Montilla troba "sorprenent" que Pujol s'acosti a l'independentisme i diu que trenca "l'espai central de convivència"
En una carta als militants del PSC, l'expresident del tripartit alerta que "els nacionalismes conservadors espanyol i català es retroalimenten"
BarcelonaL'expresident català José Montilla (PSC) ha alertat avui de les declaracions de dirigents del PP, que "qüestionen l'Estat de les autonomies", i d'afirmacions "sorprenents" de l'expresident català Jordi Pujol a favor de la independència, ja que "trenquen l'espai central de la convivència".
En una carta dirigida als militants del PSC, el primer secretari dels socialistes catalans ha sortit al pas de "l'ofensiva neocentralista i conservadora dels que volen qüestionar l'Estat de les autonomies" perquè "volen deteriorar el diàleg i la cooperació amb la resta dels pobles d'Espanya".
"Fins i tot, i de manera sobtada i sorprenent, assistim a notables posicionaments públics que ens volen situar en l'encreuament entre la independència o la resignació, a l'hora que ens diuen que aquests anys d'autogovern no han valgut la pena, o -a l'extrem contrari- són un excés que cal reconduir", ha explicat Montilla.
L'expresident català creu que "una vegada més, els nacionalismes conservadors espanyol i català es retroalimenten i, al mateix temps, s'utilitzen i s'ajuden".
"No ens deixem arrossegar per aquells que estirant de les puntes volen trencar l'espai central de convivència, pacte i col·laboració. Catalunya necessita defensar, desenvolupar i consolidar els seus instruments d'autogovern, no abandonar-los, ignorar-los o debilitar-los", ha conclòs.
Montilla ha sortit així al pas no només d'afirmacions de dirigents del PP sobre l'Estat autonòmic, sinó a les que va abocar recentment l'expresident català i dirigent de CiU, Jordi Pujol, qui va contemplar, per primera vegada de manera oberta, la independència de Catalunya com una possible "alternativa" davant "la marginació i l'ofec" al qual es vol sotmetre els catalans a l'Espanya actual, ja que ja no veu arguments per oposar-se a un Estat propi