Mor Gregorio Peces-Barba, ponent de la Constitució
Defensor acèrrim de l'ordre constitucional i pare de la carta magna, Gregorio Peces-Barba va morir ahir als 74 anys. En els últims anys es va fer notar pels seus atacs al nacionalisme català i basc.
BARCELONA.Gregorio Peces-Barba (Madrid, 1938), un dels set pares de la Constitució espanyola i expresident del Congrés de Diputats, va morir ahir als 74 anys en un hospital d'Oviedo, on estava ingressat des del 16 de juliol a causa d'una insuficiència renal complicada amb una altra de cardíaca. Monàrquic declarat i gran defensor de la unitat d'Espanya, la seva sinceritat davant els micròfons i la seva facilitat per protagonitzar polèmiques li van fer guanyar amics i enemics a parts iguals tant dins com fora del PSOE, del qual està considerat membre històric.
Al llarg de la seva vida, Peces-Barba va combinar l'activitat política amb la professional i la docent. Jurista i catedràtic de filosofia del dret, va començar la seva carrera com a advocat en plena dictadura, l'any 1962, amb la defensa de diversos judicis davant el Tribunal d'Ordre Públic (TOP). Deu anys després, el mateix tribunal el suspenia de la professió, al mateix temps que donava el tret de sortida a la seva carrera política amb l'afiliació a l'encara clandestí PSOE. Després de ser escollit diputat a les primeres eleccions democràtiques del 1977, va formar part de la ponència encarregada de redactar l'avantprojecte de la Constitució. La seva trajectòria al Congrés, però, destaca per la seva etapa com a president de la cambra, que va començar el 1982, quan Felipe González va arribar per primer cop al poder, i que va acabar el 1986, just abans d'abocar-se a la seva activitat docent.
Tot i que ja feia temps que impartia classes a la Universidad Complutense de Madrid, l'any 1990 Peces-Barba va liderar la creació i el desenvolupament de la Universidad Carlos III, de la qual va ser rector fins a l'any 2007. Abans, però, va tornar temporalment a la vida política, quan el 2004 va ser nomenat alt comissionat per a l'Atenció a les Víctimes del Terrorisme pel llavors president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Després de rebre diverses crítiques per part de la conservadora Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) en considerar que no representava el col·lectiu, va acabar dimitint el 2006. Des de llavors, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i l'únic acostament a la primera línia política el va tenir el 2010, quan el PSM li va proposar ser candidat a l'alcaldia de Madrid. Peces-Barba, ja de 72 anys, ho va rebutjar.
Polèmic a Catalunya
La relació de Peces-Barba amb Catalunya ha estat sempre difícil. L'any 2006 ja va generar una gran crispació política i social amb la seva posició contrària a la reforma de l'Estatut del 2006 i al concepte de nació catalana , i va arribar a acusar els polítics catalans de "falta de sentit comú". L'última controvèrsia la va protagonitzar el 2011, amb unes declaracions en què insinuava que a Espanya li hauria anat millor unir-se a Portugal que a Catalunya al segle XVII i en què justificava els bombardejos sobre Barcelona de l'any 1934. Fins i tot, el 2012, va donar suport a la candidatura de Carme Chacón a la secretaria general del PSOE pel fet de ser una catalana que se sentia "molt espanyola".
