Més d'un miler d'autocars cap a una marxa que ja supera el 10-J

BARCELONASi hi ha un adjectiu que es va repetir per qualificar la manifestació del 10 de juliol del 2010 amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" és històrica . Òmnium Cultural va quantificar en un milió i mig els manifestants i la Guàrdia Urbana, tot i rebaixar la xifra, va certificar que s'havia superat el milió de persones. La sensació general era que es trigaria molt de temps a viure una mobilització tan massiva, que havia aconseguit aglutinar tots els sectors del catalanisme. La història, però, pot quedar superada molt més aviat del que llavors es preveia, concretament dimarts, a la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). I això que ara el lema és molt més contundent, a favor de la independència, i fa que n'hagi allunyat el segon partit del país, el PSC. De fet, Unió tampoc subscriu el lema oficial, "Catalunya, nou estat d'Europa", i afirma que es manifestarà com una "marxa d'afirmació catalanista", cosa que li ha valgut les crítiques de banda i banda del mapa polític.

Quan encara falten dos dies per a la Diada, l'ANC va informar ahir que ja ha omplert més de mil autocars que, arreu del país, facilitaran l'assistència a la manifestació. Aquesta xifra, però, no inclou les desenes d'altres combois que entitats i partits estan organitzant, cosa que n'incrementarà la xifra total. Amb tot, només l'ANC ja ha superat la xifra d'entre 800 i 900 autocars que es van mobilitzar per la manifestació del 10-J i ha deixat molt enrere els 600 que es van omplir per la també massiva Diada del 1977. Fins i tot a la Terra Alta, l'única comarca en què no es va fer cap consulta sobiranista -i, per tant, no hi havia un teixit social independentista previ tan organitzat-, ja hi ha confirmats tres combois. Fonts de l'ANC confirmen que també n'arribaran tres de la Catalunya del Nord i un del País Valencià, i que s'esperen manifestants de les Illes Balears.

A més, a banda dels autocars, l'ANC ha omplert dos trens que arribaran a Barcelona des del Bages, i els ajuntaments de Figueres i Girona n'han organitzat dos més. Igualment, els motards tornen a organitzar, per tercer cop, la marxa independentista en moto des de Vic el dia 11 al matí, i esperen reunir aquest cop 200 motos, 50 més que el 2011. Fins i tot un corredor de marató ha sortit aquest matí de Sant Carles de la Ràpita i arribarà per la Diada a Barcelona després de fer el trajecte a peu.

Malgrat totes les xifres, que fan preveure l'èxit de la convocatòria amb un limitat marge d'error, l'ANC no frena els esforços per sumar-hi més gent. Voluntaris de l'associació es van desplegar ahir per Barcelona per informar de la marxa la ciutadania i els turistes i vendre material. Com havia passat ja en moltes de les botigues del país, es van esgotar les estelades disponibles en poques hores, una nova mostra de les enormes expectatives que desperta la Diada.

PP, ERC i SI, contra Duran

Un dels últims a apuntar-se a la marea de la manifestació va ser, divendres, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, però pràcticament fent-se-la a mida en negar el caràcter independentista de la marxa. I això li ha provocat nombroses crítiques. Per una banda, el president d'ERC, Oriol Juqueras, va defensar que "tothom sap" que la mobilització és independentista, "malgrat el que pugui dir" Duran. El secretari general de SI, Uriel Bertran, va anar més enllà i va afirmar que "l'espanyolisme encapçalat per Duran s'ha espantat" i, per això, va acusar el líder d'Unió d'haver-s'hi apuntat per "rebentar-la", esperant insults o agressions. Precisament per evitar-ho, de fet, l'ANC cridarà demà a garantir l'esperit "totalment pacífic i cívic".

"No es pot ser avui independentista i demà anar de moderat i de bona persona al Congrés, per mi, això és ser hipòcrita", va criticar-lo la vicesecretària d'organització del PP de Catalunya, Dolors Montserrat, que també va exigir al líder del PSC, Pere Navarro, que freni els càrrecs electes socialistes que hi volen assistir. L'última a anunciar-ho ha estat la diputada i exconsellera Montserrat Tura.