Mas justifica els canvis al Govern entre retrets de l’oposició
El president assegura que l’executiu “s’ho ha jugat tot” per consultar la ciutadania
BarcelonaEl penúltim ple de la legislatura, que va arrencar ahir a la tarda, és el primer de la història en què només s’asseuen consellers de Convergència als escons del Govern. El president de la Generalitat, Artur Mas, va comparèixer per explicar els canvis en l’executiu derivats del divorci a CiU, que també ha deixat canvis estètics en l’hemicicle: els deu diputats oficialistes d’Unió s’agrupen ara entre la cinquena i la sisena fila, mentre que els independentistes democristians mantenen el seient de sempre intercalats entre els representants de Convergència. Mas va voler exhibir la imatge d’un executiu que “s’ho ha jugat tot” per poder consultar la ciutadania, en referència a la jornada de participació del 9-N, i l’oposició -a excepció d’ERC, soci de legislatura i allunyada dels retrets- ho va aprofitar per esmenar durament l’obra de govern.
“Anem endavant, seguim amb el programa que s’havia establert i esperem que el conjunt de la ciutadania pugui orientar el futur polític d’aquest país a través del seu veredicte”, va arrencar el president, que va agrair la feina feta a Ramon Espadaler, Joana Ortega -ahir absent a l’hemicicle, on conserva l’acta de diputada abans d’abandonar definitivament la política- i Josep Maria Pelegrí com a consellers d’Unió els últims anys. “No vaig perdre la confiança en ells, sinó que van decidir deixar lliurement les seves responsabilitats”, va indicar Mas. Després de la consulta interna democristiana, resolta per només 109 vots, Unió no va voler acceptar dur la independència al programa de les eleccions plebiscitàries -com li reclamava CDC- i la federació es va trencar després de 37 anys de convivència.
La fractura de CiU va servir a l’oposició per carregar contra el projecte polític del president. “Els canvis evidencien el seu fracàs polític”, va defensar Miquel Iceta, primer secretari del PSC, que va saludar els diputats amb un “polítics tots” que era una ironia encoberta davant la possibilitat de bastir una llista civil sobiranista sense representants polítics el 27-S. “El seu balanç no és gens positiu: cap nova competència, cap inversió ni revisió del finançament”, va lamentar.
Herrera mira al 2006
La temperatura de l’hemicicle sempre puja quan Joan Herrera, líder d’ICV-EUiA, interpel·la Mas. Herrera va fer servir l’hemeroteca per recordar que Mas va ser molt crític amb el canvi de govern traçat per Pasqual Maragall quan ERC va posicionar-se a favor del no al referèndum sobre l’Estatut. “El seu full de ruta ens porta, en el millor dels casos, a l’empat infinit. I, en el pitjor, ens deixa en mans dels immobilistes”, va assenyalar el dirigent ecosocialista, que va reivindicar un cop més el dret a decidir. “Des del primer dia han intentat fer del procés una eina per treure’n profit partidari”, va retreure Herrera al Govern.
Des del PP i Ciutadans es va instar Mas a abandonar el procés -per enèsima vegada- alhora que rivalitzaven per captar el vot unionista de cara al 27-S. “És hora que entri gent nova a governar”, va defensar Albert Rivera, ja investit candidat de Ciutadans a les eleccions espanyoles. “Nosaltres volem estabilitat, moderació, convivència i no trencar res”, afegia Alícia Sánchez-Camacho. Rivera va indicar que fer front al procés no és qüestió d’escons, sinó “d’estat”, i va quedar clar que el seu partit vol liderar l’alternativa unionista el 27-S.
La CUP va ser crítica amb Mas per no haver-se “plantat” davant l’Estat a l’hora de tirar endavant el 9-N original. Això va molestar el president, que va dirigir un retret al diputat Quim Arrufat: “Preguntin a la Fiscalia General de l’Estat si no ens la vam jugar del tot”. Una referència a les querelles que pesen sobre ell per la jornada de participació.
Un cop fora de l’hemicicle, Roger Montañola es va estrenar com a portaveu dels diputats oficialistes d’Unió. Ho va fer amb dards contra ERC -a qui va acusar de prioritzar un “tacticisme insospitat per liderar però no culminar” el procés- i alertant del risc d’un tripartit “populista” d’esquerres a Catalunya. Cap retret, però, als antics socis.
