Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

La Moncloa imposa la línia possibilista per reinserir presos d'ETA

El PP diu que entre 100 i 200 reclusos volen trencar amb ETA. Per això, el govern espanyol afavorirà les mesures penitenciàries que els ajudin a desmarcar-se'n, com flexibilitzar-ne la dispersió.

Segons el Partit Popular, la gran prioritat del ministeri de l'Interior ara mateix és "trencar el front dels presos". Això passa per facilitar la via de la reinserció dels que ja estan "cremats" d'obeir les ordres de la direcció de l'organització terrorista. Al carrer Génova de Madrid, a la seu del PP, calculen que n'hi podria haver dos centenars disposats a fer el pas i acollir-se al camí que preveu el pla dissenyat pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

Mariano Rajoy ha avalat el full de ruta que defensen els sectors més possibilistes del partit, assumint que algunes iniciatives, previstes a la llei, s'interpretaran com una cessió per l'ala més dura de la dreta espanyola. La més important de totes fa referència a la dispersió dels presos. Fonts de la direcció del PP admeten sense embuts que es tracta d'una "decisió política que no va lligada inevitablement a la falta de llibertat" i recorden que l'exministre Jaime Mayor Oreja -representant del sector més inflexible- en va acostar 140 al País Basc i Navarra sense donar explicacions.

El pla de reinserció individualitzada que fa unes setmanes va fer públic el govern espanyol recull un acostament encobert, ja que els programes es començaran a aplicar només, de moment, en centres penitenciaris pròxims a Euskadi. Per la direcció del partit això no s'ha de llegir com un relaxament de les posicions clàssiques que han defensat en la lluita antiterrorista, sinó com una manera "de dividir i debilitar ETA". L'objectiu final, expliquen aquestes fonts, és evitar que els etarres puguin construir el seu propi "relat" el dia que surten de la presó, convertits en "herois" als seus pobles. Un dels principals temors de la dreta governant és la possibilitat que ETA i l'esquerra abertzale aconsegueixin instal·lar la idea que la lluita armada "va tenir sentit". Per això estan convençuts que amb la nova normativa és el govern espanyol qui "posa el llistó" i els presos que vulguin algun dia ser lliures no tenen cap més alternativa que saltar-lo. Això comporta reconèixer el dany causat a les víctimes, demanar perdó, reparar el dolor causat i col·laborar amb la justícia.

Errors de comunicació

Un sector del PP i diversos col·lectius de víctimes, però, no veuen enlloc aquesta duresa i creuen que Rajoy ha suavitzat les condicions per sortir de la presó. Fonts del partit admeten que la llei no es va explicar bé, que li va faltar feina prèvia. "El ministeri va cometre errors i ara caldrà fer molta pedagogia", afirmen. Neguen que hi hagi cap via de converses obertes amb l'entorn d'ETA, recorden que l'anomenada doctrina Parot segueix vigent i presumeixen de mantenir Arnaldo Otegi a la presó, com a mínim, fins al 2016.

Més continguts de