Publicitat
Publicitat

CONSEQÜÈNCIES DEL 9-N

L'acumulació de querelles pel 9-N ajorna i condiciona la decisió del TSJC sobre Mas

Si s'acumulen totes les denúncies presentades, Homs i Espadaler també podrien ser imputats i el ponent podria no ser el magistrat conservador que havia de portar el cas de la Fiscalia

La vintena de denúncies pel 9-N que acumula el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) està postergant la decisió sobre l'admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia contra Artur Mas que, d'acceptar-se, podria derivar en una complexa causa amb diverses acusacions i més delictes i imputats. Davant l'elevat nombre de querelles interposades per partits i particulars, algunes abans del 9-N, la sala civil i penal del TSJC ha de resoldre dues qüestions clau: si hi ha responsabilitats penals pel "procés participatiu ciutadà" i si s'acumulen en una sola causa les denúncies i querelles presentades, en el cas de la qual haurà d'establir quina d'elles absorbiria la resta, segons han informat a Efe fonts judicials.

Els sis magistrats que componen la sala civil i penal del TSJC estan directament implicats en la qüestió, ja que tenen sobre la taula alguna de les querelles i denúncies pel 9-N, pel que podrien acabar debatent en ple les seves posicions sobre la possible existència d'indicis de delicte en l'organització de la consulta i com haurien de tramitar-se aquestes causes. A més del president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, integren la sala civil i penal els magistrats Maria Eugènia Alegret, José Francisco Valls, Enric Anglada, Josep Manuel Abril i Carlos Ramos, aquests dos últims designats pel Parlament.

D'admetre's a tràmit pel TSJC, el cúmul de denúncies de formacions polítiques i particulars pel 9-N podria condicionar el curs de la querella de la Fiscalia contra Mas, en plantejar més delictes i querellats dels que formula el ministeri públic i obrir-se a diverses acusacions populars.

De fet, abans de decidir sobre la querella que va presentar el passat 21 de novembre contra Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, el TSJC va demanar a la Fiscalia que es pronunciés sobre la possible acumulació de denúncies pel 9-N. La Fiscalia Superior de Catalunya va moure fitxa dimecres passat en mostrar-se partidària de la unificació de totes les querelles i denúncies relacionades amb el 9-N, encara que va evitar pronunciar-se sobre si la resta han de ser admeses a tràmit.

Homs i Espadaler podrien ser també imputats

Fins ara el TSJC ha registrat 23 denúncies i querelles pel procés participatiu: quatre abans del 9-N -entre elles, de Manos Limpias i Vox-, i altres tres després -inclosa la de la Fiscalia-, a les que se sumen les que li estan remetent jutjats ordinaris de tot Catalunya que el mateix 9-N van tramitar denúncies de partits i particulars -entre ells UPyD- que van demanar sense èxit la retirada cautelar de les urnes.

En cas de què el TSJC admeti a tràmit la querella de la Fiscalia i accepti acumular en ella altres denúncies, la investigació pel 9-N podria ampliar el seu abast, atès que algunes acusacions dirigien també els seus escrits contra els consellers de Presidència, Francesc Homs, i d'Interior, Ramon Espadaler. També podria augmentar el ventall de delictes a investigar, perquè als quals formula la Fiscalia -desobediència greu, malversació, prevaricació i usurpació de funcions-, les querelles que tramita el TSJC sumen altres com rebel·lió, provocació a la sedició i coaccions.

El ponent podria no ser el magistrat conservador inicialment designat

El passat 24 de novembre, el TSJC va designar als magistrats que hauran de decidir si admeten a tràmit la querella de la Fiscalia, de la que serà ponent José Francisco Valls, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM). No obstant això, el magistrat que investigaria Mas podria canviar si s'imposa el criteri estricte, previst a la Llei d'Enjudiciament Criminal, de què la querella més antiga és la que arrossega a la resta: els ponents que van rebre les primeres denúncies pel 9-N són Josep Manel Abril, designat pel Parlament, i Enric Anglada, de Fòrum Judicial Independent.

Una vegada admeses a tràmit les querelles contra Mas, resolució que pot ser impugnada davant la sala de recursos del TSJC constituïda expressament per al cas, el jutge ponent podrà encarregar les diligències que cregui oportunes -tant d'ofici com sol·licitades per les parts- per aclarir si existeixen responsabilitats penals pel 9-N.

A més, com ja demana la Fiscalia en el seu escrit, el ponent haurà de decidir si cita com a imputat Mas i a la resta de membres del Govern querellats, que tindran l'obligació d'acudir al TSJC per ser interrogats atès que la llei sols els permet declarar al seu despatx en condició de testimonis.

D'apreciar prou indicis de delicte una vegada conclogui la investigació, l'instructor enviaria el cas a judici, del que es faria càrrec una sala de composició diferent de la d'admissió i recursos, encara que sempre presidida pel president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno.

Més continguts de