Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Mascarell defensa la necessitat d'un “estat propi i eficient”

El conseller defineix en un llibre el "catalanisme deucentista" basat en què Catalunya sigui un "estat eficient". Creu que el PSC està "enquistat" en el federalisme i té dificultats per entendre el problema Catalunya-Espanya

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, creu que el PSC té una mirada "molt enquistada" en un federalisme obsolet que ha de fer un "salt d'interpretació" cap al que anomena "catalanisme deucentista". En una entrevista a l'ACN, Mascarell ha donat detalls sobre aquest nou concepte de catalanisme explicat en el llibre 'Catalanisme Deucentista. A la recerca d'un Estat eficient' (La Magrana), que agrupa els articles publicats els últims 3 anys i mig. El conseller ha arribat a la conclusió que el "nucli dur" del problema entre Catalunya i Espanya només se solucionarà si Catalunya esdevé un estat i planteja la possibilitat que aquest "estat propi" sigui compartit amb Espanya o "exclusiu".

La teoria sobre el "catalanisme deucentista" de Ferran Mascarell parteix del convenciment que s'ha de superar el "vell catalanisme" després de constatar que l'Espanya moderna no ha resolt l'encaix de Catalunya. Segons Mascarell, en els últims 8-10 anys ha quedat demostrat el "malestar" de la societat catalana amb les relacions Catalunya-Espanya per falta d'un estat català i cita també la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut com un element important que explica la necessitat de parlar d'un nou catalanisme.

Mascarell explica en el seu llibre que el "catalanisme deucenstista" s'expressa en deu idees principals: democràcia, societat civil, consens, gran capitalitat, culturalisme, modernització econòmica, internacionalització, repensar les bases del benestar, necessitat d'estat i afirmació de la identitat. Però el principal element que Mascarell introdueix és la necessitat d'un "estat propi i eficient". Un estat que, segons el conseller de Cultura, només es pot construir de dues maneres, amb una "democràcia avançada i una majoria social solida". Tot i reconèixer que la societat catalana no està preparada actualment perquè Catalunya esdevingui un estat confia que hi estigui algun dia malgrat ha evitat posar-hi data. "La política prepara el futur però no fa ciència ficció. Mentre la societat catalana estigui tan dividida i no sigui capaç de construir unitats sòlides tindrà dificultats" ha conclòs.

Però segons Mascarell, la unitat i la força de la societat civil no és l'únic element necessari perquè Catalunya pugui esdevenir un estat. El conseller de Cultura també fa referència al consens en l'acció política i en l'acció parlamentaria i, en aquest sentit, avisa al PSC que té una "gran responsabilitat" com a partit de l'oposició en l'objectiu de facilitar majories polítiques. Sobre la concepció del PSC del model federal, Mascarell creu que té una mirada "molt enquistada" a una teoria general que el mateix conseller ha defensat moltes vegades però ara creu que aquesta teoria ha de fer un "salt de qualitat d'interpretació". En aquest sentit, Mascarell ha defensat que el federalisme només es pot entendre a partir d'un pacte "entre iguals" i, per tant, situa com una prioritat que "els catalans defensin quin model d'estat volen".

La visió "enquistada" del PSC s'explica, segons Mascarell, per un "doble problema". D'una banda, per les "dificultats" del PSC per entendre quin és el nucli dur del problema entre Catalunya i Espanya, i d'altra banda, per les dificultats dels socialistes d'entendre el concepte d'identitat.  Mascarell planteja dues possibilitats d'encaix d'aquest "estat eficient propi", o que esdevingui un estat català compartit amb Espanya o bé sigui exclusiu i, per tant, independent. Preguntat per quina és la seva opció, Mascarell ha estat molt clar defensant la cooperació i la federació però amb una condició. "Una confederació d'igual a igual em sembla fantàstic no hi tinc cap principi en contra però ha de ser igual a igual'. En canvi, Mascarell no ha estat tan clar davant el plantejament d'apostar per un estat independent en cas de fracassar un relació basada en la igualtat de condicions. En aquest sentit, ha recordat que no només depèn de la voluntat de Catalunya sinó també d'altres i ha insistit en posar de relleu la necessitat d'esdevenir un estat abans de plantejar futurs escenaris.

La lectura del llibre que agrupa les reflexions de Mascarell en els últims tres anys posa de manifest la modulació del seu pensament. El conseller de Cultura no creu que hagi canviat de posició sinó que 'ha aprofundit en les seves idees" i ha destacat que adaptar-se i entendre les noves circumstàncies és un "símptoma d'intel·ligència". "Crec que és més important aprofundir que no sentir-se còmode per la inacció. El futur està en mans dels que es belluguen no des que estan estàtics" ha sentenciat.

L'estructura cultural pública és massa cara


Un dels 10 conceptes amb què es fonamenta el "catalanisme deucentista" és la cultura. Mascarell ha destacat que Catalunya s'ha construït des de la cultura i ha defensar que el país té una "cultura sòlida". Tot i així, ha assenyalat algunes "contradiccions o dificultats". D'una banda, ha lamentat que Catalunya tingui un mercat massa petit per acollir tot talent i ha defensat la necessitat d'impulsar la internacionalització de la cultura davant d'aquesta situació. Una segona "dificultat" que apunta Mascarell és la dificultat que ha comportat la falta d'un estat i ha recordat que amb els impostos de tots els ciutadans s'han creat grans institucions a Madrid. Finalment, la tercera dificultat que detecta el conseller és que "l'estructura cultural és una mica cara" i ha apostat per simplificar-la.

Massa politiqueria i poca política

L'últim article del llibre que Mascarell va escriure el 21 de desembre del 2010 no va arribar a publicar-se a cap diari ja que va coincidir amb l'oferta d'Artur Mas perquè dirigís la conselleria de cultura. En aquest article, Mascarell parla de "canviar la política" i proposa la llei electoral con una eina necessària per fer possible aquest canvi. Segons Mascarell, Catalunya "té una certa dificultat política, hi molt partidisme i poca política i voluntat d'unitat". En el seu llibre, el conseller és molt crític amb la manera de fer política a Catalunya, per exemple, explica que va de ser diputat al Parlament a principis del 2007 perquè a la cambra catalana es "gesticulava molt" amb paraules que havien perdut el significat. I en un article escrit l'octubre del 2009 proclama que s'ha acabat "la política en majúscules". Una política en majúscules que, segons Mascarell, no pot tornar d'un dia per l'altre però confia que es camini en aquesta direcció.

Més continguts de