BarcelonaEl finançament adequat dels ajuntaments és una de les queixes més habituals dels alcaldes. Les diferents administracions que han participat en l’elaboració del document de reforma del món local, al qual ha tingut accés l’ARA, deixen molt clar que els ajuntaments han de rebre el finançament suficient per prestar els serveis als ciutadans en funció de les seves competències, cosa que no passa ara. Per aconseguir augmentar els ingressos actuals, i a més fer-los més segurs i estables en el temps, el document proposa reformar el sistema de finançament local. El canvi més profund és que tots els ajuntaments rebin directament un tram de l’IRPF (l’impost de la renda sobre les persones físiques), i que es reformuli l’IBI (l’impost sobre els béns i immobles). La idea és que els municipis passin de recaptar els cinc impostos actuals -alguns amb escassa capacitat recaptatòria, diu el document- a només aquests dos, però que acabin rebent més diners del que estan ingressant ara. El document afirma que alguns dels impostos que recapten ara els ajuntaments “tenen un caràcter volàtil”, com pot ser l’impost sobre construccions i obres. Durant la bombolla immobiliària molts municipis es van fer rics amb aquest impost, però amb la crisi s’han arruïnat. L’objectiu és que els impostos que poden variar molt d’un any a un altre els passi a recaptar la Generalitat, i després els redistribueixi amb subvencions.
En mans de l’Estat
Actualment només els municipis de més de 75.000 habitants reben una part del tram que recapta el govern espanyol de l’IRPF, però els ajuntaments no tenen capacitat ni de gestionar-lo ni de decidir quin percentatge sobre el total s’ha d’aplicar. La proposta diu que tots els municipis, i no només els de més de 75.000 habitants, hauran de poder recaptar directament un tram de l’IRPF, sempre ponderant el percentatge a la pressió fiscal local, però no concreta més. Aquest impost és el que permet redistribuir millor la riquesa, i l’objectiu és que s’ampliï als municipis, en detriment d’altres que no tenen el mateix efecte. El finançament dels governs locals, però, és una competència exclusiva de l’Estat, blindada per una doctrina del Tribunal Constitucional. Per tant, per aplicar aquesta reforma caldrà un traspàs, o ser independents.
L’IBI actualment és la principal font d’ingressos dels ajuntaments -de mitjana suposa el 27% dels ingressos totals del consistori-, però es proposa reformar-lo per fer-lo més just. Per exemple, que tingui un gravamen diferent en funció de si és una primera o una segona residència. També es vol acabar amb les disfuncions que suposa que el valor cadastral de les propietats es revisi cada 10 anys. La proposta diu que la revisió haurà de ser anual -amb una revisió general cada cinc anys- i que la faci l’Agència Tributària de Catalunya i no cada ajuntament.
Una altra reforma important proposada és la revisió del fons de cooperació local de Catalunya, d’on surten les subvencions de la Generalitat, i que incloguin també les que ara són finalistes per a projectes concrets. L’objectiu final és augmentar el grau d’autonomia financera dels ajuntaments.
