Els Mossos presenten nou denúncies contra organitzadors del Multireferèndum

BarcelonaEls Mossos d'Esquadra van presentar nou denúncies contra persones que col·laboraven en l'organització del Multireferèndum i que van mostrar certa resistència o oposició, sense arribar a la violència, quan la policia catalana va retirar les urnes de la consulta ciutadana per ordre de la Junta Electoral Central. La policia va denunciar els responsables dels fets al jutjat, que decidirà si els imputa per un delicte de desobediència a l'autoritat.

Segons va informar diumenge a la tarda el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, els Mossos van identificar un total de 500 persones i van aixecar 146 actes. Espadaler va explicar que la policia s'havia posat, en tot moment, a les ordres de l'autoritat electoral de l'Estat. Al matí, els agents només comunicaven als responsables de les meses que la consulta havia estat prohibida. Si no volien retirar les meses, n'aixecaven acta.

A mesura que avançava el dia, en algunes poblacions, els jutges van obligar els agents a ser més expeditius, arran de denúncies presentades pel PP i Vox. Finalment, a la tarda, la Junta Electoral Central va ordenar explícitament als Mossos que fessin desmuntar totes les parades, a petició del ministeri de l'Interior. Això va provocar que els agents s'emportessin urnes en diversos punts del país, com per exemple al barri de Sant Andreu de Barcelona.

Prop de 30.000 vots amb la meitat de meses escrutades

La consulta convocada pels moviments socials va comptabilitzar 29.453 vots amb el 48% de les meses escrutades, segons van informar els organitzadors la matinada de diumenge a dilluns. Unes 1.500 persones van col·laborar en la celebració de la consulta, amb el desplegament d'un total de 407 taules, entre el vot anticipat i el vot durant el dia de les eleccions europees. D'aquestes 407 taules, fins a les dotze de la nit de diumenge, se n'havien recomptat 197.

Els organitzadors van definir com "un èxit" el desplegament de taules "tot i la prohibició de la Junta Electoral Central", i es van mostrar convençuts que el recurs davant el Tribunal Suprem els donarà la raó. També van denunciar que "l'ordre i l'execució de la mateixa per part del govern de la Generalitat ha significat un atac als drets fonamentals de manifestació, reunió i participació política injustificable".