OBSERVATORI
Política 16/05/2017

Operatiu per deixar fora el jutge Velasco

El govern espanyol, a través del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, vol consumar la segona fase de l’operació Maza-Moix: apartar el jutge Eloy Velasco

i
Ernesto Ekaizer
3 min
El jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco

El govern espanyol, a través del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, vol consumar la segona fase de l’operació Maza-Moix: apartar el jutge Eloy Velasco -aprofitant el seu desig de deixar de ser magistrat d’instrucció- del jutjat que instrueix els casos Púnica i Lezo -el PPgate - i donar-li una plaça a la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional, que començarà a funcionar l’1 de juny. Cinc magistrats, un de conservador i quatre de progressistes, van recórrer el 21 d’abril l’acord del CGPJ que va treure les places a concurs en previsió de la maniobra de concedir-les a Velasco i a Enrique López.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Alguna cosa els deia a aquests magistrats -Ángel Hurtado, José Ricardo de Prada, Manuela Fernández de Prado, Ramón Sáez i Clara Bayarri- que s’orquestrava una maniobra política. Per poder recórrer els nomenaments, els jutges necessitaven prèviament impugnar l’acord del CGPJ de convocatòria de les places. Són tres: president de la sala d’apel·lacions i dos magistrats. Només aquestes dues han sortit a concurs. Per què es mobilitzen aquests cinc magistrats? Ho expliquen en el seu escrit: “Els recurrents vam superar les proves d’especialització en l’ordre jurisdiccional penal, convocades pel ple del CGPJ per acord del 30 de juny del 2011. El nomenament com a magistrats especialistes en l’ordre jurisdiccional penal es va portar a terme per acord de la comissió permanent del CGPJ del 19 de desembre del 2012”.

Què va passar? “Posteriorment les sentències del ple de la sala contenciosa administrativa del TS del 19 de juliol del 2013 van anul·lar la convocatòria, ja que no comptava amb la preceptiva habilitació legal”. En aquestes sentències s’assenyalava que “això no és un obstacle perquè la superació de les proves pugui ser apreciada com un mèrit qualificat per a la promoció dels magistrats en la carrera judicial, que tingui en compte l’objectivitat i rigor de les referides proves”.

Un altre grup de magistrats, entre els quals hi ha López i Velasco, van ascendir de jutges a magistrats superant una oposició d’“especialistes”. Hi ha, doncs, magistrats que van fer oposició per ser especialistes de l’àmbit penal i jutges que van arribar a ser magistrats passant una oposició d’especialitat penal. És a dir, aquests últims van arribar-hi per una via més ràpida. Aquesta situació havia de ser regulada segons la reforma de la llei orgànica del poder judicial a través de la convocatòria d’“altres proves d’especialització entre membres de la carrera judicial”.

Ni Gürtel ni Púnica

Els cinc magistrats denuncien que es van convocar les places per a la sala d’apel·lacions “sense que el CGPJ hagi desenvolupat aquestes proves, ni hagi reconegut les que ja s’han realitzat”. “No obstant això, indica expressament que es preferirà els que ostentin la condició d’especialista, com si actualment fos possible l’existència d’especialistes”, afegeixen. ¿Lesmes volia tenir el recurs per fer-lo servir quan el necessités? Sens dubte. A la sala d’apel·lacions hi aniran els recursos contra les sentències de casos que es van començar a investigar el 2015. És a dir, ni Gürtel ni Púnica, que són anteriors. Però sí l’operació Lezo, que va entrar al jutjat sis dies després de que s’aprovés la sala d’apel·lacions. Si Velasco va a aquesta sala, ¿qui el substituirà al jutjat? I esclar, haurà d’abstenir-se per haver instruït part del cas Lezo. Bon negoci per al PP.

stats