LA NOVA LEGISLATURA
Política 03/10/2015

Neus Munté es perfila com a peça clau de CDC al futur Govern

Els nacionalistes i ERC treballen en la confecció d’un nou executiu que tindrà un perfil més social

Oriol March
6 min
Neus Munté va ser nomenada portaveu del Govern el juny passat, i guanyarà pes la legislatura vinent.

BarcelonaL’escenari polític sorgit de les eleccions del 27-S és incert. La majoria absoluta independentista és folgada en escons -Junts pel Sí i la CUP en sumen 72-, però l’esquerra independentista no té intenció d’investir Artur Mas com a president de la Generalitat. Les negociacions entre la coalició i el partit liderat per Antonio Baños a les passades eleccions estan en marxa, però el debat de noms s’ha ajornat fins que no es tractin abans aspectes clau com el full de ruta sobiranista o el programa social. Paral·lelament, però, les cúpules de Convergència i ERC ja treballen en la confecció d’un govern de concentració en què Neus Munté, actual vicepresidenta i portaveu de l’executiu, s’erigirà com a principal representant dels nacionalistes. Sempre a l’espera, esclar, de què passi amb la investidura de Mas, gens garantida a hores d’ara.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest govern de concentració, tal com assumeixen a les cúpules dels dos partits integrants de JXSí, haurà de tenir un perfil més “social”, de manera que la figura de Munté és una de les que més hi encaixa. Afiliada a la UGT i consellera de Benestar durant gran part de l’anterior legislatura, a finals de juny va ser nomenada vicepresidenta en substitució de Joana Ortega, d’Unió. Els consellers democristians havien decidit abandonar el Govern per desavinences amb el rumb sobiranista i, finalment, la federació que formava CiU va acabar trencant-se. “De tots els que són al Govern, la Neus és l’única que té el lloc garantit”, assegura un alt dirigent de CDC. Munté, de fet, es perfila com a portaveu de l’executiu a l’espera que es fixi el paper de Mas i quin abast té el govern “col·legiat” que vol la CUP.

Catorze departaments

Un dels aspectes que les cúpules nacionalista i republicana estan enllestint és el repartiment d’àrees que tindrà el futur executiu. Segons les fonts consultades, l’escenari més probable és el de catorze departaments -inclosa la Presidència- amb un repartiment de vuit conselleries a proposta de Convergència i sis a càrrec d’ERC. Cada partit, segons les mateixes fonts, té marge per triar un independent, però és possible que n’hi hagi més de dos en la confecció definitiva del gabinet. “Un cop repartides les àrees, començarà el ball de noms”, assenyala gràficament una persona coneixedora dels contactes. Munté té opcions de veure reforçada la seva figura amb una conselleria “de pes” polític, segons dirigents consultats. Podria ser la d’Ocupació.

Als republicans, segons consta en el pacte de coalició firmat al juliol, els pertocaria una vicepresidència. Al llarg de l’estiu semblava clar que seria Marta Rovira, secretària general del partit, qui l’ocuparia, però l’escenari ha canviat al llarg de l’última setmana. Rovira, juntament amb Junqueras, és qui lidera la confecció del Govern i el repartiment de la resta de càrrecs que s’hauran de triar durant les pròximes setmanes al Parlament, entre els quals la presidència de la institució -que, segons el pacte, correspon a ERC- i el portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí. Aquests dos últims càrrecs està previst que es coneguin a partir de la setmana vinent.

A pesar que queden serrells per tancar, especialment arran de la situació de provisionalitat marcada per les converses amb la CUP, fonts coneixedores de les negociacions expliquen que hi ha membres de l’actual Govern que ja saben que no seguiran al futur executiu. Es tracta, per exemple de Boi Ruiz, conseller de Salut des del 2010 i afectat per una gestió marcada per les retallades. De fet, Ruiz ja va sonar com a descartat després dels comicis del 2012, quan prenia força el nom de Roser Fernández com a relleu. Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, també té tots els números de sortir del Govern. Gat vell de la política catalana i habitant de cinc departaments al llarg de la seva carrera, el seu futur sembla allunyat de la taula del consell executiu.

També compta amb força opcions de marxar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, que és un dels principals homes de confiança de Mas al Govern. Homs, segons alts dirigents de CDC, es perfila com un dels membres de la llista que elaboraran els nacionalistes -ja es veurà si en solitari o reeditant la fórmula de Junts pel Sí- al Congrés de Diputats. L’actual conseller de la Presidència ha sigut un home clau en totes les negociacions que hi ha hagut al llarg de la legislatura i, finalment, no va formar part de les llistes de la coalició sobiranista a les eleccions catalanes.

Vila, Jané i Borràs, amb opcions

Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, és un dels altres noms que balla. El seu departament, segons fonts consultades, podria passar a mans d’ERC. Rigau, que aquesta setmana va ser imputada per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), té garantit el seu aforament com a diputada. “Forma part de l’ala més veterana, i en algun moment se l’havia de rellevar”, assenyala lacònicament un dirigent de CDC. L’encara titular d’Ensenyament és, també, presidenta del consell nacional de Convergència, un càrrec que mantindrà fins al pròxim congrés, que el partit celebrarà a principis del 2016.

Mas va reunir els seus consellers al final de la legislatura passada i els va preguntar sobre el seu futur, segons diversos dirigents consultats. Alguns s’han situat a les llistes -Rigau, Munté, Germà Gordó- i d’altres en van quedar fora. És el cas de Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat, que té números de continuar a la taula del consell executiu. Vila, un dels perfils més heterodoxos que té Convergència i que segons els seus companys de partit “va per lliure”, ha intensificat la seva agenda de partit els últims mesos i va ser influent a l’hora de la tria del president de la Diputació de Girona -Pere Vila-, el seu principal feu.

Jordi Jané i Meritxell Borràs, que van entrar al Govern després del trencament de CiU, també tenen opcions de continuar ocupant les carteres d’Interior i Governació, respectivament. Jané ha “solucionat bé”, segons alguns dels seus companys, les polèmiques sorgides durant el seu mandat -manters, indemnització a Esther Quintana i incendis estivals-, mentre que la gestió de Borràs ha “sorprès” alguns dirigents de CDC per la seva “eficiència”. La presència dels dos consellers té molts números de ser segura, però la cartera que ocupin dependrà del repartiment final. “I, també, de qüestions de gènere”, assenyala un altre dirigent. No són pocs els comandaments de Convergència que recorden com Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar entre el 2010 i el 2012, va veure frustrada la seva reelecció perquè calien més dones al Govern. Al seu lloc hi va entrar Munté, ara vicepresidenta, i ell va anar a parar al Senat.

Comín i els independents

Un dels interrogants oberts més sucosos és quin paper s’atorgarà en aquesta legislatura al cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és oferir-li la conselleria d’Exteriors, tenint en compte la seva experiència com a eurodiputat i el domini dels idiomes. “Seria un bon ambaixador”, sostenen les fonts consultades. Malgrat això, aquesta possibilitat no és segura al 100%. Hi ha sectors de CDC que defensen la candidatura de Roger Albinyana, actual secretari d’Exteriors -departament integrat dins de Presidència sota el comandament d’Homs-, que en els últims mesos ha intensificat l’agenda internacional per promoure el debat sobre el procés català en set Parlaments del món. Romeva vol ser molt caut amb el seu futur i en campanya va evitar referir-s’hi.

Un dels altres noms que sonen per formar part de l’executiu -sigui al nivell que sigui- és el de Toni Comín, que anava al número onze de la llista per Barcelona i que prové del món socialista. Home pròxim a Junqueras, el seu perfil quadra dins del gir social que CDC i ERC volen imprimir al futur executiu. Un Govern que haurà de donar forma institucional a un full de ruta de divuit mesos cap a la independència i que haurà d’afrontar una situació de minoria parlamentària. I, de moment, sense saber si Mas serà reelegit president de la Generalitat.

Oriol Junqueras

El seu paper és, encara, una incògnita. Durant l’estiu es va donar per fet que seria president del Parlament, però ara podria formar part de l’executiu de concentració.

Raül Romeva

L’exeurodiputat d’ICV va complir com a cap de files de Junts pel Sí i ara opta a un lloc dins del consell executiu. Podria ocupar la cartera d’Exteriors, principal novetat en matèria de departaments.

Felip Puig

Representant de l’ala més veterana de CDC, el conseller d’Empresa i Ocupació és dels que tenen més números de sortir de l’executiu. En la seva carrera ha ocupat fins a cinc carteres del Govern.

Boi Ruiz

Amb una gestió marcada per les retallades, Boi Ruiz, provinent de la patronal hospitalària, també integra les travesses dels que abandonaran l’executiu, que a partir d’ara no insistirà tant en l’austeritat.

stats