Publicitat
Publicitat

NOU FINANÇAMENT

El president matisa al màxim el discurs i mima el PSC i el PP sense esverar ERC abans de la cimera del 30

Mas farà cessions si el pacte fiscal no és continuista

Canvi de ritme. Les últimes sessions de control al Parlament eren una escalada que exhibia el divorci precipitat entre el president, Artur Mas, i la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho. L'escena es rematava amb un enfrontament estèril amb el president del PSC a la cambra, Joaquim Nadal. I el cap de files d'ERC, Joan Puigcercós, veia pocs fets però trobava paraules amables del cap de l'executiu.

En l'última sessió, Mas va confirmar el seu pla B si no hi ha pacte fiscal assegurant que Catalunya tindria Hisenda pròpia per les bones (amb acord amb Madrid) o per la via directa, i que estava disposat a obrir un "escenari desconegut" d'enfrontament amb l'Estat.

La clau de la caixa i el model nou

Ara, però, les peces es comencen a moure a Catalunya i està disposat a ser flexible. A parlar de tot sense cedir en el que apareix a l'horitzó com la gran (i potser l'única) línia vermella: la clau de la caixa. O el que és el mateix, tenir un model de nova planta. "Que en lloc que l'Estat ens pagui per les nostres competències, nosaltres paguem per les que exerceixen ells a Catalunya i una quota de solidaritat", va explicar.

Atenallat al màxim per les retallades de Madrid, el president va tenir una de les poques iniciatives que es pot permetre i va convocar la cimera de líders del 30 per acostar posicions. Serà just un mes després de reunir-se a la Moncloa, a Madrid, amb Mariano Rajoy, en un secret que va durar fins que dimarts es va fer públic al programa 8 al dia . Mas hi va constatar fins a quin punt és difícil que el pacte fiscal prosperi. Això va fer que elevés el to i que admetés fa uns dies que "Espanya dirà no al pacte fiscal". Però encara no renuncia a un consens ampli per anar a Madrid. Els contactes s'han accelerat i ara el PSC juga a l'acord, com va evidenciar Nadal, de l'ala pactista del seu partit.

Ahir Mas feia equilibris. Intentava acomboiar els socialistes i el PP sense esverar ERC. Els republicans es temen que, com amb l'Estatut, un acord "ampli" relaxi la fermesa catalana. Puigcercós, ara fidedigna veu d'Oriol Junqueras a la Ciutadella, va atacar les "cerimònies de la confusió" del PSC i de dirigents de CiU com ara Josep A. Duran i Lleida per "aigualir" el pacte fiscal en la línia del concert. Mas el va tranquil·litzar assegurant que ell pretén canviar el finançament i no "actualitzar" el model actual, com es va fer el 2009, precisament amb concurs republicà.

Però el president i CiU busquen traslladar el consens del carrer al Parlament. "Un pacte". I aquesta paraula, com va indicar Mas, "té el sentit que té". Mas està disposat a cedir, però, com en tot acord, espera ser correspost. "Facin l'esforç, els emplaço a una feina discreta", va implorar a Camacho, que diu que ja aborda amb el ministeri d'Hisenda una proposta pròpia per presentar a l'estiu. Ella vol negociar però té assumit que quedarà fora del consens.

El PSC, en canvi, negocia amb expectativa. I vol seguir tenint Duran d'interlocutor, perquè Pere Navarro està enutjat amb el portaveu Francesc Homs pel seu to després de la reunió que va tenir amb Mas. Nadal va fer ahir com si la rebaixa de l'Estatut no hagués anat amb ells alertant contra "errors del passat", però va estendre la mà a un pacte fiscal i social alhora.

El sobiranisme de CDC, inquiet

Mas, Duran, Navarro i Sánchez-Camacho es mouen i no només inquieten ERC. També inquieten els sobiranistes de CDC, ara majoria. Confien que el president es planteja un canvi "a fons" del model, però els preocupen els matisos. Els treu la son el que deia dimarts Jordi Pujol (rebaixar la proposta "abans d'hora") i l'elevat protagonisme de Duran, que Mas accepta. "Després del que ha passat els últims anys i en un context econòmic tan dur, la nostra gent no s'empassarà un Estatut 2. Aleshores érem políticament dèbils, i ara som forts", recordava un alt dirigent. De moment la presentació de la campanya de CDC Ara, Hisenda pròpia s'ha posposat per no interferir en la cimera de líders del 30. Toca pactar i no alçar la veu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT