Mas-Colell redueix la burocràcia però atura la inversió

'CONTROLLER' DE L'ARALa gestió d'Andreu Mas-Colell al capdavant del departament d'Economia i Coneixement ha estat marcada, fonamentalment, per la reivindicació del pacte fiscal i pels intents de reducció del dèficit públic que s'han plasmat en els dos pressupostos aprovats fins ara gràcies a l'abstenció del PP.

Pel que fa al pacte fiscal, el Govern ha treballat fonamentalment en seu parlamentària per mirar d'arribar a un acord ampli entre les forces polítiques catalanes per plantejar en la negociació amb l'Estat. Aquest procés implica que algunes de les previsions del programa electoral de CiU quedin supeditades als treballs parlamentaris, com la posada en marxa del consorci tributari únic, previst en l'Estatut. La voluntat expressada pel Govern passa per ampliar el consens obtingut a la comissió parlamentària (CiU, ERC, ICV) sobre el concert per incloure-hi, almenys, el PSC com un pas previ a la negociació amb l'Estat. L'actitud tancada del govern espanyol pot fer encallar aquest procés, perquè hi ha pocs símptomes que la qüestió hagi de tenir recorregut a curt termini, però, en tot cas, la fase de la negociació entre els partits catalans està en progrés i per a les pròximes setmanes s'ha anunciat una cimera de líders dels partits.

En relació amb la reducció del dèficit, en el primer exercici Mas-Colell va fer una aposta per la reducció dràstica de la despesa pública, que va arribar fins al 9% si no hi comptem l'increment del cost del deute. En aquell moment la Generalitat ja va optar per aparcar bona part de les seves promeses electorals, tant pel que fa al manteniment o increment de la despesa com a les rebaixes fiscals promeses en campanya que, tret de la notable excepció de l'impost de successions, van ser ajornades sine die . Aquesta retallada, tanmateix, no ha produït els efectes esperats en la reducció del dèficit públic, perquè la caiguda d'ingressos causada per la crisi, per les mateixes retallades i pels incompliments del govern espanyol han contribuït a mantenir el desequilibri dels comptes públics. L'objectiu del 2,4% s'ha comprovat que és il·lusori i l'exercici s'ha tancat, segons dades de l'Estat, en un 3,7%, només mig punt menys que l'heretat pel tripartit.

Més taxes

En el segon pressupost coordinat per Mas-Colell s'ha optat per atacar el front dels ingressos apujant taxes i impostos i creant-ne de noves, com la taxa turística o el pagament d'un euro per recepta mèdica, entre d'altres. Aquesta decisió comporta noves contradiccions amb el programa electoral. Aquest pressupost s'ha hagut de corregir amb el pla de reequilibri aprovat per Consell de Política Fiscal i Financera la setmana passada, que inclou rebaixes de sous als funcionaris i retallades en educació i sanitat imposades per Madrid.

Simplificació administrativa

Tanmateix, en altres àmbits l'actuació del departament s'ha pogut ajustar més al programa. Ens referim, bàsicament, a la simplificació administrativa, la reducció d'organismes i l'aposta per mecanismes innovadors en el terreny del crèdit oficial. Les lleis òmnibus han introduït molts elements de simplificació de la burocràcia i agilització dels tràmits que han de fer ciutadans i empreses amb l'esperança que aquest aixecament de traves ajudi al creixement econòmic.

També s'ha avançat en el compromís de fusionar i suprimir organismes públics: s'ha aprovat una reducció de 12 ens i hi ha en procés 23 entitats més, cosa que representaria aproximadament la meitat de la reducció promesa al programa electoral.

També en la política de crèdit oficial -que s'ha intensificat en el pressupost del 2012- el Govern treballa en la línia apuntada en el seu programa, apostant pel finançament i els avals a pimes i autònoms, que s'ha traduït en un augment significatiu de les operacions de l'ICF alhora que se'n reduïa la quantitat mitjana a gairebé una cinquena part de l'últim any del tripartit.

Universitats i recerca

En l'àmbit d'universitats, la forta retallada pressupostària (el 13,7% el 2011 i el 2,9% el 2012) ha comportat l'incompliment d'una part significativa del programa: molts dels compromisos sembla que hauran d'esperar. Els plans d'inversió en les universitats o la intensificació de l'esforç en recerca i desenvolupament han quedat aparcats. La retallada en recerca, superior a la mitjana del pressupost, apunta en la direcció contrària a la que defensava el programa electoral de CiU, de donar compliment -i fins i tot superar- les previsions del Pacte Nacional per la Recerca, que preveia destinar-hi un 2% del PIB entre inversió pública i privada.

El que sí que ha anunciat el Govern és el rellançament del pla Serra Húnter com a nou mecanisme de contractació de personal docent i investigador, que permet més flexibilitat, perquè s'escapa dels canals habituals de reclutament i promoció de les mateixes universitats. L'objectiu, segons el Govern, és atreure talent de l'exterior i fomentar l'excel·lència a la universitat catalana. Finalment, el departament ha anunciat la posada en marxa dels treballs per aprovar la llei de la ciència, promesa al programa electoral.

Com a conclusió es pot afirmar que la conselleria ha estat diligent en el compliment de totes les promeses que no comportaven inversió, bàsicament dirigides a reduir les traves burocràtiques i aprimar l'administració, i ha hagut de deixar en un calaix tots els compromisos d'augment de despesa. De fet, el dia a dia de Mas-Colell està més marcat per les dificultats per fer front als pagaments ordinaris (com les nòmines dels funcionaris) que per inaugurar un nou campus.