Mas: "Espanya dirà que no al pacte fiscal"

MADRID/BARCELONA."Espanya dirà no al pacte fiscal". Així de contundent es va mostrar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, poques hores abans que es reuneixi el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què Catalunya ha de presentar el seu pla d'ajust per complir les exigències del govern espanyol. Mas, en una entrevista a 8TV, va vaticinar que l'Estat "posarà totes les traves possibles" a l'hora d'aconseguir un millor model de finançament per a Catalunya.

Què es pot fer, doncs, davant d'aquest no previsible de Madrid? Doncs el mateix que ja va anunciar Mas la setmana passada al Parlament: tirar pel dret amb la Hisenda pròpia. "Això obre una dimensió desconeguda", va reconèixer el president de la Generalitat. En tot cas, Mas -que va obrir la porta a dur a terme més retallades- va deixar clar que l'intercanvi financer entre Catalunya i Espanya no pot seguir com fins ara.

Pla d'ajust en marxa

El Govern espera aconseguir avui una victòria simbòlica en la reclamació dels 211 milions d'euros que li deu l'Estat de la liquidació del 2009 de la disposició addicional tercera de l'Estatut sobre infraestructures. L'executiu català inclourà els diners en el pla d'ajust que presentarà aquesta tarda al CPFF, però sense córrer el risc de ser sancionat ni intervingut per preveure un ingrés que sap que no tindrà. La solució de l'equació és fàcil: els 211 milions seran compensats amb una retallada més gran.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, veu amb bons ulls aquesta possibilitat, que ahir a la nit encara acabaven de perfilar les dues parts. "A nosaltres ens és igual si hi inclouen els 211 milions, sempre que es comprometin a compensar-ho per una altra banda. Ens és igual sempre que compleixin el dèficit de l'1,5%", van explicar ahir a l'ARA fonts del govern espanyol.

Segons un portaveu de la conselleria d'Economia, el pla d'ajust català està ple de "mesures de contingència" per si els 211 milions no arriben a les finances catalanes. "No podem renunciar a aquest deute, però un bon pla ha de tenir en compte que no arribin", indicaven ahir des del Govern.

Es tractaria d'un significatiu gest de flexibilitat que permetria a l'executiu català mantenir políticament viva la seva demanda pels 211 milions sense córrer el risc d'intervenció.Malgrat aquest gest, l'executiu central es vanta d'haver pressionat el Govern fins a l'extrem i creu que les retallades que van anunciar dimarts Catalunya i Andalusia són fruit de la intensa "pressió a última hora". De fet, Montoro va tornar a dir ahir que les autonomies i la banca són "els dos grans dubtes que hi ha sobre Espanya".

Uns dubtes que porten Hisenda a considerar "bastant difícil" aprovar en el CPFF tots els plans d'ajust que presentaran les autonomies per passar en un any d'un dèficit del 2,9% a l'1,5%, cosa que suposa haver d'estalviar uns 15.000 milions.

Tot i que Hisenda no detalla quins plans han estat rebutjats, des de cercles polítics s'assegura que el ministeri ha demanat rectificacions a Andalusia, Astúries, Catalunya, Múrcia i el País Valencià. De fet, Montoro va tornar a amenaçar les autonomies que no presentin plans realistes: "Tothom es comportarà en conseqüència". Tots els plans es publicaran després del CPFF d'avui.

Cap emissió de deute conjunta

En un nou gest buscat de fermesa, el ministre va refredar les expectatives que avui s'avanci en la creació dels anomenats hispabons , que anhelen les autonomies per reduir el diferencial d'interessos, respecte a l'Estat, que paguen per endeutar-se. Montoro va voler subratllar que només rebran ajuda les que compleixin, i va descartar que suposi una emissió de deute conjunta, com sí que havia donat a entendre el titular d'Economia, Luis de Guindos.

"Cada autonomia assumirà les conseqüències de les seves decisions. Escollirem la fórmula, però mai evitarà que cadascú hagi de fer el que ha de fer; no repartirem els riscos entre el conjunt d'Espanya", va argumentar Montoro.