Otegi manté la candidatura tot i l’ordre de la Fiscalia de frenar-la

BarcelonaEls partits i institucions ja comencen a prendre posicions de cara a la polèmica que marcarà la precampanya de les eleccions basques, el possible veto a la candidatura d’Arnaldo Otegi com a cap de llista d’EH Bildu. Va obrir foc ahir al matí la Fiscalia de l’Audiència Nacional en remetre un escrit a les juntes electorals en què sosté que el president de Sortu no es pot presentar als comicis perquè és “inelegible”, pel fet d’estar inhabilitat per sentència ferma fins al 2021. Tot i això, Otegi no s’arronsa, i és que aquesta setmana ja havia avisat: “No hi haurà tribunal, ni estat, ni Guàrdia Civil, ni exèrcit espanyol que impedeixi que jo sigui candidat”. La sentència a què fa referència la Fiscalia està subjecta a interpretacions i, de fet, és probable que sigui el Tribunal Constitucional (TC) qui acabi dirimint, després de recursos d’una banda i de l’altra, si el líder abertzale es pot presentar.

D’una banda, tot l’aparell de l’Estat pugnarà perquè Otegi no pugui aspirar a ser lehendakari. De fet, ahir va ser el ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui va anunciar que “el nom d’Otegi no apareixerà a les paperetes”, i la Fiscalia remetia just després una ordre perquè fos així. Hi va tenir accés Efe i anava firmada pel fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, i s’hi demanava que el tribunal enviés a les juntes electorals les sentències que inhabiliten el líder abertzale i la interlocutòria en què es va rebutjar el seu recurs. Segons l’ordre, la candidatura en què s’incorpori haurà de ser rebutjada i el seu nom substituït, ja que Otegi va ser condemnat a deu anys de presó i inhabilitació per l’Audiència Nacional, una pena que el Tribunal Suprem va reduir a sis anys i mig. Ja ha sortit de la presó, però la pena d’inhabilitació va començar a comptar el setembre del 2014, quan va acabar de complir-ne una de similar prèvia, motiu pel qual s’hauria d’allargar fins al 2021.

Subjecte a interpretacions

Malgrat tot, la sentència no especifica per a quins càrrecs està inhabilitat, motiu pel qual EH Bildu parla del precedent d’Iker Casanova, que va poder ser parlamentari d’aquest partit per un error en la condemna com aquest. El fiscal, però, recorda que el Suprem ha establert que la inhabilitació ha de recaure “sobre qualsevol càrrec públic en l’àmbit supranacional, estatal, autonòmic o local”. Per això, el fiscal superior del País Basc, Juan Calparsoro, ja va admetre ahir mateix que aquesta qüestió “és un tema que, com tots jurídicament, admet interpretacions”, motiu pel qual preveu que els tribunals hauran d’actuar. Tant si les juntes admeten la candidatura com si no, qualsevol dels candidats podrà recórrer la decisió al tribunal contenciós administratiu de Guipúscoa i, en última instància, al TC.

Si no se l’admet com a cap de llista, Otegi mateix podrà apel·lar. I en cas contrari tampoc no faltarà qui qüestioni la decisió de deixar via lliure al líder abertzale, ja que tant el PP com C’s i UPyD han deixat clar que no l’hi posaran fàcil. “Farà victimisme, però no són víctimes, ni hi ha cap conspiració estranya, el que ha de fer és complir la llei”, va deixar anar el president dels populars de Guipúscoa, Borja Sémper, que va defensar que una eventual exclusió de la cursa electoral serà “la conseqüència lògica d’allò que reflecteix una sentència que impossibilita que es presenti com a candidat”. “Si ho fa, les víctimes seran el conjunt de ciutadans que sí que compleixen les lleis i les sentències judicials”, va insistir encara.

Per contra, els nacionalistes bascos i l’esquerra no posaran impediments a Otegi. El portaveu al Congrés del PSOE, Antonio Hernando, va deixar clar que el seu partit respectarà el que decideixi la justícia, per bé que va subratllar que no sent “cap simpatia” pel líder abertzale, sinó tot el contrari. Al seu torn, des del PNB van considerar que “seria bo que els partits es dediquessin a confrontar els programes perquè els ciutadans tinguin accés a les diferents propostes” i no a qüestions legals, ja que Otegi “ha de poder presentar-se”. Hi va coincidir la secretària general de Podem al País Basc, Nagua Alba, que va opinar que “en una democràcia és la ciutadania, el poble, qui ha de decidir si un projecte polític, si una persona el representa o no el representa”. Al seu torn, Otegi va preferir respondre amb una cita de Pablo Neruda: “Podran tallar totes les flors, però mai aturaran la primavera”. El líder de Sortu està disposat a desobeir tots els vetos, ja ha avisat.