EL CAMÍ DEL PACTE FISCAL
Política 01/06/2012

Mas apuja el llistó i recupera el pols per la Hisenda pròpia

Oriol March
3 min
EMPRESARIS AMB MAS Una àmplia delegació d'empresaris, encapçalats per Salvador Alemany i Artur Suqué, va seguir la intervenció del president.

SITGESLa política catalana es mou aquests dies pel terreny dels matisos. Cada moviment, cada gest, és seguit amb lupa pels partits un cop ja s'ha entrat en la fase decisiva de la negociació pel pacte fiscal. És en aquest context que cal emmarcar les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, un dia després que se celebrés una cimera de totes les formacions polítiques per enfilar una entesa pel nou model. "Cal que Catalunya tingui una Hisenda pròpia, connectada amb Espanya i amb Europa, que ens permeti tenir la clau de la caixa", va considerar Mas en la obertura de les jornades del Cercle d'Economia.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El missatge del president agafa volada per dos motius clars: perquè en els últims dies destacats dirigents d'Unió -especialment Josep A. Duran i Lleida i la vicepresidenta Joana Ortega- havien descartat tirar pel dret amb la Hisenda catalana si fracassa la negociació amb Madrid, i perquè ahir Mas es dirigia a les elits empresarials del país. I no només va defensar un canvi en el model de finançament, basat en la singularització catalana, sinó que els va plantejar com un assumpte totalment natural que Catalunya reclami més sobirania.

"Es pot parlar de sobirania d'altres països i no de la de Catalunya", va etzibar Mas a Josep Piqué, president de Cercle d'Economia, que va considerar que parlar del xoc de trens i de la "indefinició sobiranista" podria atemptar contra la credibilitat de Catalunya. El cap de l'executiu, ràpid, li va contestar que cadascú pot reclamar de manera legítima els instruments necessaris per sortir-se'n. I el pacte fiscal, com defensa Mas des de fa mesos, és l'eina que el Govern reclama per foragitar la crisi i ampliar el seu marge de maniobra sobre els recursos catalans. "Si Baden-Württemberg es queixa del seu tracte fiscal dins d'Alemanya, que és un país que sempre es posa com a exemple, Catalunya pot fer el mateix", va jutjar el president català.

Amb Espanya i amb Europa

La defensa de la Hisenda pròpia va ser ferma, però Mas va voler tranquil·litzar l'empresariat català i hi va treure ferro assegurant que això "no trenca res", en referència al possible xoc amb Espanya. El president va evitar qualsevol fricció amb Duran, que al matí, a Madrid, va assegurar que seria "absurd" bastir una Hisenda catalana independent. Una frase que, segons es van afanyar a matisar des del seu entorn, no suposa cap contradicció amb la postura mantinguda per Mas. Ara bé: és evident que dins de CiU, en privat, hi ha friccions entre els que prefereixen tirar pel dret en cas que fracassi la negociació pel nou model i aquells que, com els principals dirigents d'Unió, posen tots els ous al cistell del diàleg amb l'Estat.

Un dia després de la cimera dels partits catalans sobre el nou model de finançament, que es va resoldre amb un acostament entre el Govern i el PSC, Duran va assegurar que encara estan estudiant el document que van entregar els socialistes i va valorar molt positivament el reconeixement que va fer el PP català del dèficit fiscal que pateix Catalunya. El líder d'Unió és un dels més ferms partidaris que l'acord al Parlament a l'entorn del pacte fiscal sigui ampli, i això implica sumar, si es pot, els socialistes i els populars.

Homs, optimista amb Madrid

"Celebro que el pacte fiscal, ara, no generi el rebuig frontal del govern espanyol", va considerar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs. Una postura que contrasta amb la que va exhibir fa dues setmanes Mas en una entrevista a 8TV, en què es va mostrar absolutament convençut que Espanya diria no al pacte fiscal. El cert, però, és que el govern espanyol no té cap interès d'abordar aquesta qüestió, tal com reconeixen fins i tot des del PP català.

L'acord que se seguirà teixint durant les pròximes setmanes té com a condició sine qua non , segons el president, que suposi un canvi de model, no una simple millora de l'actual. I, si no és així, no hi haurà cap entesa. El rellotge segueix girant i Mas té fins al juliol per atreure PSC i PP cap a les seves tesis.

stats