Mas entoma una altra victòria amarga
El president encara un escenari personal incert després del triomf independentista a les urnes
BarcelonaLa victòria es va anar enverinant a mesura que passaven els minuts. De l’eufòria continguda per l’enquesta de TV3, que atorgava entre 63 i 66 diputats a Junts pel Sí, es va passar a 62 electes definitius que obligaven la coalició formada per CDC i ERC a entendre’s amb la CUP per gestionar la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. I tothom tenia molt present, des de la sala del Born Centre Cultural on els dirigents de la candidatura seguien l’escrutini, que l’esquerra independentista no tenia cap intenció de facilitar la reelecció de Mas. Una sensació de déjà-vu es va apoderar dels dirigents convergents: una nova victòria amb regust amarg degustada en plena nit electoral.
“El president està cansat. Nota que cada pas es converteix en una cursa d’obstacles”, assenyala un alt dirigent de CDC consultat. “Pensa que aquestes complicacions tenen un punt d’injustícia”, afegeix un altre membre de la cúpula del partit. Ja és la cinquena vegada que Mas surt d’unes eleccions com a vencedor però amb un horitzó punxegut ben a la vora. L’any 2003, pràcticament contra pronòstic, es va imposar a Pasqual Maragall a les urnes i una entesa d’esquerres li va impedir l’accés a la Generalitat. Tres anys més tard el mateix acord entre el PSC, ERC i ICV li va tornar a barrar el pas a la presidència. Quan el 2010, amb 62 diputats a la butxaca -els mateixos aconseguits per Junts pel Sí aquest diumenge-, va accedir finalment al principal càrrec del país, la pitjor crisi viscuda en anys va condicionar una gestió governamental marcada per les retallades pressupostàries. I el 2012, quan a la sala de màquines de CiU confiaven en una majoria “excepcional” a cavall de la primera fase d’onada sobiranista, es va deixar 12 diputats pel camí. Ara la investidura és incerta.
Es pot permetre un pas enrere?
Entre les últimes eleccions i les de diumenge passat, el líder de CDC ha presenciat l’esclat del cas Pujol, la jornada del 9-N -segurament el millor dia de la seva vida política-, les anades i vingudes de la llista unitària -finalment assolida amb el vistiplau d’Oriol Junqueras, amb qui ha recuperat en campanya part de la sintonia perduda- i, finalment, un resultat electoral que fa penjar d’un fil la seva continuïtat com a líder institucional del procés. ¿Es pot permetre el partit un pas enrere del president? “No podem posar el seu cap en una safata”, intervé un tercer alt dirigent de Convergència. “Fer això suposaria anar a eleccions al març”, sosté una font consultada.
“Si la figura de Mas és intocable és perquè hi ha molta gent de classe mitjana que es manté dins del procés per la seva presència”, defensa un alt dirigent a l’ARA. “En altres paraules: hi ha empresaris que estan disposats a assumir riscos si el veuen a ell al capdavant”, assenyala un altre membre de la direcció consultat. El cert, també, és que el partit no està preparat en aquests moments per assumir un procés de relleu, previst per a l’estiu del 2017 en la mesura que la hipòtesi més estesa -no compartida per la totalitat del seu entorn- és que a les eleccions constituents, previstes dins d’un termini màxim de 18 mesos després del 27-S- ja no s’hi presentarà. “Hi ha de ser fins que acabi el procés”, manté un alt dirigent del partit. “Duri el que duri”, afegeix un altre. No s’entreveu un lideratge similar a CDC en els quadres actuals, si més no en aquest moment processal.
Obstacles pel camí
De moment, Mas ha anat superant tots els obstacles amb què ha anat topant la seva estratègia. El millor exemple és, segurament, la confecció de Junts pel Sí. Al gener, després d’episodis de gran tensió -filtracions de SMS incloses- amb Junqueras, els dos dirigents van pactar fer eleccions el 27-S amb llistes separades. Un cop trencada CiU i definitivament allunyat de Josep A. Duran i Lleida, el president va tornar a la càrrega amb la llista unitària, plantejada en una conferència a Molins de Rei el 20 de juny. Un mes després, i amb la unitat sobiranista penjant d’un fil -reobrir el meló va portar les entitats civils al límit-, Junts pel Sí es presentava amb Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals com a primeres espases de la llista unitària.
Se’n sortirà, aquesta vegada? “Negociar amb la CUP no és com fer-ho amb ERC”, assenyalen aquests dies, amb ironia, alguns dirigents republicans. El “maximalisme” dels cupaires “pot portar a fer descarrilar el procés”, segons assenyalen veus de la cúpula de CDC. Ni tan sols la imputació rebuda pel 9-N, que el portarà a declarar davant el jutge el 15 d’octubre per avaluar si va desobeir les ordres del Tribunal Constitucional, ha estovat el veto inicial de la CUP. “No tinc vocació d’heroi ni de màrtir”, deia Mas dimecres. Després del 27-S, el president ha fet dues intervencions rellevants: la primera al costat de la plana major de Junts pel Sí, refermant que l’important és el full de ruta, i la segona a Catalunya Ràdio.
El líder de CDC, que ja porta gairebé tres dècades fent carrera política, afronta aquests dies moments decisius. De la negociació amb la CUP en depèn la seva continuïtat i una hipotètica convocatòria electoral al març. ¿Repetiria per sisena vegada com a candidat? El regust amarg de les seves victòries segur que pesaria en la seva decisió.
