Mas xifra en 3.000 milions d'euros el cost anual de l'estat català

BarcelonaEl president Artur Mas ha calculat que una Catalunya independent obtindria uns guanys d'entre 12.000 i 15.000 milions d'euros procedents del dèficit fiscal, als quals se li haurien de restar uns 3.000 milions que s'haurien de destinar a fer funcionar el nou estat i també una quantitat que serviria per mantenir un corrent de solidaritat amb Espanya. Amb la xifra resultant, ha continuat Mas, es podria invertir en polítiques diverses, i una d'elles és la de cooperació. Tenint en compte que ara mateix aquest àmbit es mou en xifres modestes, ha dit, "l'esforç seria fàcil de fer". El president ha fet aquesta reflexió després de visitar la nova seu d'Oxfam Intermón.

El president ha fet referència al pla de cooperació aprovat al Parlament ara fa tot just una setmana i ha reconegut que els últims anys s'ha hagut de rebaixar l'aportació governamental en aquesta matèria, com ha passat amb la resta de polítiques públiques. En aquest sentit, ha volgut llençar el missatge que, en la mesura que el país es vagi recuperant des d'aquest punt de vista, també es podrà anar acompanyant aquest nou pla director amb més esforç econòmic.

De fet, en preguntar-li una treballadora quant temps trigaria la cooperació a ser una prioritat en cas d'una Catalunya independent, Mas ha argumentat que un eventual estat català aconseguiria uns guanys d'entre 12.000 i 15.000 milions d'euros, als quals se li haurien de restar uns 3.000 milions en concepte de despeses de funcionament i una quantitat destinada a mantenir un corrent de solidaritat amb Espanya "durant un temps, amb uns calendaris i uns objectius". La xifra que quedaria, ha continuat, podria invertir-se en diversos camps, i això dependria de qui estigués al capdavant del Govern en aquell moment.

Mas ha enumerat una sèrie d'opcions, com reduir el deute acumulat, rebaixar impostos, millorar les infraestructures o invertir en una acció exterior potent, incloent-hi la cooperació. "La combinació de diverses d'aquestes coses és segurament on hauríem d'anar si disposéssim de recursos addicionals", ha opinat.

En el cas de la cooperació, tenint en compte que es parteix d'uns percentatges "relativament petits", no seria difícil incrementar el pressupost sense desestabilitzar el conjunt de les polítiques globals.

S'han repartit malament els sacrificis de la crisi

Mas ha reconegut errors en la gestió de la crisi perquè "s'han repartit malament els sacrificis realitzats els últims cinc o sis anys". Ha admès que s'ha "fallat" en això, i ha apostat ara per "no fallar en un millor repartiment dels beneficis de la situació nova si aquesta es produeix". "Que els beneficis de la recuperació es reparteixin amb molta més equitat que els sacrificis de la recessió", ha conclòs.