Publicitat
Publicitat

EL CONGRÉS DELS POPULARS

Els èxits electorals fan emergir un grup de joves dirigents que garanteixen el relleu

La 'Masia' del PP de Catalunya

A la seu del PP català al carrer Urgell no n'hi ha cap dubte. Alícia Sánchez-Camacho és al partit el que Guardiola és al Barça: de casa, fidel a un estil i autora de la seva millor etapa. El congrés que celebrarà avui i demà a Barcelona serà la culminació d'un any en què, amb el seu lideratge, els populars han trencat tots els seus sostres electorals. Al conclave s'escenificarà una unió que no té res a veure amb l'etapa convulsa viscuda el 2008. I també es farà evident que, més enllà de l'actual direcció, que continuarà al capdavant del partit, el PP té també una Masia pròpia incipient per garantir el relleu generacional quan arribi el moment.

Serà el congrés de consolidació de Sánchez-Camacho, el primer en què el suport gairebé unànime que té a les files del PP es traduirà en vots dels compromissaris, ja que el 2008 Montserrat Nebrera va perdre en una ajustada pugna en què va aconseguir arrossegar un 43% del suport. D'entrada va voler fer una oposició interna important però Sánchez-Camacho, sempre ben vista per Génova, ha estat capaç de fulminar-la i no deixar-ne ni rastre.

Però més enllà del contundent lideratge de Camacho i el seu equip titular, hi ha una banqueta cada vegada més àmplia. Si bé anys enrere l'etiqueta de partit anticatalà es traduïa en més dificultat a l'hora d'engruixir la borsa de dirigents de nivell i amb visibilitat, els últims èxits electorals i especialment les municipals han estat claus perquè tot un seguit de quadres d'entre 30 i 40 anys hagin emergit i guanyat pes. El president del PP a Tarragona, Alejandro Fernández; l'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, i la diputada i primera tinent d'alcalde de Reus, Alícia Alegret, en són alguns exemples clars.

"Per primera vegada una generació sencera tenim la sensació que se'ns dóna un paper important al partit", explica el tarragoní, que afegeix que això és positiu perquè quan calgui un relleu hi haurà tot un seguint de dirigents amb experiència. Malgrat tot, consideren que aquest moment encara és lluny i que ara toca gaudir del moment dolç que travessa el partit tot i el context econòmic al qual ha de fer front.

De l'anonimat a la primera fila

La presència territorial i el govern de ciutats de pes era una de les assignatures pendents d'un PP que veu ara més que mai l'oportunitat de guanyar terreny als socialistes. Tenen 473 regidors a Catalunya, governen a Badalona, i a Reus i Castelldefels, coalitzats amb CiU. "A Tarragona som alternativa perquè tenim més d'un 20% dels vots. L'alcaldia és la meva obsessió personal. A més, a les generals vam guanyar a la ciutat, un fet que va trencar el tòpic que el PP de Catalunya no guanya a províncies catalanes", explica Fernández. De fet, a Girona, un dels territoris més hostils per als populars, el PP ha guanyat 400 nous afiliats al partit en els últims tres anys i mig.

Els populars també s'han repartit el pastís de la Diputació de Barcelona amb els convergents i són determinants en la governabilitat de la capital catalana com també ho han estat en la de Catalunya sent fins ara el soci preferent d'Artur Mas. Un poder in crescendo que ha donat ales a una expansió que fins ara havia topat amb més entrebancs que altres partits de l'espectre català.

La victòria amb majoria absoluta de Mariano Rajoy també ha catapultat alguns joves dirigents catalans que han passat pràcticament de l'anonimat a tocar poder de primera fila. És el cas de Dolors Montserrat -filla de la diputada al Parlament Dolors Montserrat-, que de diputada rasa i regidora a l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia va passar a ser vice-presidenta tercera del Congrés. Fonts del partit l'assenyalen com una de les joves dirigents amb més expectatives a la cúpula popular catalana.

De fet, la implantació de Noves Generacions, l'embrió de la militància del PP, ha experimentat un creixement a zones de Catalunya on fins ara no havia estat capaç d'arrelar. "Hem crescut en implantació territorial. En els últims mesos se'ns han obert moltes portes", explica el president de Noves Generacions i diputat al Parlament, José Antonio Coto, una de les joves promeses del PP. El dirigent de les joventuts afegeix que, si bé s'ha tendit a identificar l'organització amb una militància d'alt estatus social, el seu perfil és "divers" i està guanyant adeptes "en zones de poder adquisitiu poc elevat". A hores d'ara, segons Coto, hi ha 1.200 afiliats a Noves Generacions.

Un altre dels símptomes que fa pal·lès que el PP busca consolidar-se amb un perfil propi a Catalunya és la creació del seu propi think tank . Expresidents del partit com Josep Piqué i Daniel Sirera ja van intentar abanderar una iniciativa d'aquest tipus, però Génova ho va frenar perquè no li interessava cap entitat que contrarestés la FAES. Però Mariano Rajoy ha tingut en aquest sentit una actitud més permissiva amb els populars catalans i ha autoritzat Sánchez-Camacho a inaugurar la Fundació Col·labora, que ha estat presentada aquesta mateixa setmana i que presideix el diputat al Parlament Pedro Chumillas.

Així doncs, el PP no només es reforça amb arguments per combatre un sobiranisme que reconeix que creix i que considera que ha de combatre, sinó també amb efectius que seran els encarregats de participar en el pols contra els independentistes. Seran l'exèrcit fidel de Camacho, que està decidida a crear la seva pròpia taca d'oli.

Més continguts de