Publicitat
Publicitat

EL NOU FINANÇAMENT

El Govern alerta d'una pinça entre el PP i el PSOE per "barrar el pas" a qualsevol aspiració catalana

Mas es prepara per al no al concert

El Govern ja prepara com afrontarà el cop de porta de Madrid al pacte fiscal. Ahir va deixar entreveure quina serà la justificació: la denúncia d'una aliança del PP i el PSOE per frenar les aspiracions catalanes.

El futur negre del pacte fiscal està escrit abans, fins i tot, de posar-se sobre la taula de Mariano Rajoy. Ni el PP ni el PSOE veuen amb bons ulls aquesta reivindicació i el Govern ja comença a preparar el dia després d'aquest cop de porta que abocarà CiU a una cruïlla de difícil sortida. Ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, va deixar entreveure quin serà el botxí al qual culparan del fracàs: "Ja ens ha arribat que Rubalcaba s'ha ofert al PP per barrar el pas a qualsevol aspiració de Catalunya".

CiU s'ho ha jugat tot a un pacte fiscal que encara que sumi el suport d'ERC o bé del PSC acabarà en un atzucac davant la indiscutible majoria absoluta d'un PP que farà com si sentís ploure. La prova d'aquesta aliança de populars i socialistes la confirmarien, segons Homs, les declaracions que va fer ahir Rubalcaba. El líder del PSOE va defensar en un esmorzar informatiu a Madrid que s'obrís el debat del pacte fiscal, però sempre emmarcat en la reforma de l'actual model de finançament de les autonomies del règim comú (totes menys les forals), que per llei toca revisar el 2013. "Una altra cosa diferent és que hi hagi algú que ho vulgui aprofitar per anar cap al concert", va etzibar Rubalcaba deixant ben clar que en cap cas el seu partit defensarà per a Catalunya el que avala al País Basc. A més, va afegir que el PSC comparteix el mateix punt de vista sobre aquesta qüestió.

Pel Govern, la prova també són els missatges dels socialistes catalans, que no fan més que eixamplar l'escletxa que ara per ara l'allunya de l'acord. "Mas serà el primer president que posarà en risc la unitat civil de Catalunya", va assegurar el líder del PSC, Pere Navarro, a Onda Cero. I és que pel socialista terrassenc el Govern busca, defensant el pacte fiscal en la línia del concert, un "xoc de trens" amb Espanya per motius "electoralistes" en el qual el PSC no està disposat a jugar perquè els pesa la disciplina que imposa el PSOE en aquest àmbit.

Fugir de la incongruència

De fet, si els socialistes catalans no acaben de confluir amb CiU, ERC i ICV i no avalen una Hisenda pròpia és perquè no estan disposats a assumir el risc que implicaria votar opcions diferents al Parlament i al Congrés. El PSC és conscient que part del seu desgast prové de les incongruències de vot a Catalunya i a Madrid els últims anys i per això ara buscarà coherència amb un model assumible per Rubalcaba. Més enllà del posicionament oficialista del partit, sí que existeix un sector crític dels socialistes catalans que reivindica que primi la unitat catalana com a contrapès a Madrid i estan disposats a arriscar la relació amb el PSOE pel consens català.

Les posicions estan enrocades i el PP i el PSC lamenten que CiU manté la porta de la negociació tancada. Homs insisteix que les trobades hi són però dins del marc discrecional que es va acordar a la cimera del 30 de maig. "El Govern està tranquil perquè la feina s'està fent i els contactes i les trobades també", va dir. De moment, però, no arriben a bon port i CiU se segueix debatent entre sumar el PSC o optar per ERC com a soci prioritari, garantint així un model de nova planta. "La majoria ja existeix amb republicans i ICV", clamen sectors de CDC.

El dia després

Aquests mateixos sectors volen assegurar el suport d'ERC perquè, ensumant-se la negativa de Madrid, ja tenen al cap què cal fer el dia després del no de Rajoy. "Si hem de fer una consulta per legitimar el pacte fiscal, no la farem precisament de la mà del PSC", assegura irònicament un membre de l'executiva de CDC.

L'hipotètic fracàs del que va ser un dels principals ganxos electorals de CiU pot abocar el Govern a convocar unes eleccions anticipades en què la federació haurà de decidir quin és el rumb del partit: anar inequívocament cap a l'estat propi o bé seguir dins a la línia possibilista que tantes disjuntives li crea. I la manera com acabi la negociació catalana del pacte fiscal pot donar pistes de per on aniran els trets.

Més continguts de