ajust que puguin ser aprovats sense problemes al CPFF.

El principal desafiament és el de Catalunya. El portaveu del Govern, Francesc Homs, va assegurar a Catalunya Ràdio sobre el criteri d'incloure els 211 milions als comptes: "Ho defenso i ho defensaré" . L'altra incògnita en el cas català és d'on retallarà els 1.500 milions que falten per complir amb l'1,5%. Montoro diu que està molt tranquil.

Més continguts de