El pla de Mas per a la Hisenda pròpia divideix el Govern
BARCELONAQuan Artur Mas va explicar en la clausura del congrés de CDC que si el pacte fiscal embarrancava emprendria el camí de la Hisenda pròpia a algun dels seus estrets col·laboradors li va canviar la cara. ¿Com era possible que el president hagués revelat el secret millor guardat, el famós pla B? Per molts de dintre del partit va ser un greu error estratègic, per d'altres, en canvi, calia llançar un missatge clar per apuntalar el missatge sobiranista que sortia del conclave. Dos mesos més tard el pla de Mas no només suscita l'animadversió de PP i PSC, sinó que amenaça la cohesió del seu executiu. La vicepresidenta, Joana Ortega, en un capítol que inevitablement recorda el tripartit, es va alinear ahir amb el seu cap de files, Duran i Lleida, i es va desmarcar dels plans de CDC.
"No és bo llançar una proposta quan encara n'estàs defensant una altra", va dir Ortega. Més tard, i des de Madrid, el mateix Duran va esmenar del tot el president: "Si es planteja el pacte fiscal al president del govern, no és de sentit comú que se li digui que, si no, anirem a la Hisenda pròpia". L'esquerda evident a dintre de CiU no podia arribar en un moment pitjor: a cinc dies de la cimera convocada pel president amb la resta de líders polítics. A més a més, a la cúpula de CDC els moviments d'Unió han causat un profund malestar, ja que internament havien posat tota la maquinària a treballar per explicar el nou full de ruta a les seves bases. "Els nostres no acceptaran fàcilment res que no sigui el concert", expliquen des del partit. De moment no hi ha cap renúncia, però el protagonisme de Duran ha canviat el guió. Què ha passat? Rebobinem una mica.
Atacs a Catalunya
Just després del congrés de CDC, el 30 de març el govern espanyol va presentar uns pressupostos clarament perjudicials per a Catalunya. El 9 d'abril la Moncloa va anunciar un ajust extra en sanitat i educació que obligava la Generalitat a retallar 1.500 milions més. Paral·lelament, Cristóbal Montoro confirmava que no es pagarien els 211 milions de la disposició addicional tercera i amenaçava d'intervenir les comunitats que no complissin els plans d'ajust. Mas estava entre l'espasa i la paret.
En aquest context es va produir la reunió al Palau, el 27 d'abril, entre el president i el primer secretari del PSC, Pere Navarro. Tots dos líders van constatar l'abisme que els separava. Mas estava convençut que el concert ja no és una qüestió política sinó de pura supervivència, i el socialista insistia en un model federal que millorés els ingressos però no trenqués amb Madrid. La intervenció posterior del portaveu, Francesc Homs, que va relativitzar la importància de sumar els socialistes al consens, va caure molt malament al PSC. Molt.
La tensió va anar pujant fins al punt que el president Mas es va reunir en secret amb Mariano Rajoy el 30 d'abril, segons va revelar 8TV. Allà Rajoy li va deixar clar que no era el moment de plantejar cap pacte fiscal. El president català, amb les mans buides i amb els principals indicadors econòmics per terra, va decidir apujar el to. El 9 de maig, en una resposta a Joan Puigcercós al Parlament, Artur Mas va fer un pas més: "Tindrem Hisenda pròpia per la via del pacte o de la pròpia decisió". El pla B agafava forma i provocava l'eufòria de les bases de CDC.
A l'altra banda, però, el PSC arrufava el nas. "Per a un xoc de trens millor que cerqueu altres companyies", va escriure Miquel Iceta al diari ARA el 13 de maig. Aquell mateix dia, però, Duran va aparèixer en escena i va oferir mà estesa al PSC. Mas s'ho mirava des de la primera fila: van parlar i van decidir el canvi de rumb.
Per què? Duran va convèncer Mas que no es podia anar al xoc amb Madrid només en companyia d'ERC i ICV, i li va exposar clarament els seus dubtes. El president, a més, tenia enquestes que demostraven que un avançament electoral no li garantia l'anhelada majoria absoluta, i va deixar fer el líder d'Unió. Aleshores van ser els sobiranistes de CDC i del Govern els que van arrufar el nas, però Mas, que ha anat més enllà del que ningú podia imaginar, actua sempre amb una fredor analítica. Va veure que cal intentar-ho, tot i que es posi en risc el suport d'ERC. El que no s'esperava, però, és que els seus socis es desmarquessin ara de la Hisenda pròpia.
El precedent d'Ibarretxe
Els socialistes, per la seva banda, estan encantats amb Duran, però desconfien de Mas, al qual reclamen un gest que mostri voluntat real d'acord. El problema és que les posicions de partida són distants: CiU vol una Agència Tributària pròpia, i el PSC, un consorci amb l'Estat. A més, al PSC també estan dividits entre els que creuen que quedar fora del pacte els pot resultar letal i els que aposten per deixar que el president s'estimbi amb el seu pla d'insubmissió fiscal, tal com li va passar a Ibarretxe.
El dia 30, per tant, no hi haurà cap acord definitiu, però el president anirà a la cimera en una posició de debilitat interna. El pla B sembla que se li ha girat en contra.
