Montilla s'ofereix com a testimoni de la defensa de Mas

BarcelonaL'expresident de la Generalitat i portaveu de l'Entesa pel Progrés de Catalunya, José Montilla, s'ha ofert a fer de testimoni de la defensa del president de la Generalitat, Artur Mas, en la causa contra ell per les querelles presentades pel procés participatiu del 9-N, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit aquest dilluns per suposats delictes de desobediència.

Segons ha informat el TSJC, només s'han admès les querelles que constaten aquest delicte i que van contra el president; contra la vicepresidenta, Joana Ortega, i contra la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. A més d'admetre a tràmit la querella, el tribunal ha decidit que tots aquests procediments s'acumulin en la querella més antiga, que és la presentada pel sindicat ultra Manos Limpias.

Un "error polític i jurídic"

En una entrevista a Europa Press, Montilla ha titllat d'"error polític i jurídic" la querella. "No hi ha raons ni polítiques ni jurídiques per a això. Ho dic jo, que no vaig participar en la consulta, que sóc contrari a com estava plantejada i que no comparteixo els objectius ni el full de ruta dels convocants", ha explicat. Montilla ha criticat la querella contra Mas per motius polítics i jurídics; pel que fa als primers, assenyala que l'únic que fa la querella és "donar arguments a l'independentisme i també facilitar la campanya d'Artur Mas".

Ha assegurat que també s'hi oposa per arguments jurídics de fons, perquè el 9 de novembre no es va celebrar una consulta d'acord amb la llei de consultes, amb un cens i la intervenció de l'administració, ni tampoc hi va haver "una notificació 'ad hoc' amb determinades advertències per part del Tribunal Constitucional a Mas. "La prova és que la interposició de la querella no va ser gens pacífica, els fiscals es van resistir, poc sospitosos ells de ser independentistes", ha afegit.

Montilla ha explicat que per aquests motius ja va oferir el seu suport a Mas: "Em vaig oferir a ser testimoni de la defensa en cas que fos encausat, perquè no hi ha raons ni polítiques ni jurídiques per a això", ha conclòs.