Publicitat
Publicitat

Martín Vivancos: "Mentre venien a comprar ningú es va preocupar de vendre la marca Espanya"

¿Fins a quin punt l'entorn econòmic mina la imatge d'Espanya?

Ara mateix Espanya es veu com a soci no seriós. El que de debò es percep de la marca Espanya a l'exterior és el resultat de les polítiques i els comportaments que s'observen últimament al panorama polític i econòmic.

El rescat, la crisi financera... ¿Són fantasmes difícils d'esvair?

Ser un país rescatat no hi ajuda, i si es combina amb l'últim triomf d'Espanya a l'Eurocopa es crea una certa esquizofrènia en la imatge. Es distorsiona la imatge de seriositat, esforç i valor afegit que caldria més que mai. A fora ens miren i diuen: "Mira aquests, no saben com gestionar el país, però que bé que juguen a pilota". El triomf pot alegrar alguns persones, però no crec que consolidi la imatge de la marca Espanya.

Els empresaris demanen moviments als polítics per pal·liar justament aquesta mala premsa.

Amb les turbulències financeres, el cas Bankia, escàndols de corrupció... hi ha una coresponsabilitat política implícita, i ells són els primers que s'aprofiten de la situació quan el focus mediàtic pot canviar i centrar-se en altres coses com ara el futbol. El cert és que així és com es van deixant passar oportunitats i es van aplaçant els deures.

¿Com abordar, en un context advers, la construcció d'una marca que, com a Espanya, no ha quallat abans?

Cal partir d'una qüestió que s'ha aplaçat molts anys: la reflexió seriosa de quin valor afegit aporta o pot aportar Espanya a la comunitat internacional. A Alemanya són grans enginyers; els italians, grans dissenyadors... i nosaltres?

¿El factor estereotip pesa més que en altres llocs a Espanya?

És cert que Espanya arrossega ancoratges del passat: el sol, el futbol o els toros. Però també hem deixat perdre oportunitats, ja que en plena bombolla immobiliària vam optar per una actitud còmoda. Mentre ens venien a comprar, ningú es va preocupar de fer una estratègia per sortir a vendre Espanya seriosament. Amb el turisme, per exemple, s'ha renunciat a professionalitzar de debò el sector i ambicionar ser els millors del món.

Més continguts de